Alfonso de Vilallonga

Le poinçonneur 14-07-2008

Grec Festival de Barcelona

Plaça del Rei, 14 de juliol de 2008

Dins del panorama artístic actual, hi podem trobar performers de tots els gèneres. De tant en tant, però, hi apareix algú que els engloba quasi tots. Parlo avui d'Alfonso de Vilallonga i Serra, baró de Maldà i Maldanell, nebot del recordat escriptor José Luis de Vilallonga, nét de l'home de confiança d'Alfons XIII, actor, xarlatà, palindromista, jugador de pòquer, cantant, compositor, showman i, per sobre de tot, entertainer. Format musicalment al Berklee College of Music de Boston, Vilallonga, conegut inicialment per ésser el pianista del programa de TV3 Les 1.000 i una, s'ha anat convertint poc a poc en un dels membres més refrescants del show business català, per a delícia d'una munió d'incondicionals entre els quals m'hi compto.

De reconegut prestigi per les seves bandes sonores de pel·lícules com Mi vida sin mí, Cosas que nunca te dije o Princesas, el músic barceloní ha publicat diversos treballs discogràfics, com At the Edge, The end of an Era, Bugui del inconformista, Cábala y danza o el seu imprescindible En vivo y en directo, magnífic live acompanyat per la formació The Cabaret Rose.

Influenciat per la passió musical dels seus progenitors, del pare per les ranxeres mexicanes -Jalisco, no te rajes-, i de la mare per la chanson francesa -Non, je ne regrette rien-, el seu intransferible estil musical pot definir-se com No te rajes-rien, tal com ell mateix va explicar-nos als assistents a la presentació del seu espectacle La pata del flamingo dins del marc del Grec 2008.

I així, partint d'aquestes arrels, només com a simplement genial es podria qualificar l'actuació que el gran Alfonso ens va regalar dilluns 14 de juliol a la Plaça del Rei de Barcelona. Davant d'un públic que congregava una bona representació de la gent guapa de la ciutat, encapçalada per l'alcalde Hereu, Vilallonga va desplegar el variat repertori de La pata del flamingo, destinat a ésser recollit a un disc de propera aparició. Durant gairebé una hora i mitja, el públic va poder gaudir de l'immensa facilitat del baró per ficar-se l'audiència a la butxaca a base de cançons, anècdotes i, sobre tot, talent. A més de l'efectivitat dels temes propis, van ésser especialment memorables els bisos, amb la versió del complicadíssim La valse à mille temps de Jacques Brel i un duet virtual amb Tom Waits, que actuava al recinte del Fòrum a la mateixa hora, en torn a Innocent when you dream, clàssic de l'intèrpret nord-americà.

Després d'aquesta estrena flamingera, Vilallonga reprendrà el seu antic show dedicat a la chanson Une Soirée chez Vilallonga el proper 2 d'agost a Pals (Girona). Ja compto els dies.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!