El procés de composició de la banda sonora

Roger Julià-Satorra 17-01-2007

El fet de que el cine espanyol està agafant pes i cada cop es fan pel·lícules de més pressupost i amb més projecció internacional, òbviament suposa canvis en els processos de producció. Un d’aquests canvis és en el procés de composició de la banda sonora. Les produccions cinematogràfiques espanyoles estan començant a adoptar el sistema americà, donat els avantatges que suposa.

Generalment, aquest procés es realitza en l’etapa de la pel·lícula anomenada post-producció, just en el moment en què les imatges estan editades i muntades. En altres ocasions, com per exemple en musicals, gags musicals o escenes on es necessiti sincronització entre els actors i la música aquest procés serà diferent i hi intervindran altres persones de les mencionades en aquest article. Normalment, el compositor té dos mesos per a composar la banda sonora, que després s’enregistrarà, mesclarà i sincronitzarà amb la pel·lícula. Persones que intervindran durant aquest procés seran: el director de la pel·lícula, el productor, l’editor musical, el supervisor musical, l’orquestrador, el copista, els enginyers i, en alguns casos, el compositor fantasma, i més conegut com a “el negre”. En produccions més grans, hi existeixen altres càrrecs que ajuden a simplificar la feina. Cada un d’ells té una funció molt concreta i necessària per a l’èxit de la banda sonora. En la majoria de produccions espanyoles, i les estrangeres amb menys pressupost, la figura de l’editor musical està inclosa en la responsabilitat del compositor i igualment la orquestració de la música.

Tot comença amb la sessió d’spotting. És el moment que es troben el director, productor(s), compositor, creatius, editor musical i algú més de l’equip musical que pugui ser rellevant depenent el projecte, i es concreten tots els temes referents a la música, tant creatius com pressupostaris. Generalment el compositor hi serà, però en ocasions no està obligat a ser-hi i de vegades és ell mateix que prefereix no assistir en aquesta reunió. El primer punt que s’hi concreta és determinar quines són les escenes que necessiten música i, després de discutir l’estil i gènere de música de cada cua, l’editor musical o el mateix director, proposa música existent de llibreries o altres bandes sonores per a cada escena que requereixi música. El supervisor musical no intervé en la música original: és l’encarregat d’escollir músiques no originals que puguin ser escaients per a la pel·lícula i llicenciar-ne l’ús. La pista àudio creada, anomenada pista temporal, es sincronitza amb les imatges i es fan projeccions amb públic per a avaluar si la música i el conjunt és adient per a cada escena.

Un cop la pista temporal està discutida, testada i acceptada, l’editor musical organitza una llista anomenada “notes d’spotting” on s’estableixen, mitjançant un estricte sistema de numeració que permet determinar la cua i cada fotograma de la cua, totes les consideracions sobre cada peça que composi el compositor: detalls emotius, de sincronització i altres detalls pertinents. Finalment, al compositor se li entrega una copia de la pel·lícula amb el time code insertat, que li permetrà composar la música sincronitzada a la pel·lícula amb totes les notes d’spotting que li proveeixi l’editor musical. Altres responsabilitats que tindrà l’editor musical serà crear un mapa de tempos i compàs, punt de partida del compositor que li facilitarà enormement la feina.

A partir d’aquest moment és quan el compositor escriu la música original que substituirà la pista temporal. Generalment el compositor composarà un esquetx, alguns compositors més detalladament que altres, i seran els orquestradors qui passaran la partitura a orquestra. Sobre la precisió de l’esquetx, els de John Williams i d’Alan Silvestri són molt detallats, que fa que la feina dels orquestradors esdevingui bàsicament una feina mecànica sense gaire responsabilitat i poca creativitat. En altres compositors la feina de l’orquestrador serà enorme. Durant tot aquest procés, s’aniran creant mostres àudio sintetitzades per al vist i plau del director i productor(s). El copista és l’encarregat de mecanografiar la música composada i entregar la partitura general i les particel•les.

La gravació de la banda sonora també és una sessió delicada, ja que una petita imprecisió pot representar el fracàs d’alguna escena. L’editor musical proveirà l’anomenada click track, una pista que en algunes ocasions seran les mostres àudio creades i en altres serà un metrònom que reflectirà tots els canvis de tempo i compàs, i que escoltarà el director i el principal de cada secció de l’orquestra amb auriculars durant la gravació, per a poder aconseguir una sincronització perfecte. Durant la gravació es projectarà la pel·lícula de cara al director, de manera que pugui expressar tot el sentiment que les imatges necessitin. Els enginyers, sota la supervisió del compositor i de l’editor musical, mesclaran la música i faran la pista màster.

Finalment, tot el què queda és sincronitzar la música amb les imatges, crear les cue sheets que determinen quines són les obres que s’interpreten per a poder pagar els drets d’autor en les seves execucions, i en alguns casos, editar un CD amb la banda sonora.

Richard Niles, compositor especialitzat en jazz i pop, ha escrit per a James Brown, Ray Charles, Pat Metheny, Kylie Minogue, Tina Turner, Mariah Carey, Placido Domingo i Kiri Te Kanawa, entre altres llegendes musicals. Els seus coneixements i experiència en aquests àmbits l’han permès escriure per a pel·lícules com Billy Elliot (dir: Stephen Daldry), Boys & Girls (dir: Robert Iscove), Do the right thing (dir: Spike Lee) entre altres, i incomptables comercials televisius de McDonalds, Toshiba... Niles també és presentador especialitzat en jazz de la BBC Radio, director del programa New Jazz Standards. Seguidament ens comentarà sobre les seves experiències en el procés de composició de la banda sonora.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!