Nova Orleans i el Dixieland Jazz

Marta Manjón 16-01-2007

Si parlem dels orígens del jazz, de forma inevitable apareix a la nostra ment la ciutat de Nova Orleans. Assentada al delta del Mississipi, a sota del nivell del mar; aquesta ciutat alberga una de les expressions musicals més exteses pel món, la única genuinament americana.

El jazz va gestar-se al segle XIX, als cors i les goles dels esclaus que treballaven a les plantacions de cotó del sud dels Estats Units. Un cop abolida l'esclavitud, aquest mitjà d'expressió musical va continuar, ja sigui per mostrar tristesa, o bé com a vehicle d'autorreinvindicació. En els seus orígens més incipients el jazz no va ser gaire ben acceptat donat que s'associava a un baix estatus social i a sectors marginals de la població. No va ser fins els anys 20 que algunes bandes de músics blancs (The Original Dixieland Jazz Band, The New Orleans Rhythm Kings) van incorporar aquests estil als seus repertoris. Això va significar l'inici de la popularització del jazz. Va ser en aquesta época quan els jazzmen es van dispersar fora de Nova Orleans com a conseqüència del tancament dels locals del districte de Storyville. Els destins foren Chicago i Nova York, consolidant-se estils com el blues, el swing jazz i el ragtime.

A Nova Orleans va perdurar el vell estil, el Dixieland jazz. La seva expressió es dóna a través dels Brass Bands (Bandes de Metall) bandes de músics, tan velles com el mateix jazz.. En els seus inicis les bandes tenien dues funcions bàsiques: Una d'elles era acompanyar a les families durant els funerals. Aquest costum arrenca de l'época en la que els esclaus africans oferien un enterrament digne als seus familiars mitjançant l'únic mitjà que posseïen: la veu. La segona funció , radicalment oposada, amenitzava les festes de Mardi Gras, tan característiques a Nova Orleans. Les desfilades del Mardi Gras han determinat la configuració de les bandes: es basen als instruments de vent donat que són els més fàcilment transportables. D'aquí els seus noms: Brass Bands.

No només al carrer es poden escoltar les bandes. Actualment a Nova Orleans es troben múltiples locals dedicats a la preservació d'aquest tipus de jazz. Llocs com el Café du Monde, el Preservation Hall ens deleiten amb les seves sessions. Però el més conegut i carismàtic és el Maison Bourbon, situat a 641 de Bourbon St., just al mig del French Quarter de Nova Orleans. Des del 1967 ofereix de forma diaria sessions amb el jazz més característic de Nova Orleans. Predominen les jam sessions, a on es dóna llibertat a la improvisatzió dels músics, conservant així una de les funcions bàsiques del jazz: ser un vehicle d'expressió emocional del músic. Les bandes tenen en aquest local un paper protagonista, donat que han albergat formacions com les liderades per músics com Thomas Jefferson, Wallace Davenport o Eddie Bayard. A l'actualitat hom pot disfrutar de la New Orleans Jazz Band; la banda del trompetista Jamil Sharif i la banda liderada per George Finola. El Maison Bourbon s'ha convertit en una referència per a escoltar jazz a Nova Orleans, fins i tot ha estat motiu d'inspiració artística per a pintors natius de Nova Orleans com ara Brent McCarthy (1958).

El millor ambient per a disfrutar d'aquesta música és el mes de Febrer, quan el Mardi Gras explosiona amb el tot el seu colorit i música. La ciutat bull amb les desfilades i les festes, les millors d'elles concentrades a Bourbon St., just davant del Maison Bourbon. Les trompetes i les veus negres s'escolten per tota la ciutat.

El punt àlgid del jazz a Nova Orleans es dóna a finals d'Abril, al New Orleans Jazz and Heritage Festival. La seva repercusió és mundial i la ciutat es vesteix amb les seves millors gales per a donar el millor de si mateixa, que no és poc.

Tornant a les nostres terres catalanes, no podem deixar de mencionar el seguiment que existeix del Dixieland Jazz. Trobem formacions com "La Vella Dixieland" o els "Big Mamma" que reprodueixen els sons tan propis de Nova Orleans. També tenim festivals de jazz que creixen cada any en la seva repercusió internacional com el Festival de Jazz de la Costa Brava que es celebra cada estiu a Calella de Palafrugell, desde fa ja 11 anys. Sempre hi trobem músics vinguts directament des de Nova Orleans.

L'encant i el carisma de Nova Orleans va lligat a la seva història negra: l'esclavitud, la reivindicació de drets, les baixes passions, la vida i la mort. A través del jazz podem sentir aquesta barreja de sensacions i d'històries que arrenquen ara fa més d'un segle ençà. Serà per aquesta història que els tramvies d'aquesta ciutat s'anomenen desig tal i com podem veure a l'obra de Tennessee Williams. Ens porten a llocs tremendament desitjables.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!