Concert amb dedicatòria

Antoni Colomer 05-11-2010

L'Auditori, 29 d'octubre de 2010

-Concert especialment emotiu el de l'OBC el cap de setmana previ a Tots Sants. I ho va ser per diversos motius, però sobretot per la presencia de Franz Paul Decker, figura decisiva en la historia moderna d'una orquestra que indubtablement sense ell no seria el que és avui.

A Decker el podríem considerar un dels darrers grans "Kapellmeisters" , un espècie que, amb ell, arriba definitivament a la seva extinció. Amb 86 anys a les esquenes, Decker acumula una experiència insuperable i domina el repertori post-romàntic com pocs, però també és just reconèixer que ja no es troba al màxim de les seves facultats.

La pròpia confecció del programa tenia un punt de repàs biogràfic i, en el fons, d'homenatge. No debades, el director de Colònia coneixia personalment als tres compositors presents: Francesc Taverna-Bech, recentment traspassat i de qui es va interpretar una obra que aquest li va dedicar al propi Decker titulada Les nits; Xavier Montsalvatge, de qui vam poder escoltar les seves ja universals Canciones Negras i, finalment, Richard Strauss, amb qui Decker va coincidir en una partida de cartes l'any 48 i de qui va explicar en la roda de premsa prèvia sucoses  anècdotes. Estem per tant davant d'un programa que englobava una part considerable de la biografia de Decker.

El concert va començar amb Les nits, una obra de la vessant més atonal de la producció de Taverna-Bech. Una obra que Decker va anunciar com a "molt difícil" per al públic. La veritat, no ens ho va semblar tant. El que sí ens va semblar va ser que la interpretació fou una mica plana, però que l'obra té qualitat i un punt d'evocadora bellesa nocturna. Una més que interessant reposició.

De les Canciones Negras de Montsalvatge poc es pot dir que no s'hagi dit ja. Més enllà de la gran inventiva melòdica de l'autor gironí, a qui aquesta obra va obrir les portes de la consagració internacional, jo destacaria l'habilitat i subtilesa dels arranjaments orquestrals. Recordem que l'obra l'estrena Mercè Plantada en la versió original per a piano i que vist l'èxit, Montsalvatge en fa la versió orquestral. Potser no s'ha lloat prou la capacitat i el talent per a l'orquestració de Montsalvatge. Un talent en aquest sentit que poc té a envejar a cap dels grans compositors de tots els temps i que dóna a la seva producció el matís brillant que la caracteritza. Decker va plantejar tempi amplis que la solista, Maite Beaumont, va assumir sense problemes. El que ja no va poder superar va ser el volum d'una orquestra, que barrejat amb la nefanda acústica que té la Sala Pau Casals per a les veus, sovint va deixar la seva interpretació gairebé inaudible. No es culpa de Beaumont, una excel·lent cantant que ha donat mostres del seu talent i d'unes condicions òptimes al Liceu. La mezzo navarresa va fer una molt bona interpretació d'aquestes joies "antillanes", però a la que apareixien fustes i metalls en l'orquestració, la veu pràcticament desapareixia.

Tampoc va ajudar segurament un Decker a qui li costa ja controlar volums i equilibris. Si es podia sospitar amb les cançons es va fer palès amb la Simfonia Domèstica, probablement una de les obres menys reeixides de la producció Straussiana. Cert que apareixen moments d'aquella càlida tendresa que es respira en òperes com Rosenkavalier o el Cappriccio, però en general l'obra resulta allargassada i pretensiosa. Decker té una experiència i coneixement d'aquesta obra important, i ho va mostrar en línies de fraseig modèliques, però de vegades no va ser capaç de corregir a temps desajustaments evidents i problemes d'equilibri entre les diferents seccions i els diversos plans sonors.

Podríem dir que, en conjunt, el millor de la nit, van ser les dues propines straussianes que, al final de la primera i de la segona part, va protagonitzar Maite Beaumont: un Morgen dit amb elegància i continguda emoció i una versió de Zueinung que resumia el sentit d'aquest concert: donar les gràcies al senyor Decker per tot el que ens va donar durant molts anys.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!