101 Réikiavik

Le poinçonneur 05-10-2007

de Baltasar Kormákur

Direcció: Baltasar Kormákur.
País: Islàndia/França/Dinamarca/Alemanya/Noruega.
Intèrprets: Victoria Abril (Lola), Hilmir Snaer Guonason (Hlynur), Hanna Maria Karlsdóttir (Beglind), Baltasar Kormákur (Pröstur).
Guió: Baltasar Kormákur (basat a la novel.la de Hallgímur Helgason).
Producció Michael P.Aust, Baltasar Kormákur, Porfinnur Ómarsson.
Música: Damon Albarn, Einar Örn Benediktsson.
Fotografia: Peter Stenger.
Muntatge: Skule Eriksen, Sigvaldi J. Kárason.


Tot i les enormes diferències culturals existents entre les diverses latituds terrestres, l'entrada a la trentena sembla ser, pels supervivents de l'anomenada Generació X, una difícil prova davant la que tremolem tant els mediterranis com els normalment gèlids nòrdics, atemorits per la responsabilitat que comporta l'aterratge sobtat a una vida adulta que defugíem amb entusiasme. Després d'una llarguíssima adolescència que s'estira fins els 25, quan, tot i les campanes al bar de la facultat, acabem per fi la carrera, ens trobem davant d'un mercat laboral que ni ens vol, ni ens estima. A l'altra banda, tenim els papes, que, gratuïtament, ens comprenen, acullen i mantenen en base a l'obligació natural que la paternitat i la Natura dicten. L'elecció, doncs, sembla clara. Un dia guanyat als pares és un dia menys per doblegar l'espinàs.

L'Hlynur és un jeta que, tot i les seves tres dècades, continua vivint amb la seva mare Berglind a costa dels subsidis estatals a un petit apartament de Reykjavík. La seva combinació personal de nihilisme i barra l'impedeix treballar, matant el temps entre cintes pornogràfiques, borratxeres nocturnes i visites a llits aliens. La vida de la petita família canvia de sobte qual s’instal·là amb ells la Lola, una tronada espanyola professora de flamenc que, per ensurt de l'Hlynur, s'acaba convertint en novia de la seva mare, provocant, de pas, la sortida de l'armari d'aquesta. La commoció del barrut s'incrementa quan, durant una oportuna absència de la seva progenitora, viu una nit de passió amb la nouvinguda, que, al poc temps, anuncia el seu embaràs. Masses emocions per un pasota a l'antiga.

Per a un tipus peterpaner com el que això escriu, qualsevol cinta que tracti el trànsit de l'edat del pavo perllongada cap a la maduresa imposada es converteix immediatament en objecte de culte, especialment si, com és el cas, el resultat convenç, tant per forma com per fons. Rescatada del piló de les ofertes en DVD del megastore de torn, 101 Réikiavik m'ha tornat a refermar a la meva fe abrilera, donant-me ocasió, un cop més, de comprovar com el caràcter esquerp de la madrilenya manté una relació directa amb el seu talent davant la càmara, a la que mira, escruta, i acaba devorant en un torrent de magnetisme que va arrencar amb Aranda, es va refermar amb Almodóvar i es manté avui en dia totalment intacte, tot i el seu semirretir parisenc, després d'una experiència americana poc afortunada que li va permetre comprovar que la qualitat d'una pel·lícula té poc a veure amb els metres de llargària de les roulottes de maquillatge.

Sense contenir escenes descaradament còmiques, el film, a més d'una saludable aproximació al cinema polar, constitueix un divertit retrat dels outsiders, subjectes que, com un que conec ben de prop, es resisteixen a seguir el camí establert, tractant de cercar una via pròpia, uns cops amb més encert que uns altres. L'outsider, molts cops, fonamenta el seu pretès individualisme contestatari sobre una parasitació del pròxim que li queda més a prop, que, comprensiu, financia els seus vicis mentre escolta amb condescendència les diatribes contra el sistema d’algun que, després de viure dels seus pares, aspira a fer el propi a costa dels seus fills. El que en català coneixem com panxacontenta. Hlynur, em caus de conya, t'ho he de dir.

Nota cinèfaga: el disparatat intent de suïcidi del protagonista, tan nòrdic com el que més.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!