Pura ironia romàntica sota el ritme cubà

Nelsa Barò 14-02-2007

Ignacio Cervantes

Una tarda, als carrers de París, cap al 1865, Franz Liszt, tot passejant tranquil·lament sense rumb prefixat, es va deixar captivar per unes meravelloses notes. Sortides d'un virtuós piano, inundaven el car-rer i semblaven només creades de la mà d'un geni sense parer.
Va ser tan impressionant la troballa que, guiat pel voluble fil de la música, es va poder apropar a l'edifici on es gestaven les notes tot decidit a conèixer a l'intèrpret en persona.
Va picar la porta. El piano va emmudir. Un home desconegut el va atendre exclamant atònitament

- "Mestre, vostè aquí?" a qui va respondre: -"Perdoni la interrupció, però toca vostè tan bé que no he pogut resistir la temptació de preguntar qui era... era vostè qui tocava?" -"Sí mestre, era jo" -"Podria vostè continuar tocant? Estaria molt agraït d'escoltar-lo".

Va ser així com Franz Liszt va conèixer el desbordant talent d'Ignacio Cervantes. Però no va ser l'únic; les seves virtuts al piano van acompanyar els millors intèrprets del canto de l'època. Rossini i Gounod també van quedar captivats per la seva música i van arribar a ser, fins i tot, els seus amics personals. Ignacio Cervantes va ser una d'aquelles excepcions meravelloses que es regalen a la música per a gaudiment de la humanitat.
Malgrat la trajectòria dels seus darrers anys Cervantes ha deixat una variada i extensa obra molt representativa dels músics llatinoamericans amb la qual combina l'harmonia i el vocabulari dels grans romàntics europeus amb els ritmes característics cubans. La seva obra inclou operetes com "El submarino Peral" i "Los Saltimbanquis", òpera "Meledetto" una simfonia en do menor, peces per a orquestra, "Scherzo Capriccioso", peces per a veu i piano, música de cambra i les seves nombroses "Danzas para piano" les quals han revelat el seu geni, originalitat i brillantor i per les quals és considerat per a alguns "El Chopin de Cuba" i per a altres "El Glinka de Cuba".
La seva biografia ajuda a entendre el perfil de la seva música; Ignacio Cervantes Kawanagh va néixer a L'Havana el 31 de juliol del 1847. El seu pare, Pedro Ignacio Cervantes, era advocat i un gran apassionat de la música de Beethoven. La seva mare, María Soledad Kawanagh, era l'única filla d'un baró germànic que va contraure matrimoni amb una cubana, Maria Regla Fernández Castillón. La seva educació estrictament cubanogermànica va ser eventualment reflectida a les dues tendències característiques de la seva música: per un costat, mestratge tècnic, disciplina, lògica composicional i habilitat a l'hora de plasmar a la seva creació complexes estructures rítmiques, harmòniques i contrapuntístiques que les dotaven d'una subjectiva frescor i, per una altra banda, ingeni i espontaneïtat, gran talent melòdic i una indiscutible flaire caribe-nya de la qual la seva música és clar exponent.
Cervantes va ser educat en una atmosfera de refinament i gust intel•lectual i artístic que li va permetre demostrar, des de molt jove, el seu talent com a pianista i compositor. Lovis Moreau Gottschalw, que va visitar L'Havana per primera vegada el 1854, es va quedar impressionat per un petit executant que encara no arribava als 7 anys, ansiós d'una formació professional per dedicar-se totalment a la música.

Nen de talent precoç, als 10 anys va escriure la seva primera composició, una contradansa dedicada a la seva mare que la va titular "La Solitaria" a la qual molts anys després la seva filla i també compositora María Cervantes, va canviar el títol pel de "Soledad" basant-se en la seva dedicatòria: "A mi querida madre Soledad Kawanagh". Dos anys després, al 1857, es va convertir en l'alumne de més famós mestre cubà, el conegut pianista i compositor Nicolás Ruiz Espadero.
Estudià cinc anys amb Espadero, durant els quals desenvolupà una formidable tècnica pianística. Va oferir els seus primers concerts interpretant la música dels seus ídols: Bach, Mozart, Beethoven, Weber, Schumann, Mendelssohn, Liszt i Chopin, i, segons observació de la crítica, després d'un dels seus triomfants concerts: "era para él igualmente fácil el enfrentarse a un repertorio clásico que a uno romántico. Podría asegurar que no hay música escrita para piano que Cervantes no interprete con excelencia".

Per suggeriment del propi Espadero el seu pare l'envià a estudiar al Conservatori de París el 1864. Allà va rebre classes d'Antoine François Marmontel i de Charles Alkan, i el 23 de juliol del 1866, amb Auber i Gounod com a membres del jurat, és el guanyador del primer premi d'un important concurs pianístic. L'any següent obté una honorable menció i el 1868 el primer premi en harmonia, fuga i contrapunt. Malgrat els seus èxits i extraordinari talent, va ser considerat un simple estranger, i no li vanpermetent competir en el Gran Prix de Roma del qual hauria estat el possible guanyador. Malgrat això la seva fortuna va continuar destacant com a intèrpret compositor. El seu talent desbordava per tots cantons.
Però Cervantes decideix tornar a Cuba l'any 1870, i va arribar a una L'Havana que no podia omplir les expectatives que el geni mereixia. El seu amor per Cuba i la situació políticosocial el condueixen a un període d'exili forçat durant el qual ofereix recitals a Mèxic i els Estats Units en els quals contina destacant. Però des de llavors mai més no seria el mateix, Cervantes va sucumbir a la incurable i profunda melanconia de la que foren víctimes moltes altres figures romàntiques com Schumann, Smetana, Hugo Wolf, Nietzsche; i després d'un període esgotador de tristeses, mor a casa seva a L'Havana el 27 d'abril del 1905 a l'edat de 58 anys.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!