L'Oriol per l'Oriol

Oriol Tramvia 19-01-2011

Amb motiu de la publicació del disc 60 Oriols

-Per fer un Cd, un objecte platejat, rodó i ple de música que generalment va dins d'una coberta o portada quadrada, cal tenir ganes de fer-ho. És una obvietat, ja ho sé, però és així, les ganes són l'únic motor que pot engegar un projecte com aquest.

A mi de vegades em demanen, perquè m'escau o perquè en tinc ganes, de fer espectacles de petit format destinats a remoure consciències o a promoure rialles. D'altra banda, també m'aventuro en projectes de persones que pensen que puc fer un servei. Així he cantat en presons i guarderies, he fet teatre en escenaris de Bogotà i fins i tot en universitats de Nova York- cobrant poc però cobrant.

Però jo, l'Oriol Tramvia, vaig començar amb les rondes del vi i el Kumbaià, espiritual negre basat en la sonoritat que produïa la frase come by here que era el primer que aprenien els esclaus negres quan arribaven als EEUU. Anys més tard, però, em va venir la febre rockera i tota la cort "zelestial" amb qui vaig perdre i gaudir la meva joventut.

Amb els anys, m'abraçà el verí del teatre amb la Cubana, la Fura dels Baus, alguns directors i dramaturgs de prestigi - o no- amb qui he compartit noms com Von Kleist, Brecht, Camús, Ionescu. I també amb d'altres autors autòctons com Espriu, Baulenes. De fet, el sol fet de pujar a l'escenari ja resulta una epifania per a mi.

No tinc cotxe, ni carnet, però tinc un llibreter que m'informa puntualment de les novetats literàries, i de vegades em distrec al Facebook. Ah!  i em tinc a mi mateix no per un cantant, músic o actor sinó per un artista que no pertany a cap elit intel·lectual o política. Jo vaig en metro, llegeixo el diari i de tant en tant faig un Cd, faig teatre, petites intervencions a la televisió i al cine, si em deixen.

Així doncs, 60 oriols és una prolongació de tot plegat i ha calgut viure trenta anys en una dictadura, viure'n deu o quinze pensant com faria realitat els meus desitjos; i els últims anys, acceptant les coses com són. Per aconseguir-ho he hagut de beure'm l'enteniment, i unes quantes copes de licor, prendre tota mena de drogues i estimulants i muntar tres o quatre llars. 

Ara , aquí estic, a disposició de tots i de ningú. Ja ho sabeu....una abraçada!!!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!