La simbologia maçònica en Mozart

Màrius McGuinness 19-01-2007

“La Francmaçoneria és el centre d'unió i el mitjà d'arribar a establir amistat sincera entre persones que no haguessin pogut mai, sense la intervenció d'aquesta, familiaritzar-se entre elles”. Aquest és un extracte de les Constitucions D'Andersson que fou qui va assentar, a principis del segle XVIII, les bases de la doctrina francmaçona, i es força representatiu per il·lustrar les probables motivacions que van induir a Mozart a ingressar-hi i a prendre-hi part d'una manera molt activa. Sembla que la Francmaçoneria va inspirar-se i iniciar-se en els constructors i els obrers de les grans catedrals gòtiques i barroques dels segles XV al XVIII que conformaven la Francmaçoneria operativa. Quant l'Església Catòlica va retirar-los la protecció i va prescindir dels seus serveis, aquests, molts dels quals eren anglesos i escocesos, quan van tornar a la seva pàtria, van mantenir molts dels costums de fraternitat i de convivència de les lògies. A mesura que es feia inevitable la decadència de la Francmaçoneria operativa, aquesta va admetre en les seves lògies a membres honorífics, rics burgesos i homes de ciència, que van ser els encarregats de mantenir el llegat d'aquests constructors que finalment van veure's completament marginats. Aquests membres honorífics van mantenir molts dels rituals i termes tècnics de la Francmaçoneria especulativa, alhora que pretenien convertir la Francmaçoneria en "el Temple nou i antic de la civilització humana". Es a dir, volien ser un recordatori de totes les doctrines filantròpiques passades, i construir les bases sobre les quals s'hauria d'assentar la nova civilització. Des de molt abans de formar-ne part activament, Mozart ja havia estat en contacte amb la doctrina maçònica, ja que molt dels seus amics i mecenes n'eren membres, i el fet d'ingressar-hi devia ser un pas natural i lògic per a ell. Les idees que Mozart va trobar-se en la Francmaçoneria no li eren desconegudes en absolut. Hi ha evidencia de la seva adhesió ideològica al Il•luminisme, l'esperit progressista i racionalista del qual ja havien atret Mozart, des de feia temps. Mozart va ingressar el 1784 a una lògia Vienesa (Zur Wohlthätigkeit) i la seva ràpida progressió dins la lògia (veure requadre annex), manifesta el gran interès i el fervor amb que Mozart vivia la doctrina maçònica. Ja des de el seu ingrés va començar a escriure obres per les cerimònies que es feien a la lògia. La majoria d'aquestes obres tenien la funció d'amenitzar totes les cerimònies de pas de grau. Dues de les més interessants d'aquesta època inicial són la cantata, Die Mauerfreude, K.471 (L'Alegria Maçònica),que Mozart va compondre en honor del Gran Mestre de la lògia "Zur wahren Eintracht", i la Maurerische Trauermusik K.477 (Música Fúnebre Maçònica), que és, sens dubte, una de les peces més intenses i commovedores que Mozart mai va realitzar. Ambdues obres es troben repletes de símbols musicals d'ideologia maçònica, com per exemple l'ús continu d'intervals de segona, que essent l'interval més petit, simbolitza l'estreta fraternitat, o les instrumentacions peculiars en les que predominen els instruments de vent que eren utilitzats en les reunions maçòniques com els clarinets i els Corni di Bassetto. Però els elements principals del llenguatge maçònic de Mozart, són la tonalitat i el ritme. Normalment és sol identificar el nombre de bemolls amb els tres diferents graus de la maçoneria (veure requadre annex) . Així doncs, un bemoll (Fa major), representa el grau d'Iniciat; dos bemolls (Si bemoll major) il•lustren el Company Artista i els tres bemolls (Mi bemoll major i Do menor) simbolitzen el grau de Mestre Maçó . Pel que fa als aspectes rítmics, l'exemple més clar i evident es troba en els tres acords inicials de l'obertura de La Flauta Màgica que simbolitzen els tres trucs que es realitzen a la gran porta dels Temples Maçònics (les Lògies). Però n'hi molts més, i de molt complexos, que són a moltes obres de diferents gèneres: el quartet de corda en La major; diversos concerts per a piano (K.466, 467, 482); en simfonies, com la nr. 39, i fins i tot en el Rèquiem. Aquestes obres i moltes d'altres, no vinculades directament amb la Maçoneria, s'han convertit en l'única font documental sobre la vinculació de Mozart i aquesta doctrina ja que, desgraciadament, tota la correspondència que va establir amb alguns col•legues maçons mai s'ha trobat. I de totes aquestes, l'obra maçònica per excel•lència és el singspiel La Flauta Màgica. Aquesta òpera, que ha esdevingut una de les més cèlebres de Mozart, és considerada per molts estudiosos com un manifest maçònic. Sota l'aparença d'un conte de fades innocent, s'amaguen molts dels ideals i simbolismes maçònics, que Mozart va introduir (subtilment en alguns casos, obertament en molts més) tan en el llibret com en la música. El missatge essencial que Mozart volia transmetre a través de La Flauta Màgica era que "els valors humans han de dominar i l'amor ha de triomfar sobre la venjança" (Nettl), dos dels pilars sobre els que es basa la Maçoneria.

En l'òpera hi trobem infinitat d'elements que s'identifiquen ràpidament amb el simbolisme maçònic: la ja mencionada introducció de l'obertura; la figura dels sacerdots d'Isis i la seva cofradia d'Iniciats; la contraposició dels personatges de Papageno i Tamino; molts tractaments rítmics i tonals fonamentats en la simbologia maçònica , etc.. Seria inacable resumir tots aquests elements i molts d'altres, per això, es apropiat citar les paraules d'Antonio Coen, un dels maçons més eminents del segle XX, que va dir: "La Flauta Màgica, constitueix, de principi a fi, una cerimònia d'iniciació maçònica" Es indubtable, doncs, que la Maçoneria va ser una inesgotable font d'inspiració i de coneixements per a Mozart, i que per entendre plenament el significat de moltes de les seves obres, cal tenir present aquesta influència.

Els tres graus de la Maçoneria:

El número 3 en la Maçoneria té molts significats i simbolismes associats, però el que és més representatiu, es el que fa referència al procés que ha seguir tot admès en una lògia, per ser considerat un veritable maçó. Durant aquest procés s'aniran adquirint tota una sèrie de coneixements en cada un dels graus,

Grau d'aprenent:
quan un candidat era iniciat com a aprenent, havia d'acumular tots els coneixements necessaris i passar per una llarga època d'aprenentatge (que per a Mozart va ser extraordinàriament breu) abans de ser ascendit al grau de Company Artista. Aquest període d'aprenentatge (i d'autoconeixement) és el més de transcendència, ja que constituirà la base sobre la qual l'aspirant a ascendit, basarà la seva participació futura en la Lògia.

Grau de Company Artista:
en aquest grau perfeccionarà tots els seus coneixements sobre la maçoneria i els seus simbolismes.

Grau de Mestre:
un cop assumits tots els coneixements necessaris, s'arriba al grau més elevat, la labor principal del qual serà la de l'estudi constant i la d'il·lustrar els seus col•legues maçons els principis més elevats: l'Ordre, la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat entre els homes. Pel que sembla el 14 de desembre de 1784, Mozart fou acceptat com Aprenent ingressat, a la lògia Zur Wohlthätigkeit. En molt poc temps, el 7 de gener, va ascendir al segon grau, el de Company artista i al Març d'aquest mateix any ja era acceptat al grau de Mestre Masó.

Discografia recomanada:

Mozart Masonic Music
London Symphony Orchestra
Istvan Kertesz, directo
Decca

La Flauta Màgica
Janowitz, Popp, Berry, etc.
Philharmonia Orchestra
Otto Klemperer, director
EMI Great Recordings of the CenturY

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!