El centenari amagat

Josep Pascual 04-03-2012

Joaquim Malats (1872-1912)

-Enguany commemorem diverses efemèrides musicals. S'escau el centenari del naixement de Xavier Montsalvatge, el cinquantenari de la mort d'Eduard Toldrà i de Ricard Lamote de Grignon,el vint-i-cinquè del decés de Frederic Mompou i de Manuel Blancafort... Bé doncs, una ocasió per fer atenció al llegat d'aquests compositors que ja s'està traduint i es traduirà al llarg de l'any en diverses iniciatives en benefici de la seva divulgació: recitals, concerts, muntatges operístics, edicions discogràfiques i de partitures i fins i tot algun acte institucional de major o menor volada segons el cas. Una volada, per cert, que s'origina sovint per motius extramusicals més que no pas estrictament musicals ja que, si no fos així, com podem explicar o justificar l'escassa incidència que tindrà la commemoració de Ricard Lamote de Grignon, una ocasió d'or per divulgar la seva figura i la seva obra?

En tot cas, hi ha un centenari que sense cap dubte passaria desapercebut si no fos per la passió, l'empenta i el compromís d'un pianista i director d'orquestra convençut que aquest músic oblidat mereix una altra sort. Parlem del centenari de Joaquim Malats i del seu principal divulgador i indiscutiblement el més gran coneixedor de la seva significació, Melani Mestre, entestat en situar la figura i el llegat de Malats al lloc que li correspon. La passió de Mestre per Malats està prou fonamentada - molt fonamentada! - ja que ho sap tot sobre Malats, cosa que no és fàcil atès que no hi ha informació sobre aquest compositor pràcticament enlloc. I podeu comprovar-ho cercant per Internet i trobareu una mica més que res, però no massa més. La bibliografia sobre Malats tampoc és gran cosa i les partitures que d'ell podem trobar són sempre les mateixes, alguna molt cèlebre, potser l'única obra seva cèlebre - ho és tant que ni n'esmentarem el títol - habitual entre els pianistes i encara més entre els guitarristes - mercès a les transcripcions en aquest darrer cas. Quatre ratlles a algunes - poques - enciclopèdies i para de comptar. Ara això, precisament gràcies a Mestre està canviant. Mestre s'ha proposat editar les obres completes de Malats - a l'Editorial Boileau, empresa sempre compromesa amb la divulgació del patrimoni musical del país - , de les quals n'ha realitzat una revisió en profunditat i en algun cas ha esdevingut un veritable restaurador d'algunes d'elles, com és el cas del magnífic Concert per a piano i orquestra que ha orquestrat per preparar la seva estrena - 16 de març a Txernivsti, Ucraïna - i el seu enregistrament en primícia - amb la Filharmònica de Londres. Mestre, a més, ha impulsat decididament l'Associació Musical Joaquim Malats, creada precisament l'any del centenari de la mort del compositor, el 2012. Els concerts de l'esmentada associació ja apunten en la línia de la recuperació de les obres inèdites del compositor.

Cal tenir en compte que, com diu Melani Mestre, el fet que la commemoració del centenari de Malats passi desapercebuda "no es pot atribuir a un fet involuntari o frívolament descuidat si tenim en compte que dues de les principals institucions del nostre país, el Palau de la Música i el Museu de la Música de l'Auditori, alberguen la part més important del llegat que la família Malats donà a la mort d'aquest il·lustre pianista i compositor". El llegat a què es refereix Mestre "està dividit en dues parts i custodiat en dos llocs diferents: els manuscrits originals de les obres més importants de Malats [...], a la Biblioteca de l'Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, i, per una altra banda, el piano Gaveau de parte, l'extens epistolari, l'arxiu fotogràfic i periodístic a la seu del Museu de la Música de Barcelona".  El fet que, com diu Mestre, "no hi hagi cap institució pública que hagi previst el més mínim acte de reconeixement, homenatge o divulgació i difusió de la seva figura i la seva obra" no té una explicació però i ho atribueix a la comoditat i a la desídia. Malats va ser el pianista català més important del seu temps i un dels més destacats de tota la història - comparable a Liszt i Anton Rubinstein sense por a exagerar - i no falten testimonis que el consideren el millor pianista del país de tots els temps i així ho manifestaren Albéniz, Granados, Joan Lamote de Grignon, Antoni Nicolau, Monasterio, Vidiella i fins i tot un compositor i pianista que, al seu temps, era considerat, com va dir algú "l'home que sabia més de música de tot el món", Camille Saint-Saëns, qui li dedicà la seva fantasia per a piano i orquestra Àfrica. El talent de Malats com a pianista l'acompanyà tota la seva vida i fou dedicatari d'obres d'importància a més d'estrenar-ne moltes de grans compositors del seu temps, entre elles una pedra angular del repertori pianístic universal, la Suite Iberia d'Albéniz.

-Mestre considera que Malats "no té res a envejar als més coneguts i reverenciats Albéniz i Granados, al marge que aquests dos últims varen dedicar més esforços a la producció compositiva i menys a la interpretativa en contraposició a Malats, i per això aquest és sens dubte un dels motius principals pels quals la figura de Joaquim Malats quedaria relegada injustificadament a l'oblit durant un segle més de no ser per la tasca d'investigació musicològica, editorial i de divulgació i interpretació que ha permès recuperar i presentar per primera vegada la seva obra completa".

Melani Mestre no dubta en qualificar de "modernista" l'obra de Malats tot i reconèixer que presenta "diverses fases o períodes". Així, Mestre distingeix entre "un primer període de joventut i de primers passos, un segon d'estil nacionalista i costumista, i un tercer i últim de maduresa més centrat en un romanticisme eclèctic però alhora personal i innovador". La recerca de les obres de Malats ha portat Mestre arreu de l'estat espanyol i a diversos indrets enllà dels Pirineus. De fet, Malats triomfà a Europa com a pianista i gaudí de reconeixement com a compositor, sobretot entre els cercles musicals tot i que algunes obres seves assoliren l'èxit de públic.

Malats, nascut a Barcelona el 1872, inicià la seva formació musical a la seva ciutat nadiua a la infantesa. Debutà en públic com a pianista als tretze anys i el creador de l'escola catalana de piano, Joan Baptista Pujol, esdevingué el seu mestre en adonar-se del talent del jove. Recordem que Pujol fou mestre també dels grans noms del pianisme català: Albéniz, Granados, Vinyes i Vidiella. Després, Malats amplià la seva formació a París amb Charles de Bériot on també destacà com a magnífic intèrpret reconegut pel públic i pels seus mestres del conservatori de la capital francesa, on el 1893 aconseguí el primer premi d'aquesta institució per unanimitat. El president del jurat era un nom il·lustre del piano de tots els temps, Anton Rubinstein. Els concerts dugueren Malats arreu d'Europa en una carrera triomfal - que el dugué també a Amèrica - tant en recitals com en actuacions amb orquestra en qualitat de solista. Però també prestà atenció a la música de cambra i conreà aquest àmbit amb músics tan importants com el violinista Carl Flesh i el violoncel·lista Louis Hasselmans. El repertori de Malats era, en tots els casos, ampli i divers, i es preocupava tant dels clàssics - arribà a oferir primeres audicions a Espanya de concerts per a piano i orquestra de Mozart i d'obres importants de compositors romàntics com Schumann en primícia - com de la creació contemporània. Malats, a més, va ser un dels primers intèrprets en oferir monogràfics - sonates per a piano de Beethoven i de Mozart. Per a Melani Mestre, "era un artista intel·ligent, modern, romàntic i amb una forta personalitat, un músic que hagués transcendit encara molt més de no haver estat per la seva prematura mort".

Els sis volums de l'Editorial Boileau amb l'obra completa de Malats, l'enregistrament del Concert per a piano i orquestra, i els diversos concerts programats, tot un reguitzell d'activitats protagonitzades per l'entusiasta Melani Mestre, ja són fites en la divulgació del llegat de Malats que no dubten que situaran el compositor al lloc que li correspon i mereix, que és molt més que l'oblit en què ara es troba. Es tracta d'un corpus de vint-i-quatre obres, algunes de les quals, i segons Mestre "possiblement les més importants", restaven inèdites fins ara i, per tant, es publiquen per primer cop. Mestre destaca la Suite per a piano - dedicada a Enric Granados - , el Trio - dedicat a Camille Saint-Saëns - i el Concert per a piano i orquestra, obra aquesta que, com dèiem, ha orquestrat Mestre, qui, a més, s'ha encarregat de reconstruir la reducció per a dos pianos, ambdues versions publicades en aquesta edició.

El treball de Melani Mestre mereix el reconeixement del món musical català, i també del món cultural del país en general, i esperem que, arran de les activitats i iniciatives endegades en el marc de les commemoracions del centenari de la mort del compositor, la figura i obra de Malats formin part definitivament de manera activa del nostre patrimoni musical, i per això cal el compromís de les institucions del país. Un músic com Malats no el descobrim cada dia.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!