El Cant Espiritual, de Xavier Montsalvatge

David Laporta 17-01-2007

Sobre text de Joan Maragall
Editorial Tritó

La història del Cant Espiritual de Xavier Montsalvatge està inexorablement lligada amb el seu context político-social. La obra va gestar-se en ple franquisme, en un moment en el que la cultura i les institucions catalanes intentaven fer-se un lloc dins el context d’opressió cultural de la dictadura. Amb aquest propòsit van sorgir en l’àmbit de la música nombrosos actes catalanistes amb un rerafons reivindicatiu, com per exemple el premi de composició “Lluís Millet”, que va instaurar-se el 1958 amb motiu del cinquantanari del Palau de la Música Catalana.

Va ser en aquest context que Monsalvatge, un fervent admirador de la poesia de Joan Maragall des de ben jove, va plasmar la seva inquietud de posar música a alguns dels seus textos, amb aquest Cant Espiritual, una de les obres més emblemàtiques i representatives del poeta. I va ser justament aquesta obra la primera guanyadora del premi Lluís Millet, fet que va garantir-ne l’estrena a càrrec de l’Orfeó Català el 9 d’abril de 1960 i una cèlebre segona audició el 19 de maig d’aquell mateix any, el dia dels “Fets del palau”. L’obra va rebre tot d’elogis per part de la crítica i dels col·legues de professió tot i que la seva següent audició no va realitzar-se fins a l’abril de 1972.

En el "Cant Espiritual" Monsalvatge opta per una orquestra de grans dimensions i es caracteritza a grans trets per la diafanitat en la seva orquestració, una estructura i tonalitats clarament definides i unes textures transparents, trets característics de la seva etapa neoclàssica. Es podria dir que l’orquestració es essencialment funcional, lluny dels colors calidoscopis i els exotismes de la seva etapa “antillanista”, encara que hi ha moments d’autèntica “màgia del color”, que creen contrastos i climes ben diversos.

Es tracta doncs d’una de les obres sinfónico-corals més ambicioses de Monsalvatge en les que l’esperit anhelant de l’obra de Maragall es transforma d’una expressió íntima en una de col·lectiva, sense perdre’n la seva essència.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!