El trio meravella

Antoni Colomer 13-10-2011

Faust (Escenes en versió concert), de Charles Gounod

Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu. Pierre Vallet, dir.

Gran Teatre del Liceu, 7 d'octubre de 2011

-La primera nit de la temporada 2011-2012 al Gran Teatre del Liceu semblava un tant desangelada. Més butaques buides del compte per assistir a una versió de concert molt retallada del Faust de Gounod. I és que la crisi sembla haver sacsejat amb força el Gran Teatre del Liceu que va decidir en el seu moment tancar al mes de setembre per tal de reduir despeses.

La relació del Liceu amb Faust és curiosa, ja que ha passat de ser l'obra més representada durant el segle XIX i començaments del XX a desaparèixer progressivament de les programacions. Tant és així que, per a molts, l'obra suposava una mena de raresa, tot i que analitzant les programacions dels grans teatres es pot veure una resurrecció d'aquest títol. Una prova evident en són les noves produccions a Londres i Paris d'enguany. Qui sap, potser estem vivint la revifalla d'un dels grans títols de la literatura operística.

Per tal que el retrobament amb ella fos feliç, la direcció artística del teatre va portar un dels millors equips que es pot reunir avui en dia per fer justícia a aquest títol que, en gran mesura, manté l'encant que la va convertir en l'òpera preferida de moltes audiències.

Hi havia moltes ganes de gaudir del tenor Piotr Beczala, un dels més sol·licitats actualment. I el tenor polonès no va decebre. Ben al contrari, la seva interpretació del protagonista va ser impecable. Si bé la veu no posseeix la sensualitat d'altres col·legues, la seguretat musical, el fraseig immaculat, la dicció diàfana i els aguts segurs i brillants el converteixen en un Faust de referència. Un indiscutible triomf personal el d'aquest tenor que esperem tornar a veure per Barcelona ben aviat.

Una aposta segura era la de Ludovic Tézier com a Valentin. El baríton francès sembla no despentinar-se mai. I és que no li cal perquè les seves armes són l'elegància, la unitat de color, la sòlida emissió i una dicció impecable. La seva línia de cant és fluida, aristocràtica, sense buscar mai l'efecte fàcil. El seu Avant de quitter ces lieux va ser una lliçó de belcanto, mentre que l'escena de la mort va ser dita amb continguda emoció i elegància.

El tercet masculí el completava un dels cantants més sol·licitats del moment, tant pels teatres com per les pàgines de papier couché: el carismàtic Erwin Schrott.

No hi ha dubte que el cantant uruguaià està encantat d'haver-se conegut, però més enllà de la seva arrogància, el que queda del seu Mephistophéle és un instrument poderós, una veu amb molta polpa i morbidesa i una tècnica ben assentada en mans d'un cantant talentós. La seva presència va ser, permanentment, el centre de les mirades i la seva interpretació cal qualificar-la de brillant en un paper que plantejava dubtes pel que fa a la seva idoneïtat vocal. Dubtes saldats! Schrott té material de sobres per assolir un èxit merescudíssim en aquest paper que semblava, potser equivocadament, terreny per a autèntics baixos del perfil Christoff.

Al costat d'aquest "trio meravella", Kressimira Stoyanova es va arremangar per suplir la seva manca de calor expressiva característica. Stoyanova ho fa tot bé, tècnicament és impecable i canta amb molt bona línia, però li costa traspassar el fossar (inexistent en aquest cas donat que es tractava d'una versió concert) i connectar amb l'audiència. Un té la sensació que si tingués una mínima porció del carisma de Schrott estaríem parlant d'una de les cantants més destacades de la seva generació.

Correcta i prou Karine Deshayes com a Siebel.

Però el més preocupant de la nit va ser la més que discreta prestació de Cor i Orquestra en mans de Basso i d'un Pierre Vallet que es va limitar a seguir als cantants sense mostrar una sola engruna d'inspiració. No hi ha dubte que les "vacances" de setembre no han permès treballar l'obra com calia als cossos estables.

Dit això, més val no fer llenya de l'arbre caigut.

 

Fotografia d'Antoni Bofill

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!