AYNUR o la veu d’un poble oblidat

Marta Ramon 28-10-2007

12è Festival de Músiques del Món
L’Auditori, 28 d’octubre de 2007

El Kurdistan és un territori repartit sota el domini de fins a 5 països, Turquia, Iraq, Iran, Síria i Armènia, i els kurds un dels pobles més antics del món. Tot i així constitueixen un d’aquells molts casos de nació sense estat. Per a aquest poble de tradicions seculars, conquerit al llarg de la història per veïns tan poderosos com els turcs, els perses i els àrabs, la música ha estat la principal eina amb què han mantingut el seu llegat cultural i històric de generació en generació, essent moltes vegades l’únic mitjà per a expressar la seva identitat. Els personatges encarregats de mantenir aquest contacte entre els kurds dels diversos estats han estat els bards: músics itinerants que van de regió en regió cantant i estenent la tradició musical que els uneix.

És en aquest entorn on la veu d’Aynur, kurda nascuda a Turquia, pren tot el seu valor i sentit. Al llarg del seu concert, el passat 28 d’Octubre a l’Auditori, Aynur fa un recorregut extens on ens mostra tant el repertori tradicional de la seva zona, Çemisgezek, com aquell amb influències turques i mediterrànies fruit de la barreja ètnica pròpia d’una capital com Istanbul, on la cantant resideix.
Aynur és veu i passió. Una veu encisadora plena de tots els matisos tímbrics possibles: ara dolça i tendra, ara nasal i estrident, aguda i fina, greu i ample, íntima i festiva, d’estil purament tradicional on els ornaments i els girs melòdics sobtats formen la part més significativa del seu repertori.

Aynur quasi no necessita acompanyament instrumental, violí, flauta i percussions tradicionals, ja que la seva veu ho és tot, és un instrument més i ho són tots al mateix temps, com a bona coneixedora de la seva tradició, doncs en la música kurda la veu i el text són el realment important, és per això que els instruments tenen un rol secundari, de ritmes senzills, i moltes vegades son manllevats d’altres tradicions musicals veïnes.

Tan variats són els seus matisos com el seu repertori, que conjuga varis estils, des de cançons íntimes i delicades fins a la gresca de la música de festa, que requereixen totes aquelles tècniques diverses.
És passió perquè al llarg de les seves interpretacions un s’adona que aquesta jove cantant se sent partícip d’aquest llegat antiquíssim que barreja amb altres influències, sense intentar vendre ni convèncer de res; ella és portadora, com una barda postmoderna, del llegat que considera com a seu, la música kurda que, segons diu, ja “forma part d’ella mateixa”. Aynur, encara que no ho vulgui, és la veu en kurd d’aquells qui no poden parlar perquè no son escoltats més enllà d’on s’estén el so de les seves paraules.


Web d’Aynur:
AYNUR

Enllaç YouTube:
AYNUR al YouTube

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!