La murga uruguaiana: la màgia d'allò popular (II)

Miquel Gené Gonzàlez 17-04-2010

Capítol segon. Allò popular

Des del punt de vista que ens ofereix la realitat quotidiana en la societat hiperracionalitzada, hiperesterilitzada i hipercontrolada en la que vivim, allò popular ja no existeix. És cert que existeixen actes, celebracions, costums i fins i tot elements culturals que s'utilitzen per a simbolitzar "el poble". Tot i això, la construcció nacional dels Estats, que viuen, paradoxalment, d'aquesta pròpia construcció, i el control social que cada vegada s'imposa més en la nostra societat, minen les possibilitats de desenvolupament d'una cultura popular real. D'aquesta manera, tot acte comunitari acaba absorbit i regit per les institucions i, si és prou exitós, utilitzat com a element amb el qual fer bandera. Sempre queden actes als marges, semi-ocults i sovint estigmatitzats, que han de jugar a l'equilibrista per a poder mantenir-se en el cada vegada més car espai públic de les ciutats.

Des del punt de vista que ens ofereix la nostra realitat quotidiana, recórrer els carrers de Montevideo en una tarda de finals de gener ens transporta a temps passats (no fa tant) en els que els carrers eren de les persones i servien per a què aquestes es trobessin, es relacionessin, creessin i, en definitiva, per a què els utilitzessin d'una manera, sembla mentida, gratuïta. A Montevideo això passa, cosa que permet desenvolupar activitats culturals i, en el cas que ens ocupa, musicals, certament populars. El cas més clar de tots és el candombe. El candombe és un gènere musical de percussió que necessita espais amplis per a la seva pràctica, i que ocupa els carrers de la ciutat totes les tardes de cap de setmana, especialment durant els mesos de gener i febrer en els que les comparses assagen les desfilades per al concurs de Carnaval.

La murga també viu, com dèiem en el capítol anterior, en l'àmbit popular. Tot i que el seu espai habitual no és el carrer, sinó el club del barri o el local d'assaig, la manera en què es materialitza comporta una obertura al barri que l'acull i una identificació amb la gent que el forma. Hi ha dos tipus de murgues que es distingeixen per la manera en què són gestionades. Per una banda, hi ha les murgues que funcionen com a entitats cooperatives, en les que totes les decisions es prenen per consens dels seus membres. Per altra banda, hi ha les murgues que funcionen de manera empresarial, amb un amo que posseeix la murga i que pren totes les decisions i els riscos econòmics. De totes maneres, i sigui quina sigui la seva organització interna, la murga queda vinculada de manera molt forta a l'espai que l'acull, que en el sentit més reduït del terme significa el local d'assaig, però que en el més ampli comporta tot el barri.

 

-   -   -

És precisament a través de l'assaig que la murga adquireix gran part de la seva dimensió popular. Els assajos, que poden començar cap al mes de novembre i es prolonguen fins l'inici del Carnaval, són, per regla general, oberts al públic. Aquests assajos, que comencen de manera relaxada i espaiada, però que es van intensificant a mesura que s'apropa el concurs, es converteixen en punt de reunió per a la gent del barri. En el local d'assaig es reuneixen amics, curiosos, canalla, pares i mares de la canalla, altres murguistes i amants de la murga en general, fet que genera un petit microcosmos al voltant de la murga que assaja. Quan el concurs està ja proper i les murgues van tenint a punt el seu espectacle, els asssajos serveixen als més interessats per a començar a veure les possibilitats de les diferents murgues de cara al concurs. En els assajos de la murga, finalment, es crea un espai social de relació dins del barri, alhora que es genera una expectació i una tertúlia/reflexió entorn a la murga que està en la base de gran part de la seva concepció ideològica. Veiem alguns exemples:

  • A Contramano - Assaig any 2009
  • Curtidores de hongos - Assaig any 2010

Conseqüència directa de la vinculació de la murga al barri és el que es coneix com la hinchada, és a dir, els seguidors o aficionats de cada murga. L'espectacle de murga, lluny de ser un entreteniment neutre, adquireix, a través del concurs i del barri, una dimensió competitiva que fa que les actuacions oficials de Carnaval siguin molt més que una simple representació teatral. En aquestes actuacions, celebrades al que es coneix com a Teatro de Verano, un amfiteatre a l'aire lliure similar al Teatre Grec de Barcelona, la murga se la juga, i amb ella la seva afició. Aquest fet converteix cada actuació en una final, com si d'un partit de futbol es tractés.

-L'explotació comercial, però, arriba a tot arreu. No em posaré crític ara amb això: ni és el lloc ni tinc del tot clar quin és el punt crític. Pel que fa a la murga, la comercialització és doble. Per una banda, per trobar-se dins de la festivitat del Carnaval, a la que la Intendencia de Montevideo ha trobat el filó per a explotar turísticament. Per altra banda, a través dels seus propis creadors -les murgues- i el circuit que els suporta -els tablados-, que veuen com amb bons espectacles poden recaptar una bona suma de diners durant el Carnaval i, fins i tot, treure alguna cosa durant l'any amb bolos a l'interior del país i a l'estranger. La "professionalització de la murga", nom amb el que es coneix aquest fenomen, és un tema que està a l'ordre del dia en el discurs murguista. Com gairabé sempre, hi ha dos pols que s'enfronten i una multitud de postures intermitges. Per una banda, estan els detractors d'aquesta professionalització, que ha comportat, segons diuen, una despopularització de la murga, a través de l'eliminació de multitud de tablados populars/gratuïts als barris i la seva substitució per altres, de titularitat tant pública com privada, que comporten una despesa econòmica per a qui vol gaudir de la murga. Per altra banda, estan els que no veuen malament aquesta professionalització, ja que comporta l'augment de la qualitat dels espectacles i ofereix als murguistes una manera digna de guanyar-se la vida.

Murgues al tablado:

  • Asaltantes con patente - Bajada al tablado Velódromo, 2009
  • Curtidores de Hongos i Agarrate Catalina - Actuació al tablado Velódromo, 2007

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!