Haydn, el gran oblidat

Gonçal Comellas 14-02-2007

Immersos com estem en el regne de la confusió on la forma sembla tenir infinitament més importància que el fons, com sovint podem observar en les coses més quotidianes i també en la música, constatem mancances en una publicitat, diríem pròpia del circ americà, que ens oculta una pobresa de continguts que bé podríem qualificar d'ignominiosa. Una és, sens dubte la música de cambra, amb una presència ínfima i molt soterrada; l'altra és l'oblit, l'absència total en les primeres sales de concert de la música simfònica de Haydn, el pare de la simfonia!
En la bibliografia extensa que analitza l'obra del compositor trobarem mil referències a la seva gran riquesa rítmica, extraordinària varietat d'idees, autèntiques troballes artístiques; és el seu un món de ciència i lirisme, atrevit i espiritual a l'hora, precursor del que fou més tard el gran simfonisme alemany. Fóra impossible de comprendre la història de la música sense l'extraordinària, indiscutible, figura de Haydn.
Doncs bé, voldríem poder comprovar quantes simfonies d'aquest compositor s'han programat en els darrers cinc anys a les temporades habituals de les orquestres simfòniques de Barcelona, Madrid, València, Galícia, Màlaga, Bilbao, Sevilla, Tenerife, etc. Estem segurs que el percentatge és ridícul o potser fins i tot inexistent.
Llegiu si us plau el que Fürtwangler diu sobre Haydn: "…però és Haydn el vertader pare de la sonata, el primer que de cop introdueix en la música, amb la llibertat de la vida rítmica, els ensurts, les parades brusques. Amb ell apareixen els problemes que més tard preocuparen Beethoven. Mozart era més elegant, es podria dir més "gentilhomme". Haydn era més aviat plebeu. Mozart té una noblesa, encant, amenitat. Haydn és en el fons més tendrament líric i més exuberant. Qui gosaria dir que l'un és més important que l'altre? Els quartets i les simfonies de Haydn són l'alegria de viure prop de terra. En ell la música és jove com en ningú més, ni abans ni després. Sense Haydn, el món seria més pobre." -Musique et verbe Ed. Albin Michel. Livre de poche. 1953.
Fins aquí les paraules de Fürtwangler. Volem també recordar les paraules de Casals: "No s'ha fet justícia encara a la música de Haydn".
Les paraules d'aquests dos grans intèrprets del nostre segle haurien de ser suficients per sacsejar les nostres consciències de músics i artistes i també, naturalment, dels programadors.
Deixarem que aquesta música, que se'ns presenta com a insubstituïble, passi només a les mans dels "experts". No ho hauríem de permetre si no és amb greu risc d'un empobriment molt significatiu de la nostra cultura i de l'art en general.
Acabarem fent una pregunta dirigida a molts músics situats a les orquestres simfòniques d'aquí i d'arreu: què hauríeu pensat si en els anys de formació us haguessin dit que quan fóssiu grans, exercint la vostra professió de músic, no tocaríeu, o gairebé, música de Bach, ni de Haendel, ni tampoc de Haydn?

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!