El preu de la música

David Laporta 20-02-2007

Sovint es planteja davant del músic la difícil tasca de posar preu a la seva feina concertística.
Quin preu té el meu treball?

Aquesta difícil qüestió té moltes visions i arestes, per tant, s'hauria de prendre seriosament per part del gremi dels músics, el qual pateix una forta competència entre els seus membres degut a aquest motiu.
Hi ha moltes variants a l'hora de valorar una actuació de caire professional. De bon principi no és el mateix un músic novell qui, desitjós d'escenaris, actuarà en els seus començaments per pocs diners en comparació amb un altre artista amb una àmplia experiència concertística. En aquest sentit, un currículum provat, serà la millor carta de presentació.

El preu del concert també variarà depenent del lloc on es realitzi; casal del barri, petit ajuntament, sala comercial o auditoris.

Les petites entitats poden arribar a fer grans esforços per compensar el treball ofert pels músics, mentre que les més poderoses regategen quantitats irrisòries dins dels seus pressupostos milionaris.

Per una altra banda s'hauria de valorar el bagatge artístic del grup consolidat i, també, concienciar als programadors de que no és el mateix nivell artístic el que ofereix un grup de concert de cambra "de bolo" que no pas un altre de consolidat i fraguat durant anys d'experiència concertística en conjunt. Segurament, per molt bons que siguin els intèrprets del grup consolidat, el concert en directe, la sensació de seguretat i la profunditat interpretativa estarà molt per sota del treball d'una formació amb anys d'experiència conjunta, encara que els seus intèrprets no siguin grans figures solistes.

Aquests i altres punts passen per alt als programadors, els quals continuen pagant honoraris "per cap" potencialment la figura del "músic mercenari" i desmereixent les formacions estables
Per una altre banda, la manca d'infrastructures fa que els músics veterans s'hagin de rebaixar a tocar en cicles de joves intèrprets, moltes vegades en condicions precàries i tocant al carrer, gratuïtament,... tan sols per un munt de promeses.

Pot ser, el problema radica en la inexistència de sales, auditoris i teatres d'òpera subvencionats i, a la vegada, de la falta d'una programació "intermitja", és a dir, destinada a un públic més general, el qual, tingués la possibilitat d'adquirir l'hàbit d'anar als concerts de manera més o menys quotidiana.
Encara trobem massa patent la figura i pràctica del divisme a qui tothom admira en un gran teatre, mentre molts bons intèrprets de casa nostra veuen truncades les seves expectatives professionals per manca d'infrastructures.

Per això, quan posem preu al nostre treball, hem de tenir en compte tots aquests factors per mantenir la dignitat professional i no trair als nostrres companys músics i a nosaltres mateixos.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!