La murga uruguaiana: la màgia d'allò popular (III)

Miquel Gené Gonzàlez 24-04-2010

Capítol tercer. El Teatro de Verano Ramón Collazo

La vida està plena de casualitats o, com a mínim, de situacions aleatòries i circumstancials que, en un moment, ho canvien tot. La meva visita al Teatro de Verano Ramón Collazo seria una d'elles. Només una vegada, només un espectacle, van ser suficients per a que la murga m'atrapés. Durant les setmanes prèvies, les havia estat veient pels diferents tablados de la ciutat: Velódromo, Tres Cruces, Sporting King... La cosa m'havia agradat: música entretinguda i amb una sonoritat nova per a mi; humor ben pensat i a estones, quan l'aconseguia entendre, divertit; vestuari i maquillatge molt acolorit; ambient de barri. Ideal per a prendre una cerveseta i menjar un choripán a l'aire lliure abans d'anar a dormir. Res a veure amb el que passa al Teatro de Verano.

El Teatro de Verano, com deia en el capítol anterior, és un gran amfiteatre a l'aire lliure que està insertat al Parque Rodó, prop de la rambla de Montevideo. En aquest escenari és on tenen lloc les actuacions puntuables del concurs de Carnaval. És en aquest escenari, també, on les passions murguistas es desboquen. Crits, ànims, aplaudiments, xiulets i, sobretot, una energia nerviosa i densa omplen les grades del teatre en cada actuació, convertint-lo més que en un teatre en una arena de competició. És per a les actuacions en aquest escenari pel què les murgues han estat treballant gairabé mig any. Elles ho saben i la seva hinchada també. Aquest és el moment. Es ahora. I tots van a una, tots empenyen cap a la mateixa direcció. ¡Vamo' la murga!

La meva entrada al Teatro de Verano és per darrera i 'de rasquis'. Dues setmanes a la ciutat i ja tinc contactes que em permeten això, increïble. Montevideo is diferent. Aquesta nit actua Agarrate Catalina, la Catalina per als amics. Una de les bones del concurs. Uns dies abans ja havia pogut trepitjar l'escenari del Teatro de Verano acompanyant a Queso Magro, una murga jove, en la que havia de ser la seva actuació competitiva. La pluja va suspendre la jornada, va arruinar la feina de tot un dia de preparatius i va deixar sense sortida l'energia concentrada pel grup durant diversos dies. A mi em va permetre passejar entre bastidors, entrar a l'escenari des d'on ho fan les murgues i plantar-me al parquet davant dels bancs buits de l'amfiteatre. Encara no sabia el que m'acabava de perdre.

En aquesta segona visita em situo entre el públic, assegut al passadís d'unes graderies repletes. L'speaker escalfa motors mentre els tècnics de la Catalina preparen l'escenari per a la murga. És l'última actuació de la nit. És la meva primera vegada. La gent xiula, impacient, i l'speaker justifica l'espera per motius tècnics. Comença a sonar la Petita Serenata Nocturna de W.A. Mozart candombeada, sintonia d'Ancel, empresa telefònica uruguaiana patrocinadora de l'acte. La gent ho xiula, però alhora interiorment ho aplaudeix. Això ja comença. La murga forma, davant dels micròfons, al so d'un acordió. Més enllà encara, el públic. Les mirades són tenses, concentrades. El director, davant d'ells, dóna el to: reeeeeeey, reeeeeeey, reeeeeeey. Es el moment. Un cop de mans a l'aire, un ¡vamo' arriba!, i allà va:

-

 

Reeeeyes deeeesterraaaadoooos,

silueeeetas de ooootros tieeempooos,

mendiiiiigos de eeeeste siiiiiglooooo brutaaaaaaal,

suuuuben eeel telóóóóón.

 

Els pèls de punta. I així durant els quaranta-cinc minuts que, per reglament, dura l'espectacle. Humor, passió i emoció es concentren en una combinació de música, ball i teatre que té el seu emblema en les potents i estripades veus del cor. La suor recorre les cares multicolors dels murguistes mentre destenyeix els seus maquillatges. Quan la murga entona la retirada i comença a baixar de l'escenari per a recórrer amb la seva última tonada les grades del teatre, encara segueixo clavat en la mateixa posició que m'han deixat amb la primera estrofa. Només em recupero quan veig que s'apropen i puc comprovar que aquests éssers, que m'han semblat mitològics allà a l'escenari, en efecte ho són.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!