Diàleg, que no fusió

Xavier Villanueva 29-10-2012

Bombino & Jaco Abel & Salao

Music Hall, 26 d'octubre de 2012

Festival Connexions

-Aquesta setmana ha nascut Connexions, un cicle de diàlegs musicals a Barcelona. Muntat per la gent de Bankrobber i el Taller de Músics, aquest nou cicle pretén reunir músics d'universos creatius diferents dalt l'escenari per a veure què en surt. Enguany es connectaran el Brossa Quartet de Corda amb el contratenor Jordi Domènech i els MC's Tito i Santo de Falsalarma (amb un retrat punyent i divers de l'avarícia ja presentat al Mercat de Música Viva de Vic), l'ex-Los Enemigos Josele Santiago amb els Very Pomelo, l'electrònica de Guillamino amb la d'Ebruit i les cançons de Sanjosex amb la guitarra flamenca de Chicuelo.

El tret de sortida el van donar el passat divendres Bombino, Jaco Abel, Salao i companyia. Flamenc i música tuareg moderna a banda i banda de l'escenari, quatre músics flamencs i quatre tuaregs compartint espai i dialogant musicalment, que no fusionant-se. I és que no és el mateix connectar-se que fusionar-se, dialogar que compartir un únic discurs.

Un parell d'hores abans del directe el Festival In-Edit havia projectat Under the African Skies, un magnífic documental sobre la gravació de Graceland, el disc de fusió entre el pop i la música sudafricana de Paul Simon l'any 85. A Graceland no saps on acaba el pop americà i on comença la música africana, és una fusió, una unitat. El directe de Bombino, Abel i companyia va ser una altra història, va ser un diàleg. Es percebia molt clarament on començava un i altre estil, i el concert va acabar sent un continu joc de pilota, un ara tu ara jo. Les percussions sí que anaven més agermanades, i les guitarres flamenques sí que intervenien en el desenvolupament dels temes tuaregs (sobretot un imaginatiu Jaco Abel, inspirat i brutal a la guitarra elèctrica). Però quan el Salao s'arrancava a cantar (protagonitzant algun dels millors moments de la nit amb unes modulacions melòdiques brillants) Bombino i els seus no eren capaços de seguir-lo i es limitaven a escoltar i esperar el seu torn.

Tot i això, totes dues músiques sí que estaven connectades d'alguna manera. El carisma de Bombino i els seus patrons hipnòtics i accelerats quallaven després de temes més aflamencats i feien ballar a més d'un. El diàleg entre uns i altres es produïa entre un clima de respecte mutu i ganes d'escoltar, condició que no sembla estar de moda però que és indispensable per qualsevol diàleg.

El directe es va dividir en dues parts, i va ser la segona, molt més elèctrica i accelerada, la que va sobresortir. Bombino i Jaco Abel es van anar connectant i van funcionar com a centre d'un repertori majoritàriament africà amb matisos flamencs. Cap al final, festa, amb tots dos guitarristes drets fent evolucionar un tema hipnòtic i repetitiu característic de la música del tuareg, però adornat amb les ràfegues elèctriques de la guitarra de Jaco Abel.

En poques paraules, un diàleg musical interessant entre músiques sorgides en cultures prou diferents. Un diàleg, que no una fusió.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!