La murga uruguaiana: la màgia d'allò popular (I)

Miquel Gené Gonzàlez 10-04-2010

Presentació. Un dia de març

Dilluns 8 de març de 2010. Montevideo, Uruguay. Última etapa de la tercera rueda del Concurso de Agrupaciones Carnavalescas. En els locals de les diferents murgas la nit fa hores que es prepara, dies fins i tot: alcohol, tabac i parrillada per a cobrir els mínims. La gent va arribant poc a poc. Els murguistas, si han tingut actuació en aquesta última etapa o en algun dels diferents tablados que es reparteixen per la ciutat, seran els últims en fer-ho, cap allà les dues de la matinada. Els transistors també són elements imprescindibles. És la nit dels fallos, la nit en que s'anuncien els guanyadors del concurs. Un concurs que estructura els més de quaranta dies de Carnaval que viu la capital de l'Uruguay i les vides dels seus participants durant pràcticament mig any. Quan es comencen a fer públiques les puntuacions per la ràdio, cap a les cinc de la matinada i sota un silenci sepulcral, la parròquia ja està ben mamada. La nit pot acabar de dues maneres: o amb una explosió d'alegria desbordant o amb la depressió més profunda de la temporada. Han estat més de quatre mesos d'assajos i preparatius. Sigui com sigui, i segons diuen, aquesta nit és el moment de l'any en que més persones ploraran, de manera simultània, a l'Uruguay.

La murga és un gènere teatral-musical popular de l'Uruguay que viu el seu moment més important durant el Carnaval de la ciutat de Montevideo. La definició d'aquest gènere, però, va molt més enllà de les seves característiques estilístiques. La murga es fa visible finalment en els escenaris de Montevideo, però la seva construcció és molt anterior, i implica a personatges i escenaris molt diversos, que resten amagats per a aquells que només veuen davant de bastidors. És en aquests espais, a través d'aquests personatges, on s'expressa i on es pot veure de manera més directa que la murga és un espectacle popular, és a dir, creat des del poble i per al poble. És darrera de la disfressa dels murguistas on la murga respira, somriu i plora, s'embruteix, es degrada, s'emborratxa fins a perdre el coneixement i crida de passió. És en aquest inframón on la murga mor cent vegades amb cada trenc d'alba per a tornar a renéixer amb els primers focus de la nit.

Aquest article vol plasmar la multiplicitat de sentits i significats que té la murga. Per a això, partiré d'una descripció tècnico-formal, marcant l'inici en allò més visible per, a poc a poc, anar entrant, fins on els meus coneixements em permetin, en els espais més ocults, allà on es cuina el que sustenta la murga. El passeig per aquests espais, dividit en quatre parts que seran publicades setmanalment, serà erràtic i desordenat, sovint sense solució de continuitat. La idea és oferir pinzellades de diferents àmbits en els que es troba la murga, que el lector haurà d'observar com a nodes d'una constel·lació emergent en un cel de febrer.

 

Capítol primer. La murga: una descripció de llibre

La murga uruguaiana és un espectacle escènic que consta de música, text, ball, vestuari i maquillatge. A continuació veurem cadascun d'aquests elements de manera detallada.

La música de la murga es basa en un cor de veus fonamentalment masculines, d'un màxim de tretze integrants en el concurs oficial, separades en tres cordes: segundos, primos i sobreprimos. Aquestes cordes es poden subdividir en dues cordes més cadascuna: bajos i segundos, primos lisos i primos altos i tercia i sobreprimos. La melodia és cantada generalment pels primos sobre una base harmònica generada per les altres veus. Tot i això, a la pràctica la melodia sovint passa d'una veu a l'altra i l'harmonia és generada per tot el conjunt.

Les característiques estètiques del cor de murga són un dels principals elements característics d'aquest gènere. A continuació destaco els principals elements que configuren l'estètica d'un cor de murga uruguaiana, que podreu contrastar amb les grabacions que s'adjunten més endavant:

  • Concepció polifònica a un mínim de dues veus, però que sovint, i com s'ha vist, funciona a tres, quatre o fins i tot cinc veus.
  • Ús del sistema tonal occidental. Tot i això, l'estètica vocal pròpia de la murga permet un marge força ampli en l'afinació dels diferents graus, i no representa cap problema estètic el fet que hi hagi notes desafinades segons els paràmetres d'aquest sistema.
  • Ús d'una tècnica de cant amb molta direccionalitat i pocs harmònics, emprant fonamentalment la veu de pit, de la qual en resulta una sonoritat molt nassal. Aquesta sonoritat permet una fàcil comprensió del text.
  • Ús de diferents melismes, trinos i vibratos sobre les notes llargues per part dels integrants d'una mateixa corda.
  • Potència vocal del cor, tant en els passatges solistes com en els tutti.
  • Cerca dels extrems de tessitura dels cantants, forçant les veus fins els seus límits.
  • Estètica musical fonamentalment masculina. Tot i això, en els últims anys la presència de dones en els cors es comença a fer habitual, i fins i tot els dos darrers anys ha participat en el concurs de Carnaval la murga Cero bola, integrada només per dones.
  • Ús de melodies del repertori musical popular, que consta tant de músiques nacionals com internacionals.

A banda del cor, l'altre element musical de la murga és el que s'anomena bateria, formada per tres persones que toquen bombo, plats i caixa. La bateria s'encarrega de portar la base rítmica del conjunt, a partir d'uns patrons rítmics determinats. Aquests patrons són molt amplis, i prenen recursos de multitut de gèneres musicals, com poden ser la samba, el rock&roll, la bossa nova, la rumba o la chacarera. Tot i això, els dos patrons més habituals són la marcha camión, nom que prové del fet que la murga es trasllada habitualment de tablado a tablado en un camió mentre segueixen cantant i tocant, i el candombeado, provinent del candombe, l'altre gènere musical popular uruguaià per excel·lència. En els últims anys, s'ha anat incorporant l'acompanyament puntual de guitarra, instrument que s'utilitza per a preparar els arranjaments del cor, donar el to d'entrada i acompanyar als cantants en determinats moments de l'espectacle.

El text és un altre element de gran importància dins l'estètica musical de la murga. L'espectacle que la murga representa es basa en diferents parts cantades on es parla i es fa paròdia de l'actualitat anual de la ciutat i del país. La sàtira i la ironia, doncs, són elements imprescindibles d'aquest gènere musical. En aquest sentit, i com a gènere humorístic, la murga és un espectacle amb un component molt local, i per a entendre el contingut del que les lletres diuen cal un coneixement profund tant de l'actualitat uruguaiana com de la seva idiosincràcia, el seu idioma i la seva manera d'expressar-se.

Exemples sonors:

-  - - -

L'aspecte visual té una gran rellevància en la caracterització de la murga uruguaiana. Els tres factors que composen aquest àmbit són el ball/posada en escena, el vestuari i el maquillatge. Els components d'una murga estan en constant moviment durant una representació. Aquests moviments poden ser part del desenvolupament d'una escena determinada, en la que alguns murguistes poden estar representant personatges, o el ball característic que sempre acompanya al conjunt. El ball consta d'una part rítmica, en la que se segueix més o menys la pulsació de la música, una part expressiva, en la que es pot representar algun aspecte indicat per la lletra, i una part de mímica, element sempre present en els integrants de la murga. Els membres de la bateria tenen una corporalitat i uns moviments diferenciats de la resta del conjunt, mentre que el director de la murga, situat davant d'aquesta i sovint d'esquena al públic, és qui porta més a l'extrem la mímica i la caricatura com a elements corporals.

El vestuari de la murga és important a diferents nivells. En primer lloc, marca abans que cap altre element la temàtica de l'espectacle que la murga realitza. En segon lloc, els vestuaris, dissenyats especialment per a cada conjunt, acostumen a tenir unes formes i uns colors molt cridaners. Els grans barrets i les espatlleres són elements característics, així com els colors vius i els lluentons.

El maquillatge és l'element al que es presta menys atenció de tots els que conformen l'estètica murguera, degut a la dificultat que té de ser apreciat des de la distància. Tot i això, cada vegada és més valorat i les murgues hi dediquen més esforços. El maquillatge es dissenya d'acord amb el vestuari, sent dos elements que tenen una estreta vinculació en la caracterització de la temàtica de la murga. Normalment consta d'una base blanca sobre la que es realitzen autèntiques obres d'art, novament en colors molt vius i purpurina per a aconseguir major brillantor. El maquillatge només llueix en la seva màxima esplendor, però, en les actuacions del concurs, per a les que es contracten tècnics especialistes que els realitzen -normalment les mateixes persones que l'han dissenyat. Per a la resta d'actuacions són els propis murguistes qui es maquillen a sí mateixos.

Tots els elements que hem descrit fins el moment es posen en joc, a través d'un espectacle minuciosament dissenyat, durant els mesos de gener, febrer i març al voltant del Concurso de Agrupaciones Carnavalescas del Carnaval de Montevideo. Aquest concurs és el que estructura la festivitat del Carnaval de la ciutat, que té una durada mínima de quaranta dies, i que acaba quan el jurat estableix els guanyadors. Durant tot aquest temps, la murga ocupa la ciutat, tant al Teatro de Verano Ramón Collazo, on se celebra el concurs, com, sobretot, als tablados que omplen la ciutat, escenaris populars situats als diferents barris en els que cada nit les murgues giren parts del seu espectacle.

-En el concurs participen entre 15 i 20 murgues, les quals presenten, durant tres rondes, un espectacle de no més de 45 minuts de durada. Al final de les tres rondes, s'estableix una classificació a partir de la puntuació obtinguda en cadascuna d'elles. L'estructura de l'espectacle de murga consta d'una presentación, on la murga saluda i presenta el seu espectacle, una sèrie de cuplés, on es realitza la sàtira político-social, i una retirada, on la murga es despedeix fins el proper any. Les músiques dels cuplés provenen del repertori popular, mentre que les de la presentació i la retirada (les puntas de l'espectacle) acostumen a contenir parts composades especialment per a l'ocasió. Aquestes puntas solen tenir una càrrega emotiva molt més forta que els cuplés, i són les parts dels espectacles que es recorden i es transmeten d'any en any.

Exemples vídeo:

 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!