Bateig prometedor

Xavier Chavarria 01-04-2012

No és gens fàcil que, en una primera edició, un concurs de música de cambra assoleixi tots els seus objectius fundacionals i superi en escreix les expectatives generades a tots els nivells: organització, participació, nivell, difusió... I això és precisament el que ha aconseguit el I Concurs Internacional de Música de Cambra La Porta Clàssica-Matas i Ramis, que va saldar la primera edició, celebrada a mitjans de desembre de l'any passat, amb un notable èxit. Arrencar és el més difícil, i fer-ho en un context com l'actual ho converteix gairebé en un acte heroic. Però aventures com aquesta, sorgides de la iniciativa privada i impulsades per l'amor a la música, l'afany creatiu, la fe en la feina ben feta, i la confiança en les noves generacions, són contribucions valuosíssimes a la vitalitat cultural i el vigor musical d'una societat i d'un país.

Ha estat una experiència francament enriquidora formar part del jurat d'aquesta primera edició del concurs. Hem tingut l'ocasió d'escoltar-hi formacions musicals d'un nivell admirable i molt prometedor, joves músics dotats d'una tècnica formidable i amb molt bon sentit musical. Hi va haver algunes actuacions de molt bon nivell, i un dels objectius de cara a futures edicions serà aconseguir que tots els seleccionats per a aquesta fase final el tinguin. Ha estat sorprenent (i agradable) la diversitat de formacions que s'hi han presentat, des de duets fins a quintets, i amb instruments molt diversos: aquesta pluralitat contribueix a la varietat de repertoris, i constitueix un bon reclam per al públic que assisteix a les actuacions i que els atorga un caràcter més proper al concert. Per altra banda, l'exigència d'incloure la interpretació d'una obra contemporània és un element molt saludable, i mostra el compromís de La Porta Clàssica amb la creació actual. Però caldria replantejar aquesta condició, ser més precisos en la definició de "música contemporània" (només compositors vius? només obres compostes a partir dels anys 80? potser caldria ampliar-ho...) i ser més estrictes en els límits temporals. Ampliar el marge cronològic donaria facilitats als concursants a l'hora d'escollir les obres, i evitaria la inclusió de peces de qualitat discreta. També seria desitjable i exigible que totes les obres interpretades fossin originals i no pas adaptacions per a la formació que les presenta: actualment la varietat de repertori és immensa, i no hi ha cap combinació instrumental de cambra que no tingui un repertori propi, específic i de qualitat. Òbviament, l'encert en l'elecció d'aquest repertori depèn de la destresa i el bagatge dels concursants, però caldria insistir i remarcar la importància de saber escollir i triar obres no només assequibles al nivell tècnic i les possibilitats de qui les ha de tocar, sinó també adequades a l'esperit d'un concurs, obres de lluïment, que posin a prova els intèrprets, que els permetin demostrar totes les seves habilitats i capacitats, i que magnifiquin el seu potencial. No és estrany escoltar actuacions (i intèrprets) difícils d'avaluar per culpa d'un repertori pobre i limitat.

El Centre Cívic Matas i Ramis va ser un espai òptim per a escoltar totes les actuacions del concurs: agradable, lluminós, ben equipat, d'acústica correcta i de dimensions ideals per a un tipus de música que demana concentració i proximitat. L'organització va ser exemplar, però de cara a edicions futures caldria repensar l'estructura del concurs per tal de fer-lo més just i equànim (una sola ronda, una sola actuació, hauria de ser suficient per a definir els guanyadors i els evitaria haver d'actuar dos dies), facilitar la presència de músics vinguts de fora, unificar i ampliar els membres del jurat, i aconseguir una major presència de públic. Però haver assolit tot això ja des de la primera edició hauria estat gairebé un miracle. Hi ha marge de creixement, i l'èxit d'aquesta primera convocatòria serà el millor reclam i la garantia de continuïtat d'una iniciativa admirable, un autèntic regal per al món musical del nostre país. Enhorabona i per molts anys!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!