L'arquitectura i la música al barroc

Màrius McGuinness 19-01-2007

Variacions Goldberg

Compostes segons la llegenda per fer més lleugeres les nits d'insomni d'un ambaixador rus, les Variacions Goldberg són l'exemple perfecte per demostrar la riquesa de la influència mútua entre les arts a l'època barroca.

Les Variacions Goldberg és un dels cims de la música per a clau de Johann Sebastian Bach, complexa obra escrita i publicada per Bach el 1742 que està envoltada d'un misteri entorn del seu origen. Es diu que el comte Hermann Carl von Keyserlingk, antic ambaixador de Rússia a Saxònia, patia sovint d'insomni. Sent com era un amant de la música, va encarregar una obra a Bach que seria tocada pel seu jove virtuós del teclat Johann Gottlieb Goldberg a les nits que el comte patís l'insomni per tal de fer-les més lleugeres.

Això, evidentment, és purament una llegenda anecdòtica, però la realitat és que l'obra, curiositats al marge, encara és una font constant d'investigació per a molts musicòlegs que han intentat trobar les motivacions que s'amaguen darrere la composició d'aquest monument musical.

El cert és que la relació entre totes les arts al barroc va ser més intensa que en cap altra època de la història i l'arquitectura i la música van establir un vincle basat en la relació mútua.

A l'època barroca hi havia una gran preocupació per la proporció en totes les arts, especialment en l'arquitectura, i la música no en va ser una excepció. Citant a Harnoncourt "la perfecció dels sons era revelada per nombres i viceversa".

La relació entre el concepte arquitectònic que suposadament s'amaga darrere les motivacions de Bach comença per entendre que està basada en la teoria de Kepler de l'harmonia de les esferes, que diu que si les proporcions visibles d'un edifici poguessin ser expressades en relacions numèriques, aquestes relacions podrien ser vistes i escoltades com "acords". És a dir, l'harmonia en música està basada en un principi similar a l'arquitectònic i ambdues arts imposen ordre al cos i l'anima de l'home per la seva relació natural i en la idea que la música havia de reflectir aquest ordre i proporció.

Les Variacions Goldberg constitueixen un conjunt intencional en tant que conformen una estructura cíclica ordenada de mode relacional. D'això ens adonem quan examinem com estan situades les peces dins de l'obra: una ària, que serveix d'introducció temàtica i que serà la base de les variacions inicial, reapareix al final i entremig es troben col·locades 30 variacions. Entre aquestes variacions, nou són cànons situats a una distància regular de 3 peces.

Els cànons tenen la peculiaritat que es van succeint per intervals ascendents. És a dir, el primer cànon es a l'unisò; el segon, un cànon a la segona; el tercer, a la tercera, etc.
Tots els cànons estan disposats al voltant del nombre 3, però hi ha d'altres elements dins de l'obra que també tenen el nombre tres en comú: les variacions estan agrupades en grups de 3, consistent en lliure variació, variació en duet i cànon.

Pel que fa a les motivacions que van induir Bach a estructurar l'obra al voltant del nombre 3, hi ha hagut diverses teories, algunes realment curioses.

Per exemple, el musicòleg David Humpreys hi veia una motivació cosmogònica en la composició de l'obra. Afirma que el motor que unifica l'obra és l'esquema al·legòric, que representa un ascens a través de les nou esferes de la cosmologia ptolomaica. Seguint aquesta teoria divideix vint-i-set variacions en tres cicles i les anomena Cànon (3, 6, 9... 27), Planeta (4, 7, 10... 28) i Virtuoso (5, 8, 11... 29), i intenta associar la filosofia cosmogònica de Plató amb l'estructura inherent de l'obra.

Cosmogonia al marge, les Variacions Goldberg són un exemple únic de com la interrelació entre dues arts, l'arquitectura i la música, poden donar uns resultats tant enriquidors com naturals.

L'interval que augmenta
El primer cànon a aparèixer és a l'unisò (pentagrama superior), i fins que s'arriba a l'últim cànon a la novena (pentagrama inferior) tots estan organitzats en l'ordre ascendent de l'interval canònic entre 2 parts. És a dir, l'interval augmenta una segona entre cada cànon.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!