Els Celtas Cortos segueixen al peu del canó

Marta Ramon 26-04-2011

L'Auditori, 20 de març de 2011

Festival Tradicionàrius

-

El C.A.T. surt de Gràcia i s'expandeix a les grans sales de concert de la capital per portar el folk a escenaris poc habituals com l'Auditori. El concert que presenten és un dels estrella del festival Tradicionàrius i s'allunya una mica del repertori més tradicional acostant-se a una banda que se sent rockera i que, malgrat venir de terres de secà val·lisoletanes, no s'han influenciat de les albades i dolçaines de la zona sinó que han begut d'una tradició molt més freda i del nord, directament del celta més irlandès. Els Celtas Cortos porten més de  vint anys de trajectòria i el seu directe així ho denota: frescor, calidesa, molta energia, i un líder de grup, en Jesús Cifuentes, que ens embadoca amb la seva manera de parlar poesia, entre peça i peça. 

Tot i així reconeixen, tant ells com el fidel públic que assisteix avui, rarament, a la sala Oriol Martorell, que l'espai no és el més adient pel tipus de repertori i ambient que acostumen a preparar, un directe que demana festa i barra lliure.

Els Celtas Cortos són ja un clàssic de la música popular espanyola i ens recorden constantment que, malgrat ja tenen uns anyets de rodatge per la vida, el seu estil continua sent fresc i juvenil, tal i com ells mateixos escriuen a la seva web, "¡Hacerse "mayor" es algo difícilmente asumible para una banda de Rock".

Lluny de viure dels seus antics exitosos temes, el grup presenta nou disc, Introversiones, un treball que vol recollir la seva generació, una generació que, segons ells, no pertany a cap etiqueta. En el disc reten homenatge a aquelles cançons i autors que per a ells han estat primera referència. Un agraïment i un reconeixement a aquells títols i a aquells artistes que d'una forma o una altra els han influenciat com The Waterboys, Oyster Band, Antonio Vega, Mercedes Sosa o Dexy's Midnight Runners, entre molts d'altres. I entre mig, en un directe aclaparador, donen petites guindes al públic amb temes mítics, alguns, com 20 de abril (1991) o ¿Qué voy a hacer yo?

Si alguna cosa podem afirmar d'aquesta injecció d'adrenalina que vam viure aquesta nit, és que els Celtas Cortos estan tan actuals i joves d'esperit com en els seus moments àlgids de principis dels 90, sense oblidar la qualitat en la música que toquen i la bona interpretació que, naturalment, és el que els ha mantingut en escena al llarg de tots aquests anys.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!