Astor Piazzola, el tango alegre

Margalida Amengual Garí 18-01-2007

Un acostament biogràfic al tanguista argentí

Els prostíbuls del Buenos Aires de les dues darreres dècades del segle XIX són l’alegria de les franceses, italianes i espanyoles que viuen en aquests bordells i que coquetegen amb els policies, lladres i mariners que les sovintegen. L’origen incert i poc documentat del tango se situa aquí. Amb la guitarra i la flauta, i més tard el piano i el bandoneó, sortit d’entre les valises dels immigrants alemanys. És el “Bordel 1900” d’Astor Piazzolla. És la música feta picardia i gràcia. És el tango alegre.

Astor Pantaleón Piazzolla Mainetti, fill d’immigrants italians, neix al 1921 a Mar del Plata, Argentina, quan aquesta ciutat encara és un balneari aristocràtic, però aviat tota la família parteix cap a Nova York. Quan encara és un nen de 8 anys, son pare, Vicente Nonino Piazzolla, li regala un bandoneó comprat per 19 dòlars a una casa de subhastes. Aleshores comença a estudiar música amb Bela Wilda, deixeble de Rachmaninov, de qui diu que “Amb ell vaig aprendre a estimar Bach”. Aquí comença la història.
Cap a la dècada dels anys 30 del XX, el tango esdevé musicalitat i romanticisme. Dos violins, dos bandoneons, piano i baix. El tango ja no es balla i, a vegades, es canta. És el ”Cafe 1930” . Més lent i, potser, més malenconiós. “La meva música és trista perquè el tango és trist. (...) És trist, és dramàtic, però no pessimista”.

En aquells anys, Astor Piazzolla coneix Carlos Gardel, amb qui participa com a extra en la pel·lícula “El día que me quieras”. S’uneixen dues genialitats. Cap al 1936 la família Piazzolla Mainetti torna a Argentina. El jove músic queda impressionat quan escolta a la ràdio el sextet d’Elvino Vardaro. Aquesta nova manera d’interpretar el tango el captiva tant que, amb 17 anys, es trasllada a Buenos Aires a la recerca d’un nom propi en la història de la música.

Segueix una vida, comença una carrera
Després d’uns anys tocant en orquestres de segona, Astor Piazzolla entra com a bandoneista a l’orquestra d’Aníbal Troilo Pichuco, un dels grans mestres d’aquest instrument. A més en fa els arranjaments, cada vegada més avançats. En la mateixa època rep classes d’Alberto Ginastera, gràcies al pianista Rubinstein, i, més tard, de Raul Spivak. Mentre, es casa amb Dedé Wolff amb qui té dos fills, Diana i Daniel.

Abandona l’orquestra d’Aníbal Troilo, i forma la seva primera orquestra. Així comença a néixer l’impuls creador de Piazzolla amb composicions i orquestracions cada cop més harmòniques i dinàmiques. El Desbande, que ell considera el seu primer tango, defineix ja una estructura formal diferent. El tango de Piazzolla despunta modernitat i diferència, i això, com sempre, provoca polèmiques entre els clàssics.

Punt i a part
Aleshores l’encara jove músic necessita fer un salt. Dissol l’orquestra, s’allunya del bandoneó i, fins i tot, del tango. Estudia Bartok i Stravinski, direcció orquestral amb Herman Scherchen i s’endinsa en el jazz. Necessita. Vol. Cerca. Estudia. Compon, molt. “Vomitava milions de notes per segon”, recordava.
Als anys 50 ja escriu obres diferents, allunyades del tango que tant l’havia captivat uns anys enrere. I triomfa, ell i l’escàndol. Amb l’obra Sinfonietta guanya el primer premi del concurs Fabien Sevitzky, que la Orquesta Sinfónica de Radio del Estado interpreta amb dos bandoneons sota la direcció del mateix Sevitzky. Part del sector “culte” del públic s’indigna. Però ell guanya una beca per estudiar a París amb Nadia Boulanger, una de les millors pedagogues musicals de l’època.

El mateix Piazzolla explica que a París presenta totes les composicions d’aquesta època a Boulanger. Ella, sentenciosa: “Aquí vostè s’assembla a Stravinski, s’assembla a Bartok, s’assembla a Ravel, però sap què passa? Jo no trobo Piazzolla aquí.” I després d’obligar-lo a tocar uns compassos d’un dels seus tangos li replica: “Idiota, això és Piazzolla!”. Potser el seu camí no està en la música clàssica europea, com ell creu. Boulanger n’està segura i aconsegueix que Piazzolla torni a tocar aquella música que tocava quan era al seu país. El músic navega entre la música contemporània i la música popular. I les uneix. París comprèn allò que Buenos Aires no havia acceptat. Piazzolla pretén reformar el tango i demostrar-ne l’elevada qualitat musical. "Vaig tenir la genial idea de canviar el tango".

Retorn, ruptura
Piazzolla torna a Argentina i comença la seva revolució personal i solitària. Forma el Octeto Buenos Aires, allunyat del model clàssic d’orquestra, i introdueix innovacions de composició. És criticat i boicotejat. Viatja als Estats Units on fa un intent frustrat de mesclar el jazz i el tango i allà escriu el famós Adiós Nonino, en motiu de la mort del seu pare, qui li havia regalat el seu primer bandoneó. Piazzolla obre l’era contemporània del tango.

És el "Night Club 1960"
És l’època internacional i transformant. La gent abarrota els night-clubs per escoltar seriosament el tango. És música per a músics. És el nou tango.

És el Nuevo Tango, el primer dels cèlebres quintets del músic i el que més estima perquè és la síntesi musical que millor explica les seves idees. Estrenen Revirado, Buenos Aires hora cero, Muerte del ángel... que seran alguns del tangos piazzollians més recordats i interpretats en les dècades següents.

Piazzolla compon, estrena i grava dos dels seus discs més importants en el Philarmonic Hall de Nova York, amb tangos composts sobre poemes de l’escriptor argentí José Luis Borges. Amb el poeta Horacio Ferrer compon l’opereta María de Buenos Aires, Chiquilín de Bachin i Balada para un loco i comença una nova experiència: el tango cançó. Enmig de tot, se separa de la seva primera esposa i temps després inicia una relació amb la cantant Amelita Baltar. “La música és més que una dona, perquè de la dona te’n pots divorciar, però de la música no. Una vegada que et cases, és el teu amor etern, per a tota la vida”.

De viatges
En la dècada dels 70, Piazzolla retorna a París i viatja a Itàlia, on s’instal·la. Allà grava Libertango, la seva carta de presentació davant el públic europeu. En aquests anys forma el Conjunto Electrónico, un octet de bandoneó, piano elèctric, òrgan, guitarra i baix elèctrics, bateria, sintetitzador i violí, i del que en diu que “Aquí està la meva música, té olor a tango i no a rock”. Grava amb el saxofonista Gerry Mulligan, escriu la Suite Troileana en homenatge a la mort d’Aníbal Troilo i composa música per a cinema. Abans dels anys 90 reuneix la seva última formació, el Sexteto Nuevo Tango, amb dos bandoneons, piano, contrabaix, guitarra elèctrica y violoncel.

Separat de la segona esposa, coneix Laura Escalada, la seva darrera esposa. Viu anys d’èxits, gires mundials i grans concerts: és la dècada esplendorosa de Piazzolla que culmina amb un concert dedicat íntegrament a la seva música en el Teatro Colón de Buenos Aires, el principal escenari de la música clàssica d’Argentina. El concert massiu del 1987 en el Central Park de Nova York adquireix el significat de reivindicació històrica: la ciutat on va passar la infància, on va quedar copsat per la música de Bach i el jazz, on va fracassar i on va ser incomprès, finalment li para atenció.

L’avui
És el “Concert d’aujourd’hui”. És la música del tango amb conceptes de la nova música. És l’essència del tango amb reminiscències de Bartok, Stravinski i altres. És l’avui i és el futur. Com va dir un crític novaiorquès “Tot allò de dalt que fa Piazzolla és música; i, per baix, se sent el tango”.
El 1990 Astor Piazzolla sofreix una trombosis cerebral i dos anys després mor a Buenos Aires. Però ens deixa un llegat de més de mil temes: singulars, argentins, rebels, potents i influents.
“Estudiï molt, només així podrà expressar el que sent”, li va dir el pianista polonès Arthur Rubinstein. I ell va aprendre la lliçó: "El meu principal estil és haver estudiat". Piazzolla del bandoneó en va fer un instrument de prestigi, del tango una revolució.

Comentaris

  1. emili riera calvet (05-04-2015 08:04):
    molt be

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!