Música i dansa tradicional de Cambodja

Mireia Pacareu 24-10-2007

La cultura Cambodjana és una de les més antigues del sud-est asiàtic. Però, molts segles de conflictes i guerres, i especialment la inestabilitat dels últims 30 anys, ha fet que el país esdevingués considerablement més feble a nivell cultural, destruint així gran part de es tradicions i les arts del país. La popularitat de les arts tradicionals sembla decaure i es veu venir una amenaça provinent de la influència de les cultures de l’exterior. Així doncs, l’any 1998 els artistes de la Universitat Reial de Belles Arts decideixen crear conjuntament l’Associació de les Arts d’Apsara. La necessitat de revaloritzar i millorar les arts i la cultura de Cambodja esdevé una prioritat: es vol estabilitzar i desenvolupar aquesta cultura, tan a nivell nacional pels propis ciutadans, com a través d’una difusió per tot el món.

L’objectiu d’aquesta associació és bàsicament l’estudi i la recerca en el camp de les arts, per poder establir i difondre els valors propis d’identitat. També es vol desenvolupar els recursos humans per tal d’adaptar-se a una cultura de pau. A l’hora de definir el projecte educatiu, l’associació té en compte els projectes i l’experiència del professorat que s’havia dedicat a la docència en aquest àmbit, per tal d’enriquir-se a través de les vivències precedents. Paral•lelament, cal destacar que l’associació coopera amb els drets dels infants, acull nens orfes del carrer, i dóna ajudes a aquells provinents de famílies més pobres, contribuint així al desenvolupament del país.

Així doncs, a prop de Phnom Penh, la capital del país, l’Associació de les Arts d’Aspsara construeix una escola per als ensenyaments artístics. Aquesta s’estableix en un edifici situat en una barriada de les afores, indret on es percep la calma i una sensació de tranquil•litat que rodeja el centre. L’activitat principal és l’educació i la formació de nens i joves que tenen entre 4 i 17 anys. Es vol proveir la formació necessària per a la pràctica de les arts. Concretament es treballa la dansa clàssica, la dansa folklòrica, la música, els cants khmers tradicionals, el teatre clàssic i el teatre tradicional. Alhora també s’imparteixen cursos de llengües estrangeres per a tothom (anglès i francès), es donen classes als estudiants a mitja jornada equivalent a l’escola primària i secundària, i s’organitzen tallers per a desenvolupar altres vocacions. Complementàriament, l’escola dóna allotjament, menjar i productes de primera necessitat als nens orfes i als de les famílies més pobres.

L’activitat al centre funciona de dilluns a dissabte, i està estructurada en tres blocs. La primera sessió comença a les 7,30 hores del matí i dura fins a les 10,30h, seguit una pausa, i un segon bloc de 11 a 13 hores. Amb només una hora per menjar, a les 14 hores de la tarda es reprenen les classes fins a les 17 hores. Durant la sessió de la tarda, les classes de música i dansa estan obertes al públic, de manera que els visitants poden assistir als assajos de les diverses representacions que es duen a terme. Cada setmana, els dissabtes a les 19 hores els alumnes de l’escola ofereixen espectacles a la sala gran, alternant les danses clàssiques i les folklòriques. Aquests estan oberts a tot el públic.

A l’escola de l’Associació de les Arts d’Apsara, són quasi 100 alumnes que aprenen la dansa tradicional khmer (cambodjana). Els nens escollits per a aquesta formació professional en dansa se’ls entrena des de molt petits i durant 9 anys, fins a obtenir el títol de Ballarí Professional. Primer de tot, es treballen exercicis de la mà, per tal d’estovar les articulacions. La formació dels ballarins ha de fer-se en el període d’edat on els nens tenen els ossos encara modelables, per tal de poder aconseguir una major elasticitat dels dits. D’aquesta manera, els ballarins poden tirar els dits endarrere fins a quasi tocar el seu canell. Més tard, els alumnes aprenen els diferents moviments i acaben per especialitzar-se dins un rol concret: príncep, princesa, gegant o mono.

La música i les danses folklòriques tradicionals de Cambodja estan altament influenciades per les formes antigues, especialment per les hindús. Les danses religioses que representen antigues històries i mites són molt freqüents. Hi ha set danses considerades com les més típiques d’aquesta cultura. La Robaim Choun Por (la dansa dels desitjos), consisteix en presentar els desitjos a través de la dansa als convidats d’honor nacionals i internacionals. La Robaim Kuoh Tralok (la dansa de la nou de coco) és una dansa popular amb origen a la província de Svay Rieng que consisteix en ballar fent xocar dues nous de coco. És molt típica en cerimònies de casaments. La Robaim Sovan Machha (la dansa del peix d’or) és un extret de la història Ramayana i consisteix en un relat amorós de prínceps i princeses. La Robaim Nesat (la dansa de la pesca) fa honor a la riquesa dels llacs de Cambodja, hàbitat natural dels peixos, i és molt representada per la festa del Nou any khmer i altres cerimònies nacionals. La Robaim Buong Suong Pream (la dansa de Brahma) és una dansa d’adoració per desitjar prosperitat i futur a la nació i a la seva població. La Robaim Kngok Pailin (la dansa de Paon Pailin) forma part de l’herència cultural d’un grup ètnic minoritari anomenat Kola, i representa la seva vida quotidiana que consisteix en la recerca de pedres precioses a la regió de Pailin. Finalment, el Lakhaon Khaol (el teatre amb màscares) és un dels espectacles khmer més representatius històricament, ja que té els seus orígens al període khmer (segle XII). Barreja el teatre de les màscares amb la dansa tradicional.

Els diferents estils de música de Cambodja, la religiosa i la profana, els toquen agrupacions instrumentals diferents. Cadascú té el seu propi repertori i els seus instruments. Dos de les agrupacions més freqüents en la música religiosa son l’orquestra pinn peat, de petit format, i l’orquestra kar, agrupació de casament. L’orquestra pinn peat serà l’encarregada d’acompanyar algunes de les danses comentades anteriorment, aquelles que requereixen música per a la seva execució. Aquesta orquestra està formada per un grup de nou o deu músics, i bàsicament inclou uns platerets (ching), un xilòfon de bamboo (roneat), una flauta (pia au), un oboè (sralay), un banjo baix (chappey), un gong de bronze, un violí de dues o tres cordes (tro) i diversos tipus de tambors.
En general, les músiques tradicionals i clàssiques del país utilitzen instruments tradicionals de Cambodja. Aquests són utilitzats per tota la població, tant pels khmers com per les minories ètniques. La gran majoria dels músics són homes, mentre que els vocalistes acostumen a ser dones.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de l’Associació de les Arts d’Apsara:
www.apsara-art.org

També podeu consultar el vídeo:
Cambodja YuoTube

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!