Gran Teatre del Liceu

Antoni Colomer 22-01-2007

Presentació Temporada 2006 – 2007

Presentació

La nova temporada que el Gran Teatre del Liceu va presentar el dijous 18 de gener està condicionada per les restriccions econòmiques que la nova directora general del teatre, Rosa Cullell, s’ha vist obligada a imposar des de la seva arribada. El dèficit acumulat en l’etapa anterior pretén ser eixugat gràcies a les aportacions de l’Administració –important augment de les del Ministerio de Cultura i reducció de les de l’Ajuntament de Barcelona- així com de retalls en la despesa anual del teatre. En aquest sentit la intenció és augmentar el nombre d’entrades a la venda i reduir les funcions d’abonament, en què la propera temporada seran bàsicament set, ja que “Don Carlos”, “Norma” i “El Gato con Botas” es programen fora d’abonament, mentre que de la “Thais” de Massenet només hi està inclosa una funció.

Títols coneguts

El primer que sobta de la propera temporada és que quatre dels títols operístics programats s’han representat recentment al Liceu. “Norma” es presenta, no tan sols amb el mateix muntatge de fa dos anys de Francisco Negrín – no especialment recordat- sinó també amb el mateix repartiment encapçalat per Ana María Sánchez i Dolora Zajick. Més interessant sembla el segon amb Fioranza Cedolins, Sonia Ganassi i Vincenzo La Scola.
Tampoc no s’acaba d’entendre per què es torna a programar “Lucia di Lammermoor” ni per què sempre es programen els mateixos títols de Donizetti, a menys que sigui per gaudir de la presència d’una Edita Gruberova, que compartirà protagonisme amb Josep Bros. Cal destacar el debut a la casa, en el segon cast, de Patrizia Ciofi, possiblement la Lucia del moment, així com de Mariola Cantarero, que tindrà l’oportunitat de consolidar-se com a filla predilecta del Liceu en un tercer repartiment al costat del tenor Tito Beltrán.
Més justificada és la inclusió de “La Clemenza di Tito”, perquè la darrera vegada, fa dos anys, es va programar en versió concert. Ara arriba amb la direcció de Sebastian Weigle, qui ja va fer el seu debut al Liceu amb un títol mozartià com “La flauta màgica”. La direcció escènica anirà a càrrec de nou de Negrín, que presenta dos espectacles aquest any. El repartiment és d’altíssim nivell, destacant el protagonisme de Michael Schade, segurament el millor tenor mozartià de l’actualitat, i de l’extraordinària Vesselina Kasarova. Del segon cast, el director artístic Joan Matabosch en destacà, durant la presentació, la jove Ainhoa Garmendia, que està en els inicis d’una fulgurant carrera a Alemanya.
Un cas diferent és el “Don Carlos” de Verdi en el controvertit muntatge de Konwitschny. Es tracta de la versió original francesa que mai abans no s’ha representat al Liceu i que compta amb la presència de Carlos Álvarez, Adriane Pieczonka i Sonia Ganassi entre d’altres. Davant de la peculiaritat de la posada en escena, Matabosch ha optat, com ja va fer amb el “Don Giovanni” de Bieito, de programar-la fora d’abonament. Veurem com acabarà aquesta arriscada aventura.

Les “Manon”

El gruix de la temporada, tot i que Matabosch va confessar que no era una idea premeditada, s’estructura entorn de la novel·la de l’Abbé Prevost “Histoire du chevalier Desgrieux et de Manon Lescaut” que, en un interessant experiment, es presenta en quatre versions diferents.
La de Massenet serà dirigida per Víctor Pablo Pérez en el seu debut a la casa com a director d’òpera i en versió escènica de David McVicar. El repartiment és de somni: a Nathalie Dessay i Inva Mula en el rol protagonista els donarà rèplica l’energètic Rolando Villazón. Especialment emotiva serà la presència d’un mite com Samuel Ramey en el seu tardà debut al teatre, tot i que en un paper de poca rellevància. Pocs dies abans, en una doble sessió completada amb “La voix humaine” de Poulenc protagonitzada per Ángeles Blancas, es presentarà una autèntica raresa: l’opéra comique “Le portrait de Manon”, autohomenatge del propi Massenet a la seva obra més popular. El repartiment és un luxe asiàtic: Isabel Rey, que debuta al Liceu, i amb ella Dwayne Croft i l’espectacular Marina Domashenko.
La “Manon Lescaut” de Puccini, sota la direcció de Renato Palumbo i en la versió escènica que Liliana Cavani va dirigir a La Scala, suposarà el retorn de la parella Dessí-Armiliato així com de Maria Guleghina, amb el Des Grieux de Sergei Larin, en el repartiment alternatiu.
“Boulevard Solitude” suposa -per fi- , l’aparició d’H. W. Henze, un dels més importants operistes contemporanis en la història del teatre. “Boulevard Solitude”, inspirada també en la novel·la de Prévost, és una de les primeres i més importants obres de l’autor i estarà protagonitzada per l’excel·lent Laura Aikin – o Juanita Lascarro, segons el dia- i dirigida pel tàndem Weigle–Lenhoff. Sens dubte un dels punts forts de la temporada i una baula més en la presentació de títols transcendentals de l’òpera del segle XX al Liceu.

Wagner, Mussorgsky, Montsalvatge i...de nou Massenet

També de considerable interès serà la presentació d’Àlex Rigola com a director escènic al Liceu amb “Der fliegende höllander” i Sebastian Weigle al fossar. Alan Titus, Susan Anthony, Kurt Streit i Eric Halfvarson garanteixen un òptim nivell vocal. Cal afegir que els wagnerians tindran una altra cita important la propera temporada, car la companyia del Mariinsky de Sant Petersburg, amb Valery Gergiev al front, oferiran en versió concert i en col·laboració amb Ibercàmera, el primer acte de “Die Walküre” i el segon de “Parsifal”.
Un altre al·licient d’aquesta temporada serà la versió, amb orquestració de Xostakòvitx, de la bellíssima “Khovantxina” de Mussorgsky amb un excel·lent repartiment – Ognovenko, Galouzine, Brubaker, Putilin, Vaneev, Clark...- i “Thaïs” – de nou Massenet – suposarà la presentació al Liceu, en repertori operístic, de dues figures com René Fleming i Thomas Hampson. Això sí, en versió concert i només en dues sessions. Caldrà, doncs, afanyar-se per trobar un seient.
Resta només esmentar la poc comprensible programació d’una obra com “El Gato con Botas” de Montsalvatge a la sala gran, programació que sembla més aviat deguda al contracte programa signat pel Liceu, que l’obliga a incloure una sèrie d’obres d’autors catalans, que no pas a la idoneïtat del títol.

Dansa

En l’apartat de dansa es mantenen els tres espectacles de cada any, amb la presència de l'English National Ballet“Giselle”, amb l'Orquestra de l´Acadèmia al fossar- i la “Compañía Antonio Gades” que reposarà la famosa “Carmen”. L’any Picasso tindrà presència al Liceu amb les coreografies que el pintor malagueny dissenyà per “Parade”, “Icare” i “El sombrero de tres picos”. L’espectacle anirà a càrrec de la Companyia de l´Opéra National de Bordeaux amb la presència estel·lar d’Igor Yebra.
Cal afegir només, pel que fa a la dansa, que la protagonista de “Giselle” serà Tamara Rojo en el retorn a la seva antiga companyia.

Concerts i recitals

Els concerts i recitals aporten noms que amplien una llista que fa goig. D’especial interès serà el concert Mahler que protagonitzaran Mathias Goerne i Sebastian Weigle. Les obres triades: “Des Knaben Wundenhorn” i la Cinquena Simfonia. Eduardo López Banzo dirigirà Isabel Rey i Ewa Podles en un concert Haydn/Vivaldi; Michael Hofstetter un “Stabat Mater” de Pergolesi amb les excel·lents Frittoli i Mingardo i, paral·lelament a les funcions de “Don Carlos”, es duran a terme dos concerts dedicats a la producció operística de Verdi per l’Opéra de Paris.
Les veus que es podran escoltar en recital aquest any seran les del matrimoni Schnitzer/Seiffert, el contratenor Bejun Mehta, Simon Keenlyside –en el seu retorn després de l’esplèndid “Hamlet”-, Daniella Barcellona, Nina Stemme -la Isolda de Bayreuth- i l’extraordinari Thomas Quasthoff. Per acabar, cal esmentar el recital que oferirà Montserrat Caballé.

Foyer

La programació que resta es durà a terme al Foyer – “En ocasió de...” i “Sessions Golfes” – amb una excepció: l’actuació de la gran diva de Broadway Barbara Cook que obligarà a cobrir una platea que esdevindrà saló de ball. Una ocasió única per gaudir d’aquesta llegenda del musical americà.

Conclusions

Si les temporades anteriors es caracteritzaven per una clara tendència a l’alça pel que fa a noms i qualitat de les propostes, la propera temporada, tot i que consolida el bon treball fet en els darrers anys, assenyala un punt d’inflexió. Si bé de manera discreta, s’han dut a terme retalls que han afectat diversos àmbits.
Esperem que aquestes mesures no afectin la progressió de la qualitat artística del Teatre, especialment en el que ha de ser, sense dubte, el repte del Liceu dels darrers anys: millorar els cossos estables i convertir-se, dins de les seves possibilitats, en un referent important del panorama operístic internacional. L’anunciada –tot i que de manera encoberta- marxa de Sebastian Weigle a la fi del seu contracte no assegura la continuïtat que necessita el teatre i que tan difícil sembla d’aconseguir en les gran formacions musicals catalanes.
Esperem que el relleu es faci amb intel·ligència. Temps n’hi ha més que suficient.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!