Carisma i dolçor no estan renyits

Gemma Solés 02-09-2012

James Morrison

Festival Jardins de Cap Roig, 5 d'agost de 2012

-Quan Morrison va editar el seu primer disc, el Back to Black (2006) de la Winehouse renovava els patrons de la música comercial mundial, apropant les arrels negres a un públic poc acostumat a l'estil. Així que la febre revival li va anar com anell al dit. Adoctrinat en l'anomenat blue eyed soul, més fet a l'R&B modern, Morrison es volcà en composicions influenciades per la música popular nord-americana més acaramel·lada, situant-se des del seu primer single al capdavant de les llistes britàniques.

Al Festival de Cap Roig obrí amb Beautiful Life, del seu últim treball Awakening (Island Records, 2011) exhalant carisma i lluint una banda de luxe formada per dos teclats, bateria, baix, guitarra i cors. This Boy, del seu àlbum debut, es combinà amb In My Dreams - una meditació dedicada al seu pare-, abocant un estil intimista y dòcil. Say Something Now i I Won't let You Go continuaren endolcint la nit i posant la veu impecable i penetrant del de Rugby a l'eix central de l'espectacle. Amb Up, però, cedí el protagonisme a una de les coristes -Beverly Brown- substituint a Jessie J en un duet de pinzellada tediosa i melancòlica però que encengué els aplaudiments per la potent veu femenina. Acte seguit, el teclat i les guitarres començaren a perfilar els primers acords de Broken Strings, que sonà polida i poderosa com si es tractés d'una gravació.

No sense fer mofa dels que el critiquen pel seu estil emotiu, clamà per un esperit enèrgic però ens banyà amb els contratemps pausats del reggae lleuger de l'All Around The World,defensat a ultrança pel bateria Neal Wilkinson, i el casà amb les guitarres percudides, les pallisses a les tecles del hammond de Richard Milner -imprescindible-  i els aguts vocals de "marca Stevie Wonder"a Slave to the Music. L'alineament que li cobria les esquenes esquerdava la tendència tova del cantautor, donant-li el pes necessari pel directe, arrasant amb el new-funk de Nothing ever hurt like you que sonà a I Heard It Through The Grape vine de Marvin Gaye. I'm a Man, un funk brutal i frenètic estil Jamiroquai, va deixar a més d'un amb els ulls com a plats i va situar el directe al punt àlgid de la nit, tot i que es trobà a faltar una secció de vents que li fes justícia a l'estil.

-La calidesa retornà amb l'aparició del contrabaix, una guitarra mig aflamencada i els samplers amb secció de cordes de Person I Should Have Been, segurament el tema més dessaborit del concert. Però aviat el gospel clamat pel teclista ens despertà els sentits, era Precious Love, on les coristes tornaren a lluir amb força i prepararen al públic pel single que situà a Morrison al mercat internacional: You Give Me Something.

Ja als bisos, el rock'n'roll de The Awakening mantingué al públic de peu, per tancar la nit citant a Toots & The Maytals ("stick it up mister, put your hands in the air sir!"). Definitivament, una mostra de maridatge estilístic que aglutinà a un públic tan ampli com el seu propi gust.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!