Correcció... i prou

Glòria Soler 23-02-2008

HAMMERKLAVIER 2008. Boris Kraljevic, piano. Brahms
Ateneu Barcelonès, 23 de febrer de 2008

Boris Kraljevic presentava un programa integrat pels op. 117, 118 i 119 de Brahms on predominen les formes lliures i, en especial, els intermezzos. Va començar amb un so net d’impureses que s’escampava per tota la sala amb plenitud sense resultar embafant. Curiosament, els passatges més ben cuidats eren els piano mentre que als forte hi mancava passió. L’intèrpret compensava aquesta falta de pes prement les tecles de manera que n’ofegava el so i, de resultes, la musicalitat se’n ressentia. Així, malgrat el domini tècnic i estilístic, no aconseguia transmetre les emocions i les partitures sonaven fredes. Va predominar la correcció en tot moment però no es va travessar la porta que aconsegueix transformar el treball en sentiment.

Kraljevic poseeix un especial coneixement de l’obra de Brahms i del seu particular romanticisme sense confondre’l amb el d’altres compositors del seu temps. Però tot i així encara necessita fer el pas d’aplicar-ho a la musicalitat sense oblidar aquest punt de partida de què ja disposa i que, no cal dir-ho, no és gens menyspreable. Falta, per tant, maduresa, sentit integrador – és veritat que els passatges s’han d’estudiar primer per separat però sense perdre com a marc referencial la globalitat de la peça- i visió de conjunt. El temps hi pot ajudar.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!