LPC3

Isabel Rey – Soprano
Daniela Barcellona – Mezzosoprano

Orquestra de cambra
Alessandro Vitiello – Director

Christoph Willibald Gluck

Orfeo ed Euridice

- Simfonia
- Vieni, apaga il tuo consorte (Duo)
- Qual vita è questa mai… Che fiero momento (aria de Euridice)
- Ecco un nuevo tormento…. Che farò senza Euridice (aria de Orfeo)

Georg Friedich Händel

- Tornami a vagheggiar, de Acina (aria de Morgana)
- Cara sposa, de Rinaldo (aria de Rinaldo)
- Io t’abbraccio, de Rodelinda (duo de Rodelinda i Bertarido)

Ottorino Respighi

- Antiche arie e danze, suite núm. 1

Georg Friedrich Händel

- Piangerò la sorte mia, de Giulio Cesare (aria de Cleopatra)
- Va tacito e nascosto, de Giulio Cesare (aria de Giulio Cesare)
- Un pensiero nemico di pace, de Il trionfo del Tempo e del Disinganno (aria de soprano)
- Or la tromba, de Rinaldo (aria de Rinaldo)
- Caro! Bella!, de Giulio Cesare (duo de Cleopatra i Giulio Cesare)


Enguany hem pogut tornar a gaudir d’un altre concert Händel al Gran Teatre del Liceu. Aquest fet sempre s’agraeix... ja que aquest tipus de repertori no s’ha de deixar mai de banda encara que no sigui acceptat per la majoria del públic. Però el Liceu, demostrant molta personalitat, sempre aposta per aquesta fórmula molt encertadament.

Va ser un programa variat, ja que no només es varen interpretar obres de Händel, sinó que també es varen incloure obres de Gluck i Respigui, que arrodonien el programa molt encertadament gràcies a que són partitures que es troben dins del mateix context.

El concert es va iniciar amb uns fragments entrellaçats de l’òpera “Orfeo ed Euridice”;

Es va començar amb la fantàstica obertura que va estar interpretada d’una manera clara, amb qualitat sonora, musical i intel·ligent per part de l’Orquestra de cambra i el director Alessandro Vitiello.

A continuació va prosseguir amb la intervenció de les dues cantants Isabel Rey i Daniela Barcellona en les escenes seguides del tercer acte.

Isabel Rey va ser una Euridice una mica hieràtica expressivament, però segura tècnicament, al contrari de Daniella Barcellona que va ser un Orfeo entregat i expressiu amb una veu de fantàstic timbre i tècnica impecable.

La primera part va prosseguir amb fragments de les òperes Alcina, Rinaldo i Rodelinda, on Isabel Rey va interpretar l’ària “Tornami a vagheggiar”, d’Alcina, d’una manera fantàstica tècnicament. Va demostrar saber on estaven totes les seves coloratures projectant-les amb una veu homogènia durant tota l’ària. Va seguir Daniella Barcellona amb l’ària “Cara sposa” que la va interpretar amb una veu plena de matisos i amb molta sensibilitat.

La primera part va cloure amb el preciós duo “Io t’abraccio”, de l’òpera Rodelinda, on les dues intèrprets van estar molt compenetrades tant musicalment com sonorament.

La segona part va començar amb la interessant i colorista partitura “Antiche arie e danze”, del compositor Ottorino Respighi, que va ser interpretada amb uns tempos molt adequats i musicalment molt encertats, ja que la música va fluir molt frescament durant tota la estona i els músics varen plasmar molt encertadament la partitura gràcies a la guia seu director.

Va prosseguir el concert amb més fragments de Händel;

Isabel Rey va interpretar la preciosa ària “Piangerò la sorte mia”, de la òpera Giulio Cesare, amb un cant amb molta cura, dolçor musical i amb una sonoritat molt adient per a l’estil.

Va prosseguir Daniella Barcellona amb “Va tacito e nascosto”, de la mateixa òpera, interpretant-la d’una manera magistral tant estilísticament com amb el total domini del personatge.

Va continuar el concert amb la interessant i poc interpretada “Un pensiero nemico di pace” de “Il trionfo del Tempo e del Disinganno” per una segura i elegant Isabel Rey. I seguidament va cantar Daniela Barcellona la brillant i fantàstica ària “Or la tromba”, de Rinaldo, que la mezzosoprano la va interpretar amb uns espectres acolorístics espectaculars i una ermosa, potent i vibrant veu.

I va cloure la segona part amb el duo “Caro! Bella!”, de Giulio Cesare, amb unes cantants que estaven de cada vegada més ben acoblades entre elles a mesura que anava evolucionant el concert amb una total compenetració tant musical com vocal.

L’entusiasme del públic va ser tant fervorós en finalitzar el concert que els intèrprets van obsequiar als assistents amb “Lascia ch’io pianga” interpretada per una dolça Isabel Rey, la repetició de “Or la tromba” per part de la fantàstica Daniela Barcellona i un duet acompanyat pel bon músic Alessandro Vitiello i una bona Orquestra de Cambra.