Carta a Nando Cruz

Joan Fontdeglòria 04-05-2012

-Benvolgut Nando Cruz,

Llegint el teu article sobre Disco 100 m'adono de com en són d'imprecises i injustes algunes de les teves reflexions, i voldria aclarir-les, tant a tu com als teus lectors. En primer lloc, dius que "no és especialista en res però té de tot": ¿sabies que és la botiga amb més referències en estoc de jazz i blues d'Espanya? ¿I que compten amb més de 45.000 referències només de pop-rock internacional i nacional? Vols dir que amb aquestes xifres no s'avala certa especialització?

En segon lloc, dius que "no és una FNAC, però alberga més de cent mil referències". Aquí encertes la segona part de l'afirmació -en tenen més de 100.000, concretament 117.481 avui tal com diu la seva web- però amb l'escaig que arrodoneixes ja es podria bastir de zero una gran botiga de discos a Barcelona. Pel que es desprèn dels teus mots, no coneixes les xifres de discos en estoc en què es mouen les botigues de discos. Hauries de saber que la FNAC i les altres grans superfícies ni s'acosten a les seves quantitats. Tu que tens contactes, pregunta-ho a qualsevol de les grans distribuïdores, o a la competència. Ells t'ho diran.

I per últim, vàries vegades defineixes Disco 100 com "una botiga de barri". La locució amb què la qualifiques vol dir "petita i freqüentada per gent del mateix barri": ¿Vols dir que és "petita" una de les botigues amb més estoc de l'Estat? I de veritat creus que tot aquest volum el mouen només amb la gent del barri? Si fos així, Gràcia seria l'epicentre de la cultura musical. ¿Sabies que reben comandes i visites de clients d'arreu de l'Estat i d'Europa? Disco 100 no és una petita botiga de barri: és la referència del sector, en tots els sentits, la que més creix i la que més serveix. Pregunta-ho també a qualsevol dels teus contactes al sector.

Dius que vas passar una tarda a la botiga... i ja n'has tingut prou per jutjar-la obertament. Elucubres de manera equívoca, i si el que volies era estalviar trucades als teus contactes, la tarda que hi vas anar almenys podries haver xerrat amb el Jesús, o amb el Dan, o amb qualsevol dels integrants de "l'elàstica plantilla". Si et serveix, jo els vaig trucar no fa gaire per elaborar un article per a la revista La Porta Clàssica, els vaig demanar una entrevista i fins i tot em van atendre llargament a la mateixa botiga -per cert: l'article es diu La indústria del disc no desapareix i va ser publicat poc temps abans del teu; igual et sona-. Prova-ho un dia que hi vagis: són encantadors, els agradarà coneixe't, i tot plegat t'ho explicaran més acuradament que jo.

Comentaris

  1. Joan Fontdeglòria (19-05-2012 20:05):
    Hola Nando, En cap cas interpreto en termes negatius els teus mots; només evidencio les imprecisions que tu mateix reconeixes i les que no i goso explicar-te com s'hauria de fer un bon reportatge per ser més just i precís amb la realitat. Em sap greu que es facin reportatges només amb el punt de vista del periodista: per bé o per mal, sempre són imparcials, propis de l'article d'opinió. Un reportatge ha de procurar ser objectiu, i per ser-ho ha d'incloure altres fonts a banda de la pròpia experiència de qui escriu. Tu hi vas anar i t'hi vas passejar, però no vas preguntar res, i només vas tenir en compte el teu punt de vista, subjectiu a la força i imprecís malgrat que sàpigues molt del tema, i això és el que et retrec. Sense dades alienes, l'ambigüitat dels mots es multiplica. Si t'haguessis presentat, si haguessis xerrat amb els de la botiga o amb els clients, si haguessis recollit dades... haguessis evitat frases ambigües del tipus "no és una FNAC però té més de 100.000 referències", en què es pot entendre que l'FNAC és el que voldrien ser, o que és una referència. I si com dius tens clar que per sort l'FNAC no els és exemple de res, deixa-ho clar, i si pot ser amb dades, millor. Sigui com sigui, amb la carta volia subratllar les imprecisions, aclarir les ambigüitats i recordar com n'és d'important obtenir dades, entrevistes, etc. per evitar multiplicar les interpretacions. Si la propera vegada que facis un reportatge comences pel que vas deixar per al final (parlar amb els protagonistes) estic convençut que almenys aconseguiràs ser menys ambigu. (Per cert: dius en la teva resposta que poso en boca teva que els defineixes com una botiga "petita i freqüentada per gent del mateix barri". Si la rellegeixes, veuràs que no és cert. En cap cas dic que tu ho diguis. Només defineixo la locució "de barri" amb què adjectives Disco 100. I la definició no me la invento sinó que, per evitar ambigüitats, la busco en un diccionari, en aquest cas al de la RAE (per això la vaig posar entre cometes). Tu mateix ho pots comprovar. Tampoc he dit que sigui el primer cop que entres a Disco 100; no sé d'on ho has tret. Rellegeix-te la carta i veuràs que no ho dic en cap cas.)

  2. Nando Cruz (07-05-2012 17:05):
    Hola Joan, Aprofito que m'has fet arribat la teva opinió sobre l'article per aclarir, com ja vaig fer dies enrera al Jesús de Disco 100, que lamento que la frase "no es especialista en nada pero tiene de todo" hagi generat aquest malentés. No era la meva intenció menysprear la botiga. El que volia dir és que no és una botiga especialitzada en un sol gènere sino que té de tot. Si ho hagués escrit exactament així hagués quedat més clar el què volia dir: que no és la tipica botiga que té molt d'un sol estil sino que hi pots trobar molt de molts estils. Lamento no haver estat més afinat amb la frase perquè em temo que a partir d'aquí la interpretació que fas de totes les meves paraules és en termes negatius quan jo ho dic sempre en positiu. Quan dic que no és una FNAC però té més de 100.000 referències vull dir que no és una botiga amb les dimensions d'una gran superfície, però que, tot i això, té un immens volum d'oferta. I això, es clar, és un elogi. Quan dic que és una botiga de barri ets tú qui afegeix això de petita. És una consideració teva, no meva. Coneixo les dimensions de la botiga i quan dic que és de barri vull dir que està en un barri i no està al centre de la ciutat, on han acabat concentrant-se totes les botigues de discos. I també vull dir que està integrada en el teixit comercial del barri com qualsevol altea establiment. I això és una virtud: no és la típica botiga de discos que la gent del voltant es mira com un espai estrany, aliè. Això és una virtud!! Jo no empro el terme botiga de barri en un sentit pejoratiu sino tot el contrari. De fet, l'article vol reivindicar un model de botiga que, a més de tenir material per a melòmans, també serveix a la gent que només compra discos ocasionalment. És a dir, que no és només una botiga per a entesos, una botiga fosca on la gent no s'atreveix a entrar. Tot això està reflectit amb els diversos exemples de discos que la gent va anar a buscar aquella tarda: de Lee Dorsey a música infantil, de Sílvia Pérez Cruz a Leo Ferré... També està reflectit en la mateixa tria de pósters que hi ha a l'entrada (on no hi ha els típics cartells dels cantants supervendes sino que prefereixen annunciar artistes més propers). I també està reflectit en la descripció del tipus de gent que jo vaig veure aquella tarda. O almenys, això és el que jo pretenia fer... Entenc que puguis veure imprecís i injust això de "no es especialista en nada pero tiene de todo". Ho és. I és culpa meva per no triar una frase més acurada. Ara potser quedi més clar que la meva intenció era ben diferent a la que suposes. Però, a partir d'aquí, la resta són consideracions teves. Lamento que ho interpretis tot així perquè em fa pensar que altres persones també ho puguin haver llegit així. Però també sé que hi ha lectors que han vist que l'article convidava a la gent (a qualsevol ciutadà; no només als addictes al jazz, el blues o la clàssica) a passar una tarda mirant discos. Finalment, aclarir que una de les moltes raons per les quals no vaig parlar aquella tarda amb els treballadors de la botiga (les altres ja les hi vaig explicar al seu propietari quan hi vaig parlar) és que jo volia fer un reportatge sobre el què passa una tarda qualsevol en una botiga de discos i no sobre una botiga de discos. Això, en tot cas, seria un publirreportatge. Ah, i aquest no ha estat, ni molt menys, el primer cop que entro a Disco 100. Això torna a ser una suposició teva. Salutacions.

  3. Manel Tapia (07-05-2012 15:05):
    és completament cert, el que no trobis aquí millor que el busquis de segona mà perquè ja no està en catàleg. Si els falta alguna cosa en uns dies ho tens ia més, pots demanar opinió. Sempre hi ha un o altre que sap de l'estil de música que busques. És la meva opinió. I a més sembla de barri, per a mi és una virtut en aquest món de hypertodo ...

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!