Distàncies curtes

Miquel Gené Gonzàlez 21-11-2012

Rafal Blechacz, piano

L'Auditori, 15 de novembre de 2012

-El pianista polonès Rafal Blechacz es presentava a la Temporada de Cambra de L'Auditori amb gran expectació. L'aureola de guanyador absolut del Concurs Internacional de Piano Frederic Chopin l'any 2005 n'era un dels motius. El disc editat aquest mateix any amb el segell Deutsche Grammophon amb obres de Debussy i Szymanowski l'altre.

Blechacz va estructurar el seu programa en un estricte ordre cronològic, que abastava des del segle XVIII de Johann Sebastian Bach fins als inicis del XX amb Karol Szymanowski, units per Ludwig van Beethoven i Claude Debussy. Un programa variat i agradable per al públic, alhora que exigent per a l'intèrpret, el qual s'obligava a desenvolupar aproximacions molt diferents al seu instrument.

La impressió final de la interpretació de Blechacz va ser la d'un pianista amb una tècnica digital impecable, amb un gust refinat pel contrast i l'ús del clarobscur i una manca de profunditat en el so.

L'inici amb la Partita en la menor nº 3 va ser fred i amb algun entrebanc en els primers compassos de la Fantasia. L'Alemanda, de tempo lent, va servir a Blechacz per a asserenar-se i començar a regularitzar tant el balanç de veus com el fraseig. A partir d'aquí, la interpretació es va basar en el contrast d'intensitats i d'atacs, a estones més romàntics que barrocs, com en el cas de la Burlesca, a través dels quals Blechacz perfilava les diferents veus i donava profunditat a l'obra.

La Sonata en re major núm. 3 op. 10 va començar de la mateixa manera que la Partita, amb petits desajustos d'inici que Blechacz va saber corregir aviat. En aquesta obra el pianista es va mostrar en el seu element, gaudint, gràcies a la seva facilitat digital, de l'escriptura propera a la improvisació de Beethoven. Un primer moviment sense pausa i amb alguna duresa en els acords de la mà esquerra va desembocar en una gran respiració abans del segon moviment, en la qual Blechacz va saber transmetre al públic l'energia continguda i en transformació entre ambdós. I el públic va respondre a aquesta necessitat, fet que va produir un dels moments més emotius del concert: la comunió. Ja més relaxats, la lectura del Minuet ens remetia al Bach de les línies melòdiques independents, que Blechacz accentuava mitjançant el contrast tímbric i d'intensitat.

El salt a la Suite bergamasque de Debussy no va ser només cronològic, sinó que ens va mostrar un pianista molt més contingut i dedicat a uniformitzar el color de l'obra, a estones fins i tot en excés, lluny dels contrastos amb què havia traçat les anteriors peces. El conegudíssim Clar de lluna va ser el moment més reeixit, amb una llibertat rítmica propera a la caricatura a l'inici i una concepció de les veus que les situava en universos separats per milions d'anys llum, fent explotar les línies melòdiques com puntes afilades que travessaven el suau llit aquós que les suportava i que s'enfilaven a dalt de tot, fins a tocar el cel.

Va ser a la Sonata en do menor núm. 1 de Karol Szymanowski on més evident es va fer la manca de profunditat en el so de Blechacz. Tot i els esforços del pianista, evidents amb una gestualitat que intentava extreure el màxim so del piano, l'obra es va veure mancada de contundència i a estones, en l'intent d'aconseguir-la, va pecar de duresa, com en la part central de l'Adagio. Tècnicament impecable, Blechacz ens va ajudar de nou a preparar-nos per al Finale amb una gran respiració entre moviments, cosa a la qual el vam seguir, i ens va mostrar en la fuga d'aquest últim moviment que allà on ell pot guanyar intensitat és en la densificació de la textura sonora més que en el pes del seu gest.

Els bisos, dedicats al seu compatriota Chopin, van servir com a cirereta per a ressaltar una de les habilitats de Belchacz, la capacitat per a generar deliciosos contrastos sonors en la distància curta dels mig forts i pianos.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!