Kandinsky i la música

Arturo Palomares 18-01-2007

L'aproximació a la figura de Kandinsky no s'ha de fer tan sols des de l'àmbit de la pintura ja que els seus escrits teòrics, poètics, dramatúrgics i pedagògics van ser una autèntica revelació per als contemporanis de la seva època i encara son vigents per els artistes de la actualitat.

El que més ens impacte a l'hora d'apropar-nos a la seva personalitat és l'esperit de recerca que sempre el va acompanyar per arribar a trobar la "Pròpia Veritat":(1) "Amb el temps, i molt progressivament, vaig reconèixer que la "veritat" en general i més concretament a l'art no és una dada "x", una magnitud imperfectament coneguda, però immutable, sinó tot el contrari, és una magnitud variable, animada per un moviment lent i permanent (...) la mateixa llei determina també als altres dominis de la vida". A aquest tarannà es van afegir una sèrie de circumstàncies vitals que van fer que el treball de l'artista passes a la història, no tant sols per les obres pictòriques, per sí de gran valor colorista, si no per l'essència filosòfica, humana i mística que va impregnar tota la seva existència. Llavors la creació de Kandinsky deixa de ser una extensa sèrie d'obres que defineixen el principi d'un corrent artístic, per passar a ser un monument vivencial en totes les seves dimensions humanes i fins i tot metafísiques.

Si fem un esbós biogràfic trobarem que Wasili Kandinsky va néixer a Moscou el 4 de desembre de l'any 1866, en el sí d'una família dedicada al comerç del té. Ja de ben menut va viure rodejat per un ambient molt musical, degut a que els seus pares tocaven el piano i la cítara, i ell mateix va estudiar piano i violoncel a molt primerenca edat, fins que la separació d'aquests el va dur a viure amb la seva tia materna Elisabeth Ticheeva quan encara era molt petit.

Al 1886 començà la carrera d'advocat a la universitat de Moscou, però tot i anar-li força bé, va abandonar-la per dedicar-se exclusivament a l'art.

Sembla ser que el descobriment de la radioactivitat per part del científic francès Antoine Henri Becquerel va suposar per a Kandinsky la porta per accedir a un nou món que li feia bategar l'ànima: "Dins el meu esperit equiparava la desintegració del àtom amb la del món sencer. Sobtadament, van caure els murs més ferms; tot semblava insegur vacil·lant i feble. No m'hagués estranyat gaire que al davant dels meus ulls una pedra s'hagués dissolt en l'aire, tornant-se invisible."

A l'edat de 30 anys l'artista es trasllada a Munich en contra de la voluntat de la seva dona, per aprofundir en la seva visió particular de la pintura. Per aquell temps aquesta ciutat era considerada com un centre artístic obert al món, on es reunien els pintors de mes prestigi i renom. En aquest primer període l'artista es va sotmetre a la rígida disciplina del nu acadèmic i l'estudi anatòmic a l'escola d'Anton Azbè, on va estudiar dos anys sense poder obtenir resultats gaire brillants. Després d'assolir els principis del dibuix va intentar canviar d'acadèmia i estudiar amb Franz von Stuck considerat el millor dibuixant de tota Alemanya. Les negatives per entrar a aquesta acadèmia van decebre per una banda i acrisolar per l'altra al il·lusionat estudiant que més tard escriuria: "L'artista no és una persona amb sort a la vida. No té dret a viure sense un deure, ha de realitzar un dur treball que amb freqüència es converteix en la seva creu". Finalment després d'alguns intents fallits per accedir-hi aconseguirà estudiar a l'escola d'aquest mestre on va compartir aules amb destacats pintors com Paul Klee i Hans Purrmann. El nou mestre li va ensenyar, segons els seus apunts biogràfics, la concepció compositiva d'un motiu pictòric. L'ambient artístic d'aquesta acadèmia el va posar en contacte amb els fundadors del cabaret literari "Els onze botxins", lloc on Kandinsky va trobar el terreny adobat per difondre el seu ideal artístic i polític. D'aquesta manera al 1901 fundarà la associació d'artistes i exposicions "Falanx", inaugurada amb una mostra d'obres pròpies, a més d'artistes del voltant de l'escola de Stuck i del cercle del cabaret literari. -No poden deixar d'imaginar-nos amb certa enveja l'ambient artístic i filosòfic que va envoltar la vida del artista, i es ben curiós com gairebé sempre darrera d'un geni hi ha un grup cultural i social que recolza les seves inquietuds a nivell extraoficial -. Així doncs, amb l'ajut i suport del seu entorn humà més proper pintà els seus primers paisatges de petit format (Múnich-Schwabing, 1901) amb clares influències de Jugendstil, el simbolisme i el neoimpressionisme. Aquestes obres primerenques es caracteritzen per la seva espontaneïtat, la llibertat d'execució i un cert caràcter "naïf" descrivint tan sols els ambients generals sense posar gaire esment en els petits detalls. Més tard quan les relacions humanes van tornar-se tibants i les exposicions de "Falanx" van començar a decaure Kandinsky començà a viatjar entre els anys 1903 i 1908 amb la seva alumna i nova companya sentimental Gabriele Münter. L'artista viatjà per Europa i el nord d'Àfrica com acostumaven a fer alguns dels pintors de la seva època i d'altres predecessors. La captació de la llum africana va ser definitiva per potenciar la gamma cromàtica de la seva paleta, factor que va intervenir decisivament en la personalitat dels quadres degut a que el color va prendre mica en mica autonomia alliberant-se progressivament de la forma.

Després d'aquests reveladors viatges la parella va viure a París i més tard a Murnau (Baviera) on va continuar experimentant amb el color i el paisatge.

Una de les experiències que més va commoure al jove Kandinsky va ser la representació de "Lohengrin" al Teatre Imperial de Moscou. Li va impressionar enormement aquell allau de sons fins ara mai sentits: "Podia veure tots aquells colors salvatges i meravellosos a la meva ment i com desfilaven davant els meus ulls, a l'hora que les seves línies es dibuixaven al davant meu". Aquesta relació entre colors i sons, entre música i pintura, el van captivar de manera que la correspondència secreta entre les dues arts es convertiria en la fórmula secreta de les seves teories així con els ciments que sostindrien la seva catedral pictòrica.
Un fet decisiu va enriquir la existència del pintor al voltant del any 1905 ja que en un concert va conèixer al que es convertiria en el seu íntim amic Arnold Schoenberg, el músic que més va influir al pensament estètic i musical de la posteritat.

L'estrena dels primers quartets de corda de Schoenberg de 1905 i 1908 no va ser ben rebut pels seus contemporanis perquè comptaven amb complexes harmonies que posteriorment el portarien cap a la atonicitat, llavors, el músic ofegà les seves penes musicals en el mon pictòric, i va exhibir alguns del seus quadres dins del cercle de Kandinsky. - Em va cridar molt l'atenció en llegir la correspondència entre els dos mestres la manera com Kandinsky va aproximar-se per primera vegada al músic escrivint-li una missiva a "cor obert", sense que aquest el conegués de res, dient-li que trobava moltes analogies entre la seva pintura i la seva música: "A les seves obres vostè ha fet realitat tot allò que jo, de forma incerta per descomptat, he estat cercant en la música amb tant d'anhel (...) penso que l'harmonia als nostres dies no s'ha de buscar per la via del "geomètric", sinó pel antigeomètric, il·lògic. I aquest és el camí de les dissonàncies en l'art, tant a la pintura com a la música". Juntament a aquestes lletres sembla ser que el pintor li va afegir a Schoenberg una carpeta amb material: gravats i fotografies que van encisar, segons paraules textuals, al músic. Així va ser com els dos artistes fascinats per la seva semblança en la concepció creadora, van iniciar una relació epistolar declarant-se els recíprocs sentiments artístics. Kandinsky arribarà a dir en el seu llibre "De l'espiritual a l'art" escrit a l'any 1911: "La música de Schoenberg ens porta a un nou món, en el que les vivències musicals deixen de ser acústiques, per passar a ser purament espirituals. Aquí comença la música del futur". D'altra banda el músic admirarà del pintor la capacitat de manifestar-se inconscientment, i a la carta remesa el 24 de novembre de 1911 li dirà: "Un s'ha d'expressar! S'ha d'expressar directament! Mai comunicar els seus gustos, la seva educació o la seva intel·ligència, els seus coneixements i la seva manera de fer. Mai aquestes atribucions adquirides, sinó totes les innates o impulsives". En aquestes cartes es van tractar temes com els referents a "l'obra d'art total", temàtica al voltant de la qual els dos artistes, per separat, van treballar independentment però amb metes similars. Fruit d'aquesta recerca van ser els dos monuments artístics i literaris publicats ambdós al 1911 "De l'espiritual a l'art" de Kandinsky i "Teoria de l'Harmonia" de Schoenberg. Tots dos van cercar els punts de contacte i comunió entre les seves arts arriben d'aquesta manera a realitzar nombrosos quadres firmats pel músic i que, encara que no van tenir gaire èxit, es van mostra a la exposició col·lectiva que Kandinsky i Franz Marc van realitzar sota l'emblemàtic nom de "Der Blaue Reiter" (El Genet Blau), tant mateix aquestes obres es van reproduir a l'almanac realitzat per aquest grup.

La passió que Kandinsky va sentir per la música el va portar a dir: "El Món sona", potser intentant transmetre d'alguna manera l'antic pensament clàssic que creia que estem envoltats pel só perfecte que produeix l'harmonia celestial dels astres, i que l'oïda humana no pot captar. L'admiració per l'art sonor el conduirà a nomenar les seves obres pictòriques amb evocadors títols com ara "La cantant" (1903), o les series posteriors de "Composicions cromàtiques" on sembla cercar mes l'aproximació a l'univers del cromatisme acústic que al propi cromatisme pictòric, o millor dit, on s'uneixen les dues disciplines artístiques en un sols univers estètic revelat a l'hora pel mateix geni unificador. També hem de destacar les nombroses "improvisacions" que ens transporten clarament al mon pràctic i creatiu dels músics.

Un capítol que hauríem de ressaltar a la vida de Kandinsky es el del paper preponderant que l'artista va donà a la pedagogia al llarg de la seva vida. Per aquest motiu va fer classes amb l'equip professional mes prestigiós del moment a la Bauhaus, la més innovadora escola d'art i disseny construïda fins aleshores. Aquesta activitat la va desenvolupar intermitentment per raons polítiques fins el 1933, moment en que el totalitarisme de Hitler va ordenar el seu tancament definitiu quan va cremar mes de cinquanta de les seves obres per considerar-les degenerades.

Kandinsky s'haurà de refugiar a França i s'instal·là a Neuilly, a prop de París, el seu estudi va ser visitat regularment per altres artistes: Miro, el Arp, Magnelli i Sophie Tauber entre d'altres.

Kandinsky va continuar pintant gairebé fins als últims moments de la seva vida, la darrera exposició que va realitzar va ser a la galeria L'Exquisse de París al 1944. El 13 de desembre d'aquest mateix any, degut a una arteriosclerosi, li arribà la mort a l'edat de 78 anys.


(1) Totes les frases escrites entre cometes estan extretes dels llibres de W. Kandinsky i la correspondència personal mantinguda amb A. Schoenberg.

Bibliografia:

Düchting Hajo
"Wassili Kandinsky 1866 -1944. Una revolución pictórica"
Ed. Benedikt Taschen Verlag GmbH, 1999

Kandinsky Nina
"Kandinsky y yo"
Parsifal Ediciones, Barcelona 1990

Kandinsky Wassily
"Mirada retrospectiva"
Ed. Herman, 1974
Reimpressió: Ediciones Planeta S. A. 2002, Barcelona

Schoenberg Arnold - Kandinsky Wassily
"Cartas cuadros y documentos de un encuentro extraordinario"
Selecció pròleg i notes de Jelena Hahl-Koch
Alianza Editorial, Madrid 1987

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!