Abús de romanticisme

Glòria Soler 09-02-2008

HAMMERKLAVIER 2008. Sergio Marchegiani, piano. Chopin

Ateneu Barcelonès, 9 de febrer de 2008

La melancolia és una de les qualitats més reconegudes de Sergio Marchegiani. No obstant, quan el programa que es presenta està exclusivament integrat pels Nocturns de Chopin, hi ha el perill de caure en l’abús. I això és exactament el que va passar. Les frases s’allargaven infinitament fins a l’extrem de perdre’s la melodia. No faltava maduresa ni rigor en la tècnica, però es va posar al servei d’un pathos exagerat. I és que s’ha de ser romàntic sense perdre la mesura, desprenent el dit de la tecla en el moment precís perquè sinó es cau en una lentitud innecessària i excessiva. Tot això afectava previsiblement la força i el nervi característic del compositor polonès i el resultat fou una versió desmaiada, molt sentida però sense energia. Així, quan per exigències de la partitura havia de resultar més juganer, Marchegiani no aconseguia arrencar ja que la dinàmica que portava des del principi era la d’arrossegar el ritme. L’staccato es percebia deslligat de la resta de la peça i que el fraseig s’encallés precisament en aquests moments confirma que l’elecció de l’intèrpret no va ser la més encertada.

Tot i que la falta de pes va ser predominant en tot el concert, a la segona part es va produir un canvi important. El so va guanyar en intensitat i hi hagué una millora notable de la definició. Va disminuir l’excés emocional i això va jugar en favor de la qualitat del recital i d’una versió alhora més nítida i més viva que va culminar amb la propina del famós Nocturn op. pòstum, petita meravella del repertori pianístic que va fer les delícies d’un públic entregat.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!