Ha mort Rostropòvitx, virtuós violoncelista rus

Jordi García 29-04-2007

Mor als 80 anys Mstislav Rostropòvitx

Tenia 80 anys. Va ser un artista que es va comprometre valentament en favor de la música del seu temps. Va haver de romandre 16 anys fora de l'URSS pel seu activisme polític

Geni de la música, paladí de la democràcia i ciutadà del Món són tan sols alguns dels qualificatius de Mstislav Rostropòvitx, que va morir al centre Oncològic de Moscou el passat 27 d’abril, un mes després de complir 80 anys.

“Sóc un home feliç. Estic al costat de la meva família, els meus amics i col·legues. Però em sentiré més feliç encara si us agrada aquesta vetllada", va declarar fa menys d'un mes Rostropòvitx, en assistir a la que va ser l’última recepció oferta en el seu honor en el Kremlin.

Aquell va ser l'últim i el gran homenatge al genial violoncel·lista i director d'orquestra que el 1969 no va dubtar d'acollir al llavors assetjat futur premi Nobel de Literatura, Alexander Solzhenitsin, i d'escriure una carta en la seva defensa al diari "Pravda", desafiament que pagaria amb l'exili el 1974.

Tampoc no ho va dubtar l'agost de 1991, quan en ple cop d'Estat va tornar a Rússia i pel món va recórrer la foto del músic sostenint a la seva mà un fusell Kaláshnikov, gairebé com el violoncel, mentre sobre la seva espatlla dormia un dels defensors de la naixent democràcia russa.

"Pensava que em podien matar. Però tot i així, el món s'assabentaria del que va ocórrer" a Rússia", va dir sobre els esdeveniments d'agost de 1991, que aquell mateix any van conduir al final de l'URSS i a l'aparició de quinze nous Estats en l'espai postsoviètic.

Amic personal de monarques i estadistes, però també convençut valedor de la gent sense veu, Rostropòvitx , era capaç de deixar-lo tot i volar al lloc on considerava que la seva presència era imprescindible, com va ocórrer durant la caiguda del mur de Berlín el 1989.

Llavors, Rostropòvitx , va atrapar la imaginació del món sencer quan va oferir un recital improvisat de violoncel al mig de les ruïnes del símbol de la Guerra Freda.

Sempre compromés políticament
Mstislav Rostropòvitx va néixer en Bakú, República Socialista Soviètica d'Azerbaitjan (actualment Azerbaitjan) en una família de músics. Va estudiar al Conservatori de Moscou, des dels setze anys. I va arribar a ser alumne de Dmitri Shostakòvitx i Serguéi Prokofiev, abans de graduar-se amb les màximes distincions acadèmiques. Posteriorment treballaria com a professor al mateix Conservatori, des de 1961. El 1948 ja havia estat solista de l'Orquestra Filarmònica de Moscou. A partir de 1950 havia actuat com a violoncelista i com a director. Havia donat així mateix recitals de piano acompanyant la seva dona, la cantant Galina Vishnevskaya. Després d'un temps a Moscou, va ser nomenat professor al Conservatori de Leningrad.

Havia encarregat o estrenat obres per a violoncel dels principals compositors contemporanis, com la Simfonia concertant en mi menor, opus 125 (1952) de Serguéi Prokófiev, els dos concerts per a violoncel (1959, 1966) de Dmitri Shostakovitx i la Cello Symphony (1963), la Sonata per a violoncel i piano (1961) i les Suites per a violoncel (1964, 1967, 1971) de Benjamin Britten.

El 1951 va rebre el Premi Stalin i després el Premi Lenin, màxim guardó soviètic, el 1963. Això no li va impedir defensar de forma pública l'escriptor dissident Alexander Solzhenitsyn en una carta enviada al diari Pravda el 1970.

"El millor que he fet en aquesta vida és, potser, no la música, sinó la carta al Pravda ja que a partir d'aquell moment la meva consciència és neta", va escriure després el músic en les seves memòries.

En 1974 Rostropòvitx i la seva esposa van abandonar la Unió Soviètica en haver estat privat de la possibilitat de donar concerts i treballar i, el 1978, se'ls va retirar la nacionalitat soviètica. Van emigrar als Estats Units i el 1977 va ser nomenat director de l'Orquestra Simfònica Nacional a Washington, D.C. que va dirigir durant 17 anys. El 1990 va ser convidat a actuar amb aquesta orquestra a la Unió Soviètica per Mijail Gorbatxov, ocasió en la qual els va ser tornada la nacionalitat soviètica a ell i a Galina Vishnevskaya. No obstant això va mantenir tota la seva vida els passaports de Mònaco i Suïssa que era amb els que habitualment viatjava.

Amb l'intent de cop d'Estat a la Unió Soviètica contra el president Gorbatxov l'agost de 1991, Rostropòvitx va ser un actiu defensor del procés democratitzador oposant-se als colpistes i mostrant el seu suport explícit al mateix Gorbatxov i a Borís Yeltsin, arribant a ser fotografiat portant una metralladora. Prèviament, com ja hem apuntat, el 1989, ja havia mostrat el seu ple suport al procés de reformes als països de l'Est d'Europa en tocar el violonchel davant el Mur de Berlín.

El 1992 va rebre el premi Internacional Catalunya, que atorga l'Institut Català d'Estudis Mediterranis. L'any 1995 va rebre el Polar Music Prize, un premi concedit per la Reial Acadèmia de Suècia de Música. i el 1997 el Príncep d'Astúries de la Concòrdia que va compartit amb el violinista Yehudi Menuhin. El 2004 li va ser concedit el Premi de la Fundació Wolf de las Artes de Jerusalem.

Una trajectòria marcada per Shostakòvitx i Prokofiev
Incorporat el 1943 al curs d'orquestració de Dimitri Shostakòvitx (1906-1975), va influir fins i tot en l'escriptura del seu professor, igual com en la de Serguei Prokofiev (1891-1953).

"Quan vaig comprendre que jo no tenia un verdader talent per a la composició i que la meu destí era repetir les fórmules d'aquests dos mestres venerats, la comunió d'un creador i d'un intèrpret va passar a ser una passió per a mi", va declarar Rostropòvitx el 2001. I de fet, diverses desenes de sonates i concerts per a violoncel van ser creades per a Rostropòvitx o van inspirades per ell.

Amb Prokofiev, el seu "ídol", el jove virtuós va interpretar per vegada primera el 1950 la "Sonata per a violoncel i piano".
Dos anys més tard, va presentar, sota la direcció de Sviatoslav Richter, una de les últimes grans obres de Prokofiev, la "Simfonia Concertant", que explora les riques possibilitats expressives del violoncel.

Fins i tot després de la mort del compositor (mort el mateix dia que Stalin, el 5 de març de 1953), Rostropòvitx va enriquir el seu repertori d'obres amb un "Concertino", acabat per Dimitri Kabalevski i estrenat en la seva versió final el 1960.

Shostakòvitx, el seu mestre i amic, li va dedicar el 1959 i el 1966 els seus dos concerts per a violoncel. I el 1963 va fer per a ell una nova orquestració del de Schumann,, una de les més cèlebres pàgines dedicades a l'instrument.

Els primers passos de Rostropòvitx a l'escenari internacional, en els anys 60, li van obrir altres horitzons. L'anglès Benjamin Britten va escriure sis peces per al violoncelista, entre elles tres suites, una sonata i una simfonia.

Durant els seus anys d'exili, Rostropòvitx va estrènyer relacions que li van valer nombroses primeres interpretacions de compositors britànics com Arthur Bliss, William Walton, francesos com Henri Dutilleux, André Jolivet, Maurice Ohana), nord-americans comLukas Foss) i polonesos com Witold Lutoslawski i Krzysztof Penderecki, que fins i tot va titular una de les seves obres "Per Slava", mot carinyós com l’anomenaven.

Els compositors russos ocupen un lloc preponderant al seu cor, com Rodion Chedrin i Alfred Schnittke, als quals va encarregar obres en qualitat de director d'orquestra.

Modern o no, l'estètica de les obres tenia poca importància per a Slava, que interpretava amb el mateix entusiasme a l'italià Luciano Berio i al francès Marcel Landowski.

El músic va haver d'escollir entre les innombrables propostes que va rebre durant mig segle al servei de la creació. Són molt més escassos els compositors que van ajornar el moment d'escriure per a ell. Per exemple, Rostropòvitx es declarava disposat "a pagar car per rebre encara que fos una sola pàgina d'Olivier Messiaen". Aquest li va dedicar finalment un "Concerto a quatre", obra emperò inacabada.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!