Tret de sortida de l'In-Edit

Xavier Villanueva 26-10-2012

10è Festival In-edit Beefeater de Documentals Musicals

25 d'octubre - 4 de novembre

-El Festival de Documentals Musicals In-Edit compleix 10 anys i ho celebra amb una programació més que engrescadora, amb projeccions de més de seixanta pel·lícules i diverses activitats paral·leles.

Entre les novetats d'enguany n'hi ha unes quantes de destacables. El Festival aposta clarament per l'obertura d'una pantalla diferent, la finestra online del certamen: In-Edit Tv. Una quarta part dels documentals del festival també es podran veure des d'aquesta plataforma, una bona manera d'apropar els continguts a tota la gent que visqui lluny de Barcelona o d'ajudar a quadrar horaris per poder veure quantes més pel·lícules millor per aquells seguidors maratonians del festival.

Una altra novetat és la secció Doc Alive, una fusió entre el passi d'un documental i la música en directe. Enguany es combina la música en viu dels valencians Litoral i de l'ex-The Auters Luke Haines amb la projecció de dos documentals que parlen de les seves trajectòries: Marglyta. A music documentary based on Litoral i Art will save the world. A film about Luke Haines.

Més novetats. Des del festival s'ha elaborat una llista amb els 100 millors documentals musicals de la història. Com qualsevol llista d'aquest tipus no es tracta tant d'establir un ordre únic i immutable sobre quines pel·lícules són millors o pitjors sinó d'oferir al públic una selecció acurada de bons audiovisuals sobre música. El top ten d'aquesta llista també es podrà veure a l'In-Edit d'enguany, amb joies vàries com el Dont look back de D.A. Pennebaker sobre la conversió elèctrica de Bob Dylan, la progressiva destrucció del geni del cool Chet Baker a Let's Get Lost o el retrat als escenaris de deu anys d'història d'una de les bandes més conscients del panorama del rock de mires àmplies, els Fugazi vistos per Jem Cohen a Instrument, a més de set perles més (consultables al web del festival).

-A banda, l'In-Edit d'enguany també inclou una nova secció amb els 5 títols més votats pels seguidors del festival (Secció Fan): com que la gent no és tonta, tornen a ser 5 joies: l'història d'Ian Curtis i companyia per Grant Gee a Joy Division, l'homenatge andalús a l'ex-Clash Joe Strummer a Quiero tener una ferreteria en Andalucía i tres perles més sobre els barcelonins Standstill, sobre la parella White Stripes en una gira per Canadà i sobre la bellesa gèlida de la música dels Sigur Rós.

Novetats que s'afegeixen a les seccions ja històriques del festival. Per un costat els documentals que entren al concurs (nacional i internacional), tots ells inèdits i produïts després de l'1 de gener del 2011. Per altra, la secció Exedlents, que configura el gruix de la programació no sotmesa a competició. A més, la secció de Work in Progress, on es comencen a presentar documentals en procés d'elaboració, enguany composta per projectes sobre el productor de flamenc Ricardo Pachón, sobre la "veu" de Solsona Roger Mas, sobre l'exitosa banda de power-rumba de casa La Pegatina i sobre l'obra als anys 80 de Los Rebeldes. O la nit de Marató, amb concerts enregistrats de Chemichal Brothers, Queen i The Doors.

Per últim, i no menys important, l'homenatjat de l'any, el londinenc Julien Temple. El director, per exemple del retrat dels Sex Pistols a The filth and the fury entre molts d'altres clàssics del gènere, oferirà una Master Class i veurà projectades al festival una selecció de les seves millors obres (Glastonbury, Glastopia...).

-L'In-Edit obre avui les seves portes i durant deu dies proposa un torrent de documentals musicals convertint Barcelona en la capital del gènere al món. Un gènere que no para de créixer i que permet un tipus d'apropament diferent a la història i obra dels músics. Un bon exemple és l'ofert pel documental que es va passar ahir com a inauguració del festival: The Rolling Stones. Charlie is my Darling - Ireland 1965. Com va explicar el seu director, Michael Gochanour, la història del film comença a meitat dels anys 60 quan el manager dels Rolling Stones (Andrew Loog Oldham) proposa enregistrar-los durant la gira del 65 a Irlanda per a competir amb les pel·lícules que els Beatles anaven traient a l'època. El material enregistrat (per Peter Whitehead) no convenç a la banda i no serà fins fa dos anys quan, amb motiu del seu 50è aniversari, Michael Gochanour decideix aprofitar aquest material per a donar-li nova forma. El resultat és una d'aquelles mostres de per què pot ser tant valuós el gènere del documental musical: veiem els Rolling Stones abans de ser realment la banda que tots tenim al cap, uns xavals joves i il·lusionats que ni tan sols diuen paraulotes (They are babies!, diu en Gochanour). I els veiem davant i darrera l'escenari, escoltem la reacció dels seguidors de l'època i, atenció, podem escoltar com va sonar la interpretació en la primera gira en directe d'un dels clàssics més clàssics de la història del rock; el Satisfaction, abans que fos editada en single el mateix 65.

The Rolling Stones. Charlie is my Darling és tan sols una mostra del que pot donar de sí aquest fantàstic festival dedicat als documentals musical, l'In-Edit. Ara ens esperen deu dies de consum intravenós d'altres històries (una seixantena en total) lligades d'una manera o altra a la música, un consum que anirem seguint cada pocs dies des de La Porta Clàssica.

Bon In-Edit!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!