Primavera vs. Summer: idees o tendències?

Joan Fontdeglòria 23-02-2008

“Nosaltres no som la banda sonora d’un cap de setmana de borratxera”. Amb aquesta frase, Juan Cervera, codirector del festival Primavera Sound, es desmarcava de la resta de propostes festivaleres que han aparegut els darrers anys o estan a punt de néixer. Sense dir-ho, Cervera fa referència sobretot al Summercase, que en la seva tercera edició ja ha confirmat noms com Sex Pistols, Interpol, The Raveonettes, Cansei de Ser Sexy, M.I.A. , Maxïmo Park, The Stranglers o The Breeders –bona tria, però, com altres anys, segur que es reserven els gran mediàtics per a l'esprint final–; i és que malgrat compartir l’espai Fórum i, en diferents edicions, fins i tot els mateixos noms –els Maxïmo Park, per exemple, han alternat Summer-Primavera-Summer els darrers tres anys!– es diferencien clarament en la forma i, sobretot, en el fons.

Pel que fa a la forma, el Primavera compta amb més experiència logística (als accessos i les comunicacions preveuen i eviten les aglomeracions, el ventall de serveis és més ampli i els espais i la situació dels escenaris, més espaiada, evita el solapament dels concerts) i el Summer va “patir” l’any passat un allau de públic –previsible, d’altra banda– que els va desbordar en aquest sentit. I pel que fa al fons, el que proposen musicalment, encara els allunya més: l’aposta del Primavera, malgrat comptar amb quatre o cinc caps de cartell reconeguts internacionalment, és més arriscada, menys mediàtica; és més aviat un aparador de bandes poc conegudes que en un parell o tres anys es convertiran en estrelles amb uns honoraris difícils d’assumir. El Summer, en canvi, aposta per la contractació a cop de talonari; proposen menys concerts (dura dos dies i el Primavera, tres, amb concerts en petits espais durant tota la setmana) però amb més repercussió, més ganxo popular.

La conseqüència de tot plegat acaba sent la metàfora que feia Cervera a la presentació del Primavera 2008: en general, el públic busca i troba, segurament perquè el context ho afavoreix, dues maneres diferents d’entendre un festival: el que està més pendent del que es cou als escenaris (Primavera) i el que l’entén més com un esdeveniment social-lúdico-festiu (Summer). Malgrat que en xifres de públic el Summer va per davant, la tria de caps de cartell, que acaba desequilibrant la balança entre un i l’altre alhora de xifrar els abonaments venuts, farà créixer el Primavera 2008, i és que la doble ració de Portishead (YouTube) (una a l’escenari gran i l’altra al magnífic Auditori de Fòrum), la nova etapa dels Tindersticks (YouTube), el retrobament amb el gran Rufus Wainwright (YouTube), la preciosa veu de Chan Marshall ( Cat Power (YouTube)) , o la nova aposta pels grans del hip-hop de sempre com Public Enemy (YouTube) o De La Soul (YouTube) –quin luxe!– poden modificar els esdeveniments. Si més no, tornen a situar el llistó molt amunt.

Fins ara, les dues propostes, que podríem anomenar d’"idees” (Primavera) i de “tendències” (Summer), acabaven convencent al mateix tipus de públic, inquiet, feliç i content davant la possibilitat de gaudir en poc temps de certs grups que d’una altra manera no arribarien a casa nostra. Però a mesura que passin els anys, que potser consolidaran aquestes dues maneres d'entendre un festival, el públic acabarà triant, si no ho està fent ja, entre una o l’altra opció. Els preus, inassequibles, si els sumem, per a moltes butxaques, també hi tindran molt a veure. A més, tots dos, com el Sónar o el FIB i la resta de grans festivals, sobreviuen gràcies a l’arribada de públic estranger, atrets, en el cas dels festivals barcelonins, pel boom turístic de la ciutat i els raonables preus amb desplaçament i allotjament inclòs que els ofereixen. Sense ells, segurament ni Primavera ni Summer sobreviurien. Fins ara han mantingut un cert equilibri entre públic local i foraster, però veurem què acaba passant si el globus turístic s’acaba desinflant. Caldrà que no perdin de vista que, la “pedrera” de tots ells hauríem de ser els d’aquí; cal que en tinguin molta cura, en la forma i en el fons, si no volen acabar morint d’èxit.

Primavera o Summer? “Caçatalents” o “galàctics”? El Sevilla de Monchi o el Madrid de Florentino Pérez? Jo em quedo amb el model blaugrana de Rijkaard, el dels cracks mediàtics i les fornades del planter, sobretot si juguen com al Celtic Park.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!