De les coses que hem de valorar i criticar

Serena Vera 27-07-2010

Artaria Ensemble i Joan Espina, violí

Blanes, 24 de juliol de 2010

VII Festival Internacional de Música "El Convent"

-Dissabte passat van presentar al VII Festival de Música "El Convent", de Blanes, el concert Les 8 estacions. Vivaldi-Piazzolla, un programa atractiu: el contrast d'una obra molt coneguda amb una de gairebé mai sentida. 

Tinc dubtes. Per on he de començar?: el lloc?, el públic?, els concertistes?, la disposició de les obres?...

La proposta dels organitzadors del Festival és encertada per al públic de la zona. És una manera que els habitants de Blanes gaudeixin, sense haver d'allunyar-se del seu poble, de concerts interessants amb diverses alternatives musicals dins un context somiador (el del convent) que convida a disposar-se per entrar a una autèntica gala.

El problema comença quan accedim a la sala on va tenir lloc el concert, i és que malgrat la voluntat de l'organització i la gran expectativa del públic -que aquella nit, a més, tindria com a coda del concert els focs d'artifici de les festes de Blanes- ens adonem, de sobte, que aquella no és una sala condicionada per oferir cap tipus d'espectacle.

L'esforç que havíem de fer per sentir era "des-concertant". Una obra amb tants matisos es perdia amb el colpejar dels ventiladors, que, amb els pianíssims de La primavera, esdevenien els protagonistes d'un Vivaldi que patia amb aquell soroll i que si hagués estat viu hauria llençat pel terra el mur que divideix la sala i que a penes deixa veure l'escenari i, no amb menys dificultat, percebre els sons que hi arriben.

És una llàstima que el resultat d'aquest comentari sigui que no pugui haver-hi l'atreviment d'una crítica decent als concertistes. El clavecí semblava part de la decoració. Per fortuna vam poder adonar-nos de la qualitat de la pianista un cop es va canviar al piano per sonar Piazzolla. El cello sobresortia amb una coherència, un so i una mètrica barroca impecables. El violí principal, malgrat la dificultat de l'acústica, va fer entendre el gruix de l'obra tot i sofrir aquestes insercions romàntiques tan atípiques dins el barroc però tant inherents als solistes que l'interpreten.

D'altra banda, el programa, que barreja les estacions d'un i altre compositor, potser hauria tingut un efecte interessant sempre que conformés un concert didàctic que confrontés les enormes distàncies físiques, temporals i estilístiques de cada un dels creadors. Però no s'aconsegueix sentir la complexitat de Vivaldi, ni l'ímpetu de Piazzolla, que a més va sortir desfavorit perquè es va haver d'adaptar a l'ordre del compositor barroc i va haver de tancar amb un hivern pansit i melós, quan sabem que les quatre estacions de Piazzolla acaben amb una tardor plena i rica de sensacions i tango.  

Seria una falta no valorar l'esforç que significa portar endavant un projecte com aquest, però crec que arribats a aquest punt és important que es faci una revisió exhaustiva dels objectius del festival i les condicions que impliquen. Tothom vol poder beneficiar-se de propostes alternatives com aquesta, però cal, ara, lluitar per aconseguir uns mínims que facin d'aquest oferiment un espai que pugui assolir l'objectiu primigeni: que se senti la música.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!