Només per a un amic...

Joan Pere Gil Bonfill 11-06-2011

a Xavier Gironès, pels deu anys d'una autèntica amistat.

-Recordes quan em vas preguntar: Com és que vas triar la música com a forma de vida? I jo et vaig respondre: La vida per a mi, no té forma. Eren les primeres paraules que vaig deixar escrites, de forma oral, a La Porta Clàssica... Quan un decideix escriure per a un amic, segurament ha d'intentar ser cursi, hàbil, amable, molt sentit -expressió catalana-, rentable, harmoniós... Tenia en ment un altre adjectiu, a més crec que era el millor, però malauradament ja no el puc recordar. Potser no escriure'l és una forma de recordar-lo. Tornant a l'escrit hauria de sonar familiar però a la vegada construït com de paraules desconegudes.

Amic meu. Al que va dirigit aquest escrit: Com es pot escriure sense ofendre a tots aquells que fan que la seva raó de viure estigui basada en l'ofensa? Estem en un punt, de la poca existència que ens queda, fins i tot per a tots aquells que es pensen que seran immortals, realment inenarrable. Un moment autèntic, en el sentit més decadent i sensible del seu crepuscle, sorgit de la forma més estratègica i perversa mai vista.

A l'ésser humà li ha tocat un paper molt desagradable: Ser tot allò que no és. Aparentar allò que no pot arribar a ser. Volem fer allò que no podem, allò que no tenim capacitat, ni de fer l'esforç.

En el teclat ja no es pot ni escriure perquè totes les lletres estan ocupades. Aquest podria ser un primer escrit o perquè no, l'últim o millor deixar que ell mateix sigui una continuació sense saber ben bé de què? Les paraules també tenen el dret d'anar a palpentes. Escrivim per necessitat o per la necessitat de tenir un amic o de saber qui som o qui podem arribar a ser? Jo ja no sé d'on sóc. Potser d'aquí a poc temps almenys seré d'allí. Al cap i a la fi tot és una distracció, fins i tot les guerres, deia Karl Kraus. Ara no et veig, per no per això deixes d'existir.

Per cert, amic meu: Han fet fora del Palau de la Música Catalana -que de català no en té res, tret que fa més de cent anys que està ancorat a Barcelona- un Millet per posar-ne un altre. Llarga vida a tota aquella falta de respecte per a ells mateixos. Mentre hi hagi ignorància hi haurà intel·ligència. L'origen del mal comença quan una societat està a punt de morir, quan per adornar la vida dels fets comet atracaments en l'àmbit de la cultura i els tolera. Ara, només escric per a un amic.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!