Música i funcions psicològiques

Marta Manjón 19-01-2007

Des de temps immemorials, la música ha estat utilitzada amb finalitats terapèutiques. Ja a la Bíblia David apareix tocant música per al rei Saül. Pitàgores recomanava tocar un instrument musical cada dia per eliminar els sentiments de preocupació i ràbia. Apol·lo era el déu de la música i de la salut. Aristòtil i Plató aconsellaven la música per combatre els terrors i les fòbies.

Esquirol, un dels primers psiquiatres moderns, utilitzava la música com a via per guarir malalties mentals. L'inici de la musicoteràpia se situa a la primera meitat del segle XX. A Anglaterra i a França es van perfilar diverses escoles, mentre que als Estats Units es va utilitzar per combatre les seqüeles psicològiques que les dues guerres mundials van deixar en els seus soldats.

La música exerceix influències sobre el nostre organisme afectant les vivències psicològiques que tenim. Els ritmes respiratoris i cardíacs es poden sincronitzar amb el ritme de la música que estem escoltant, condicions que fan que també puguin canviar els nostres estats psicològics. Els ritmes elèctrics del cervell també poden ser modificats en funció de la música que escoltem.

La música té una gran capacitat d'evocació de records especialment vívids. Aquesta capacitat és utilitzada per crear tècniques per combatre l'angoixa, les fòbies i el dolor. La música pot ser també un gran distractor, de manera que ens pot permetre deixar de pensar en idees negatives o desviar la nostra atenció cap a pensaments més positius.

No existeix un consens establert sobre quina és la millor música a utilitzar amb finalitat terapèutica. Si una melodia ens resulta massa familiar ens hi podem habituar fàcilment de manera que ens passi desapercebuda. Però si la música és massa nova, pot fer que la nostra atenció s'hi focalitzi massa i obviem altres informacions que són necessàries per dur a terme la intenció terapèutica. Així doncs, les millors melodies per fer musicoteràpia són aquelles que tenen certes variacions sobre melodies que ja ens són familiars.

La música s'entén com una via de comunicació. És necessari que hi hagi una empatia entre l'emissor i el receptor perquè la comunicació musical tingui lloc. A partir d'aquesta connexió es pot començar a treballar en els canvis d'estat psicològic. Així doncs, una persona deprimida rebutja certes músiques de caire animat i prefereix melodies malenconioses amb les quals s'identifica. A partir d'aquí s'introdueixen variacions progressives que ajuden la persona a canviar el seu estat psicològic. Aquest seria un exemple de com el suport musical pot ajudar a una teràpia psicològica per a la depressió.

La música té un paper important a les teràpies per al dolor. S'estima que en un moment determinat certs tipus de música poden tenir el mateix efecte que 2.5 mil·ligrams de Valium. Pacients a qui s'aplicava punts de sutura mentre escoltaven música van necessitar un 50% menys de sedants que uns altres sense música. La musicoteràpia s'utilitza per preparar dones embarassades per al moment del part.

La música ens pot ajudar també a desenvolupar la intel·ligència. Un estudi de la Universitat de Califòrnia va demostrar que s'obtenien puntuacions més altes a proves d'intel·ligència si abans els subjectes eren exposats a música de Mozart. Això va ser un efecte temporal, però hi ha científics que creuen que, si això es fa de manera sostinguda a les primeres etapes de la vida, aquests efectes podrien ser permanents.

L'exposició a la música no sembla sempre positiva: certs estudis mostren un rol epileptogènic a la música. Sorprenentment existeixen certs pacients epilèptics que desenvolupen atacs selectivament a l'exposició d'estímuls musicals; de vegades somniar-hi és ja suficient. En aquests casos els focus epilèptics es troben al lòbul temporal dret, que és on s'allotgen les àrees cerebrals responsables de comprendre la melodia i el timbre. Per altra banda, hi ha alguns estudis que mostren precisament l'efecte contrari: la Sonata de Mozart per a quatre mans va aconseguir reduir la freqüència d'atacs en pacients epilèptics del 62% al 21% en un determinat espai de temps.

La musicoteràpia s'utilitza extensament en el terreny de les demències. S'ha demostrat que la utilització de música amb aquest tipus de pacients disminueix les conductes agressives, així com que els ajuda a fer exercicis de memorització. Participar a la musicoteràpia de forma activa els ajuda a augmentar la seva autoestima, així com a prevenir els sentiments de depressió. S'ha comprovat que si els pacients mengen acompanyats de música de fons, poden augmentar de forma espontània la seva ingesta calòrica fins a un 20%. La musicoteràpia ajuda els pacients de demència a dormir millor, ja que augmenta els nivells de melatonina al cervell. Aquest neurotransmissor és avui en dia un dels principals focus d'investigació en la recerca de teràpies farmacològiques contra la malaltia d'Alzheimer.

Una peça tan popular com el Bolero de Ravel va ser composta sota els efectes d'una pèrdua de facultats mentals. Maurice Ravel va patir alteracions neuropsiquiàtriques els últims 10 anys de la seva vida. L'estructura cíclica del seu Bolero denota la simptomatologia perseverativa pròpia de la degeneració cerebral que estava patint.

Veiem doncs que hi ha una connexió molt íntima entre música i psicologia. El món interior pot expressar-se a través de la música, de la mateixa manera que l'audició d'una melodia ens pot fer canviar el nostre interior. La música és en essència una eina comunicativa, una via d'interacció cultural de vegades molt més efectiva que el llenguatge oral, encorsetat per la forma de les paraules.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!