Christine Schäffer, la fascinadora

Antoni Colomer 02-07-2010

Gran Teatre del Liceu, 21 de juny de 2010

-La soprano alemanya Christine Schäffer, més enllà de les seves qualitats vocals, que més endavant analitzarem, destaca per una forta i inclassificable personalitat artística que l'ha dut a identificar-se en repertoris poc trillats i a desenvolupar una carrera d'innegociable rigor artístic. La seva curiositat intel·lectual i el seu talent vocal i dramàtic l'han convertit en un referent en obres i papers tan variats com Lulú d'Alban Berg o Pierrot Lunaire de Schönberg, Cherubino de Mozart, Alcina de Händel o Pli selon Pli de Boulez, Gilda de Verdi o el St. François d'Assisse de Messiaen. Una trajectòria i un repertori de gran exigència musical i dramàtica i d'un indiscutible eclecticisme.

En el camp del Lied ha interpretat, amb gran èxit de públic i crítica, centenars de recitals i de cançons incloent-hi cicles dedicats a figures masculines tan transcendentals com Winterreise de Schubert o Dichterliebe de Schumann, obra de la qual va fer amb el seu marit, director de cinema desaparegut fa uns 5 anys, una curiosa versió televisiva editada en DVD.

Tot aquest bagatge artístic i intel·lectual, juntament amb la seva magnètica personalitat, converteix a Christine Schäffer, més que no pas en una estrella de l'òpera coneguda pel gran públic, en un mena de cantant de culte. Potser per això - però sobretot, em temo, pel partit que aquella mateixa nit jugava la selecció espanyola al Mundial de Sudàfrica - en la seva presentació al Liceu la platea era mig buida. Però com passa en aquests casos el públic era poc nombrós però de qualitat. Ni mòbils ni estossecs tísics. Només silenci, concentració i ganes d'escoltar música amb majúscules.

I Christine Schäffer ho va assumir oferint un gran recital, exigent per a la intèrpret i per al públic, amb obres de Schumann, Brahms i Hugo Wolf. Durant les primeres cançons - textos de Goethe i música de Schumann - la cantant va anar portant subtilment al públic poc a poc al seu terreny a base d'una musicalitat i dicció rigoroses i d'una expressivitat gens emfàtica. Més aviat d'una naturalitat i contenció sorprenent.

La soprano no busca a tota costa la complicitat amb el públic. Ella exposa les seves cartes i espera que l'espectador, l'oient es vagi apropant paulatinament. Al començament la veu va semblar de poca projecció i expansió però a mida que avançava el programa un s'adonava que la cantant proposava només allò que era necessari, que era substancial a través d'un tractament de la paraula i de la poesia d'una expressivitat que l'entronca clarament amb els seus professors Aribert Reinman, Gundula Janowitz o el summe sacerdot Dietrich Fischer-Dieskau, escola de la que  Schäffer és continuadora.

La veu no és gran ni sembla d'entrada oferir una varietat de colors massa àmplia, però la cantant aconsegueix arribar al moll de l'ós de les melodies brahmsianes amb una autoritat i una familiaritat remarcable. Finalment, la seva interpretació de les cançons d'Hugo Wolf, i en concret el cicle dedicat a Mignon amb textos de nou de Goethe, tancant així el cercle d'un programa molt pensat, van tenir el punt de dramatisme i de teatralitat que requereixen aquests autèntics monodrames que són pedra de toc de qualsevol liederista que vulgui merèixer aquest nom. I no hi ha dubte que Christine Schäffer ho és, i de les bones.

Al seu costat Graham Johnson va assumir el rol secundari i va aportar la correcció a la que ens té acostumats. Atent a la cantant, a no tapar la veu i acompanyar amb musicalitat. Lògicament es va mostrar més expansiu amb les cançons de Wolf que van tancar aquest recital esplèndid, però amb ell sempre dóna la sensació que es posa en un excessiu segon pla i de vegades un voldria demanar-li una major involucració en el devenir dramàtic. En qualsevol cas, ens quedem amb el perfum de les grans Liederabend i amb la magnètica i fascinadora personalitat de Christine Schäffer.

 

Fotografia d'Antoni Bofill

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!