XXIII Conferència del Seminari Europeu d´Etnomusicologia

Sara Sevilla 13-10-2007

De l’11 al 13 d’octubre de 2007

Rectoria Universidade Nova de Lisboa

Els dies 11, 12 i 13 d’octubre, va tenir lloc a la capital portuguesa la vint-i-tresena edició de les conferències anuals organitzades per la esem (european seminar in ethnomusicology). Encapçalat per l’etnomusicòloga i antropòloga Salwa El-Shawan Castelo-Branco, l’equip organitzatiu de l’Institut d’Etnomusicologia va coordinar a gairebé cinquanta investigadors que van exposar els seus projectes i estudis, inclosos respectivament a cada un dels tres grans temes principals de la conferència: Música i Ball de Comunitats Immigrants a Europa, Arxius Audiovisuals al Segle XXI, Música i Ball a l’Espanya i Portugal Postcolonials.

Al congrés van assistir etnomusicòlegs procedents de les potències més representatives d’aquesta disciplina; els alemanys, que apostaven per una metodologia i recursos més tradicionals, van demostrar que les competències de l’etnomusicologia i de la musicologia segueixen compartint punts tan bàsics com la necessitat de la creació de nous arxius. Els americans, representants de l’altre gran corrent capdavantera de pensament etnomusicològic, van enlluernar amb un discurs més extravertit i, en algunes ocasions efectista, que abordava fenòmens de naturalesa més innovadora i antropològica. Entre aquestes dos línies d’investigació aparentment divergents, s’hi troba la Península Ibèrica. Portugal, molt per davant d’Espanya, va demostrar durant el transcurs de la conferència, tenir un excel·lent nivell en quant a metodologia i a qualitat d’equip. Abordant estudis de màxima actualitat com les diàspores, les experiències de recepció i creació, i el postcolonialisme, van evidenciar la contundència de la comunitat etnomusicològica lisboeta.

Un altre tema d’interès actual, força tractat al congrés, va ser el de la hibridació i fusió culturals que comporten les migracions i diàspores a diferents llocs d’Europa. La immigració és un fenomen que causa canvis molt importants en el panorama conceptual de l’etnomusicologia, del terme World Music i d’altres estudis socio-antropològics. De la construcció d’aquestes noves subcultures ens van parlar els austríacs i els anglesos, exemplificant amb casos específics com els dels pobles turcs, iugoslaus , jueus i albanesos a centreeuropa. Cal destacar altres temes tractats a les sessions com, per exemple, els processos transculturals i identitaris, el transnacionalisme, la performance musical i els seus contexts o la presentació d’alguns projectes de reinserció social, concretament a Brasil, que utilitzen la música com a reclam principal.

Al marge de les ponències, vam tenir l’honor de sentir a grans personalitats com Martin Clayton, participant en la inauguració del congrés, o a Philip V. Bohlman llegint la tradicional lectura en honor a John Blacking, que té lloc cada any; aquesta vegada analitzant la construcció romàntica de Herder sobre el mite del Cid. I també, vam gaudir de la projecció d’un documental al més pur estil de “treball de camp”, seguint el fil conductor de les problemàtiques que afecten als pobles exiliats.

En conclusió, l’experiència d’anar a una trobada d’aquestes característiques, ens mostra les direccions que prenen els nous estudis de màxima actualitat i ens ha de fer reflexionar sobre la importància que té el poder compartir reflexions, projectes o, simplement, canviar impressions amb el col·lectiu representatiu de la comunitat etnomusicològica professional. Hem de tenir en compte que, sobretot en l’àmbit de les ciències humanes, socials i culturals, la única manera d’aprendre i enriquir-se és mitjançant el diàleg, llegint els articles que escriuen els que saben més i compartint experiències, a la vegada que les contrastem. A Espanya encara ens queda un llarg camí abans que arribem a abastar les grans potències d’aquesta disciplina però, malgrat l’esmentada desigualtat, hem de lluitar per fer-nos un lloc representatiu entre les entitats etnomusicològiques més significatives amb repercussió internacional com, per exemple, la esem.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!