Denys Proshayev i l´OBC

Ofèlia Roca 28-10-2007

L'Auditori, 28 d´octubre de 2007

Denys Proshayev - Piano
Pablo González – Director


Programa:

Frédéric Chopin
- Concert a piano i orquestra núm. 1 en mi menor, op. 11 (1830)

Robert Schumann
- Simfonia núm. 4 en re menor, op. 120 (1851)



Amb el concert número 1 per a piano de Chopin ens trobem amb el repertori concertístic simfònic romàntic per excel·lència per els pianistes; això els beneficia totalment ja que els permet poder fer una interpretació virtuosa, expressiva i plena de matisos.

El pianista Denys Proshayev es va quedar nomes amb la interpretació virtuosística, ja que expressivament no va dir gran cosa , això si, amb una gran tècnica pianística en el seu discurs i amb totes les notes al seu lloc, clares i amb uns fortes contundents, contrastant amb la interpretació expressiva i ben conduïda per part de l'orquestra i el director Pablo González.
Durant la interpretació del concert per a piano van haver disparitats de tempos entre el director i el pianista, ja que el solista quan entrava endarreria els tempos marcats inicialment pel director .

A la segona part es va oferir una lectura de la Quarta Simfonia de Schumann molt interessant i vibrant.
El jove director Pablo González posseeix una personalitat vital, expressiva i entregada al dirigir. La seva versió és d'unes línees musicals ben dibuixades, amb uns tempos molt encertats i amb un gest clar i precís donant-li uns contrastos de colors sonors i intencions ben portades a la partitura de Schumann.
Aquesta obra, que tenia el director a les seves mans, és unes de les obres més ben resoltes per el compositor alemany,i això fa que els seus intèrprets puguin endinsar-se en la partitura en tots els seus sentits.
El crescendo lent del primer moviment a la introducció va estar molt ben conduit resolent cap el tema de caràcter rítmic desenvolupat principalment per la secció de la corda i que els musics de l'orquestra van emetre amb un so dens i de qualitat.
El segon moviment Romanze: Ziemlich langsam va estar ben frasejat en la transició cap l’Scherzo del tercer moviment d'aire dramàtic i enèrgic que va fer vibrar a tot el públic assistent.
L'últim moviment recorda la introducció de la simfonia, acabant amb un final contundent que va estar molt ben resolt d’una manera cíclica com l'escriptura d’aquesta simfonia que el director va aprofitar pel desenvolupament de la seva interpretació.

L'orquestra va estar en tot moment molt receptiva a la feina del director i provocant una estupenda versió de la simfonia de Robert Schumann.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!