Canta l'Alguer

Marta Ramon 14-03-2011

Claudio Gabriel Sanna Trio

C.A.T, 25 de febrer de 2011

Festival Tradicionàrius i Festival Barnasants

-Sota el títol La cançó catalana a l'Alguer, el cantautor proposa un recorregut per l'evolució de la cançó catalana de la petita ciutat de l'Alguer, una fortificació dins de l'illa de Sardenya que ha pogut mantenir la parla catalana malgrat les diverses influències al llarg dels segles. El concert és el resultat d'un treball d'estudi i recuperació del propi autor. D'una banda, de cançons tradicionals datades del 800 i 900 com balades de l'edat mitjana, cançons populars i de taverna, i poesies. I de l'altra, homenatjant la cançó de diversos cantautors algueresos, en especial a la memòria de Pino Piras, cantautor autodidacta que va morir el 1989 a l'edat de 48 anys, després d'haver composat unes 900 cançons i del qual el músic està recuperant el repertori en una recerca que dura ja més de quatre anys.

En Claudio se sent portador d'una tradició i d'una cultura molt específica, i ens recorda en tot moment com aquesta petita illa dins d'una illa és indissociable de la mar i les cançons de mariners. Segons ens explica, la llengua s'ha pogut mantenir en gran mesura a través de la música i de les cançons, per la gran importància que aquestes tenen en la transmissió oral de la ciutat. D'altra banda, durant segles els algueresos han viscut en una ciutat fortificada aïllada dels seus veïns sards i això ha estat propici per al manteniment d'aquestes tradicions.

En Claudio Sanna no només canta sinó que ens explica històries, ens remet a la seva terra i vol, per damunt de tot, fer-la conèixer, per això el concert està plagat d'anècdotes, romanços i viatges en el temps, com si fos un trobador. Però tot i que la influència de la tradició és fonamental en el seu repertori, el seu estil ens remet molt més a la manera d'una cantautor dels anys 70 que no pas a un bard o un pescador popular. Ens ho transmet així tant la seva manera de cantar senzilla acompanyant-se de la guitarra com la formació que porta a escenari, un trio amb clarinet i piano amb alguns temes amb acordió. Tot i així, al concert apareix una veu nova fora de programa que aporta la tessitura tradicional que esperem d'aquest tipus de repertori mediterrani, la fantàstica veu de Claudia Crabuzza, que d'alguna manera no queda en sintonia amb la resta del grup, ja sigui tant per la seva potencia com pel seu estil nasal més proper al que segurament deu ser l'estil de la zona.

Lletres tradicionals, melodies inventades, noves creacions, adaptacions del repertori als escenaris i discos, el Claudio ens recorda que allò esdevé popular quan un gran nombre de persones s'ho apropia, s'ho fa seu i s'oblida el nom de l'autor, que passa a ser anònim, per a ser digerit per la tradició que s'esdevé i es transforma com un  paisatge donat, com la mar algueresa que acull i rebutja, a ritme d'onades, aquell conglomerat de cultures que l'ha anat formant.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!