La murga uruguaiana: la màgia d'allò popular (IV)

Miquel Gené Gonzàlez 01-05-2010

Capítol quart. Murga pop

La hibridació, el que habitualment es coneix com a mestissatge, no és un fenomen nou. D'acord, ara està de moda i, com a etiqueta comercial, funciona a les mil meravelles. Però en el seu sentit més ampli, aquell que ens parla de la dissolució de condicions restrictives culturalment imposades -és a dir la mescla, l'intercanvi-, existeix des de que es produeix una consciència de l'altre, d'aquell diferent a nosaltres.

La murga és un gènere que viu en la hibridació constant. Aquesta hibridació la trobem en els seus mateixos orígens, poc clars i consensuats, però que en la majoria d'explicacions ens remunten a les chirigotas gaditanes que van arribar a principis del segle XX a l'Uruguay. Sigui com sigui, i encara que les chirigotas no hagin estat l'únic origen de la murga, sembla evident que aquesta va prendre elements de les primeres, així com d'altres representacions musicals-teatrals del moment com les mascaradas.

Més enllà dels seus orígens, la murga és un gènere que viu dels préstecs constants d'altres músiques. Els seus elements essencials, com vèiem en el primer capítol, són els arranjaments a diferents veus del cor i l'acompanyament rítmic de la bateria. Amb això com a base, la murga és un gènere musical obert, per definició, a la penetració de qualsevol altre gènere o estil, des del rock fins a la world music, des del reggaeton fins a la música clàssica. Prova d'això és la constant renovació del repertori interpretat pels conjunts de murga, que beu directament de la música popular nacional i internacional, i la contínua incorporació de nous ritmes a la seva bateria.

Una tercera esfera d'hibridació en la que participa la murga es dóna en l'àmbit de la música popular. Des dels anys 70 del segle XX, la murga ha estat introduïda a la música popular a través de l'adopció, per part d'aquesta última, dels dos elements que destacàvem anteriorment: l'estètica vocal i les bases rítmiques de plats, caixa i bombo, especialment en els ritmes de marcha camión i candombeado. Els primers en utilitzar l'estètica murguera en la música pop van ser el conjunt Los Olimareños en el seu disc Todos detrás de Momo de l'any 1971, de temàtica íntegrament dedicada a la festivitat del Carnaval i amb una bateria de murga com a base rítmica. Un exemple d'aquest disc és la cançó Retirada. El 1977 Jaime Roos composa per al seu disc Candombe del 31 Cometa de la farola, considerada la primera cançó de murga pop, que conté una base rítmica de marcha camión que es comença a introduir a la guitarra.

L'entrada del gènere musical murga a la música popular complementa el procés assenyalat anteriorment, segons el qual el conjunt de murga utilitza músiques populars per a generar el seu espectacle. D'aquesta manera, s'estableix un camí d'anada i tornada que els músics, tant de música popular com de murga -que sovint no es distingeixen-, recorren constantment en ambdues direccions. Així, una cançó del repertori popular pot ser utilitzada per a un cuplé de murga. Posteriorment, aquest cuplé es pot convertir en la base per a una reinterpretació en format pop que, a la vegada, pot ser tornat a utilitzar per a la creació d'un nou cuplé per part d'una altra murga. En el procés d'adaptació i readaptació de les diferents cançons, l'aspecte textual juga un paper tan important com el musical. D'aquesta manera, la representació d'una murga ens enfronta a potents processos d'intertextualitat que requereixen d'un profund coneixement de tot el procés d'hibridació del producte de base per a poder reconstruir el significat del cuplé en qüestió. Un procés apassionant que requereix de la participació activa de l'oient, sense la qual moltes de les referències contingudes en la cançó o el cuplé queden inactivades. Veiem-ho amb alguns exemples.

Jaime Roos i "Canario" Luna - Brindis por Pierrot

Brindis por Pierrot és un cant a la barra del bar i a la bohèmia, elements estretament vinculats al món de la murga. Amb una estètica totalment murguera, és una de les cançons de referència de la música popular uruguaiana. Composada per Jaime Roos, significa la consagració del "Canario" Luna com a cantant.

Diverses murgues han utilitzat fragments d'aquesta cançó com a base per als seus cuplés. Una d'elles és la murga Curtidores de Hongos, que utilitza el recitat inicial de la cançó en el seu cuplé Todas las vidas de l'espectacle "Caos" de 2008.

Curtidores de Hongos - Todas las vidas (fragment)

Dos exemples més de l'ús de la murga per part de Jaime Roos. Roos utilitza en la seva música gran part de l'herència musical tradicional de l'Uruguay, com és la murga, el tango i el candombe. En aquest cas, l'ús de la murga es dóna tant a nivell musical -ús de les veus i de la bateria- com a nivell corporal -moviment dels cantats- i textual -la murga i els seus llocs comuns com a centre del discurs: l'amor al cant, la tradició, el barri, la disfressa, l'assaig, la pintura, el Carnaval i, en definitiva, la pròpia murga.

Jaime Roos - Los futuros murguistas i Amor profundo (composició original d'Alberto Wolf)

Una de les figures imprescindibles del passat recent i del present, més recent encara, de la murga és Edú "Pitufo" Lombardo. Director i compositor de murga, músic pop en solitari, Lombardo combina a la perfecció ambdós camps, transitant de l'un a l'altre amb la mateixa facilitat que ho fan les seves cançons. Bien de al lado és la presentació de la murga La gran muñeca de l'espectacle de l'any 2006. Lombardo la canta en aquest cas acompanyat de la seva guitarra en una situació que es pot veure a diari en el transport públic de Montevideo (treient-li les càmeres). No hay más cocoa, interpretada amb un altre gran cantant i compositor de murga com és Pablo "Pinocho" Routin, forma part de l'espectacle Murga Madre, obra teatral-musical inspirada en la murga, que va reunir a alguns dels murguistas històrics de la ciutat a partir del preciós documental de Sebastián Bednarik La Matinée

Edú "Pitufo" Lombardo - Bien de al lado i No hay más cocoa

Pablo "Pinocho" Routin, cantant experimentat de murga i antic component de la banda de Jaime Roos, utilitza també de manera habitual la murga en la seva música.

Pablo "Pinocho" Routin - Pelota al medio

Un altre exemple d'ús de la cultura popular uruguaiana en la música popular el trobem en la cançó de Carlos Hernández El uruguayo chanta. En aquest cas, murga i tango són utilitzats com a elements musicals contrastants dins la cançó: el tango per a expressar la individualitat en l'estrofa, la murga per a referir-se a la col·lectivitat en la tornada.

Carlos Hernández - El uruguayo chanta

Finalment, la despedida d'un concert de la banda No te va a gustar, reproduïnt el que seria la retirada d'un espectacle de murga.

No te va a gustar - Retirada

Hi ha molts més exemples d'ús de la murga en la música popular. Noms com els de Rubén Rada, Hugo Fattoruso, Los del Altillo, Rubén Olivera o Mauricio Ubal es troben en els inicis d'aquesta hibridació. Actualment, l'ús de la murga en la música popular s'ha normalitzat, i són multitud els músics uruguaians que utilitzen aquest gènere per a les seves composicions. Com a últim exemple, i buscant un dels noms més coneguts de la música popular uruguaiana, proposo la Murga reggae del cantautor Jorge Drexler.

 

Retirada. Se va la murga...

El local de la murga és on tot comença i on tot acaba. El local i el boliche, nom que reben els bars a la ciutat de Montevideo, que pot estar integrat en ell o trobar-se a un parell de carrers. Els primers esbossos, les primeres melodies, els primers acudits i la construcció, en temps real durant els assajos, de l'espectacle. Aquests espais emmarquen l'activitat de la murga i és el lloc on, de manera informal, es crea la base ideològica de l'estètica murguera.

Cansat, exhaust després d'un viatge tan intens, i amb la nostàlgia pel que encara no he perdut assetjant-me des de la cantonada, m'assec en un racó del local, a una distància prudent del centre de l'acció, observant el seu final. Un viatge que acaba, un altre que comença. Coses que estan per venir, altres que no tornaran. La roda implacable del destí, que gira i gira i gira... En aquesta situació, desitjant més que mai trobar-me al centre, no per un afany de protagonisme, sinó per a poder desempallegar-me de l'estat autoreflexiu que els marges m'imposen, no puc evitar deixar-me endur per la murga, i els records, i perdre'm en una nova retirada, que no deixa de ser un nou principi.

 

Caminando,

ando perdido y cautivo del caos,

más implacable,

que la suerte lenta y fugaz.

Murga, magia y caos,

eso es Carnaval,

sé muy bien que, siempre al final,

hay que partir y aprender, sin querer,

a regresar como el amor en primavera,

hay que viajar para cruzar esa frontera


Curtidores de Hongos - Retirada de "Caos", 2008

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!