Algun lloc entre el bop, el soul i el funk

Xavier Villanueva 19-07-2012

George Benson

Festival de Cap Roig, 15 de juliol de 2012

-El diumenge passat el George Benson i la seva banda van oferir un concert potentíssim en el marc difícilment superable del Jardí Botànic del Cap Roig, a Calella de Palafrugell. Un públic que majoritàriament superava la cinquantena li va fer costat en tot moment, tant en els fragments musicals de caire més jazzístic, on va sobresortir la guitarra del Benson i el seu frasseig ràpid però elegant, com en els moments més encarats al soul o al funk, on va ser la veu del veterà músic americà la que va dominar.

En Benson va sortir a l'escenari amb un ull a la virolai (aquest matí m'ha picat una abella a l'ull i només se m'oblida el dolor quan toco la guitarra) i va escalfar motors amb Breezin' com a punt de sortida. Ben aviat es va fer palesa la importància dels músics que l'acompanyaven, capaços de crear el substrat necessari per a gaudir del mestratge del Benson. Sobretot la secció rítmica, formada per bateria, baix elèctric i guitarra rítmica, va brodar el seu paper, dotant a totes les peces d'una força amagada però imprescindible, d'un caminar que tot i no ser evident reposava darrera la resta d'arsenal musical i el dirigia cap a terrenys adequats.

L'eclecticisme és una de les característiques de la música del Benson. Al costat d'instrumentals encarades al be-bop amb el que va començar (per a mi el millor del directe), peces de soul clàssic i a estones empalagós (com el clàssic Nothin's gonna change my love for you), revisions de monstres del pop (com una versió del The lady in my life del Michael Jackson), temes encarats al funk més visceral (com el Give me the night, entre d'altres) i inclús The Sea, una peça amb força regust flamenc, tot el que pot tenir un afroamericà nascut a Nova York, que va presentar amb certa humilitat (I'm not Paco de Lucía or Tomatito!).

Cap al final del concert una sobredosi d'eufòria funk i cants a la força de l'amor, que van cloure amb els bisos i una última i allargassada On Broadway, clàssic entre els clàssics. Música revitalitzant que va fer aixecar de les seves butaques a gairebé tothom en els últims temes, arribant a crear noves files de gent que ballava just davant de l'escenari.

A la sortida, amb la melodia de l'On Broadway encara sonant dins el cap, un podia fer un beure mentre passejava pels jardins del Cap Roig i escoltava el mar rebentar contra els penya-segats. No és estrany que molts dels estrangers presents miressin al seu voltant amb cara extasiada, i és que molts cops no cal anar massa lluny per a trobar petits paradisos. El Jardí Botànic del Cap Roig n'és un, la música del Benson un altre.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!