Els nois de la casa de les teles

Antoni Colomer 25-05-2012

Leonidas Kavakos, violí; Gewandhausorchester Leipzig; Riccardo Chailly, dir.

Palau de la Música, 23 de maig de 2012

Palau 100

-La visita de l'orquestra de la casa de les teles, és a dir de la Gewandhaus de Leipzig, l'orquestra privada més antiga d'Europa, va acabar en un sonor triomf al Palau de la Música Catalana. Dirigida pel seu titular, Riccardo Chailly, el conjunt alemany va proposar un programa exigent i contrastat que incloïa el primer Concert per a violí núm. 1 de Dimitri Xostakòvitx i la Simfonia núm. 3 de Johannes Brahms.

L'obra de Xostakòvitx, d'una dificultat màxima per al solista, en especial en el sostingut i expressiu primer moviment i en l'enrevessat i diabòlic segon, va tenir en Leonidas Kavakos i el seu Stradivarius de 1724 al seu intèrpret ideal. I és que el músic grec és indubtablement un dels més destacats de la seva generació. Nascut en el si d'una família musical, la seva formació es desenvolupa pràcticament a Amèrica fins el seu triomf en el Concurs Internacional Sibelius de Helsinki, un dels més prestigiosos del món, que li obre de bat a bat les portes d'una carrera fulgurant que el duu a col·laborar amb les millors orquestres i directors i, fins i tot, a dedicar part del seu temps a la direcció amb resultats notables.

Kavakos va donar al Palau una autèntica lliçó interpretativa. Al seu discurs no li va sobrar ni mancar res. Excepcionalment expressiu en el lirisme immòbil del primer moviment i d'un virtuosisme demoníac en el segon, va mostrar no només una tècnica plusquamperfecta i una facilitat inaudita en els passatges més difícils, sinó que ho va fer amb un fraseig natural, sense una ombra d'artifici o amanerament. La seva compenetració amb l'orquestra va ser remarcable. Chailly va coordinar aquest difícil concert amb molt de talent, permetent a Kavakos desenvolupar el seu discurs sense interferències. El treball del director pel què fa a la claredat expositiva i la diferenciació dels plans sonors va ser d'autèntica orfebreria, en el que suposava un avançament del que ens esperava en la simfonia de Brahms que ocupava la segona part.

-I efectivament, una vegada superat l'impacte de la interpretació de Kavakos, que va aixecar al públic dels seus seients, va venir el torn de Chailly i la Gewandhaus que van signar una d'aquelles interpretacions in crescendo que comencen dubitatives i acaben en punta. I és que el primer moviment, tot i la personalitat de la secció de cordes - amb uns contrabaixos i celli espatarrants -, va semblar poc incisiu pel què fa especialment a fraseig. Chailly va prendre's el seu temps. És un director al que li agrada respirar amb l'orquestra i va plantejar un tempo ampli que no va acabar de quallar del tot en un primer moviment molt complex estructuralment.

Les coses es van posar a lloc amb un tercer moviment, el celebèrrim Poco allegretto, en el que la maquinària de la Gewandhaus va començar a funcionar a ple rendiment. La comunió amb la sala del Palau va ser un fet evident mentre Chailly i els seus aconseguien alguns d'aquells moments màgics que valen per tota una vetllada. Una vegada més, el més admirable va ser el treball d'equilibri entre les diferents seccions i discursos. A l'hora d'aconseguir aquest equilibri Chailly es va mostrar com un autèntic mestre, atent a cadascuna de les idees sorgides de la ploma de Brahms i donant-li el protagonisme que li corresponia, elaborant un discurs complex i summament atractiu.

L'Allegro final posava, en principi, el colofó a un magnífic concert. Però generosament, orquestra i director, van oferir a un públic ja entregat una Obertura Acadèmica del mateix Brahms de manual. El so arrodonit i musculós que ja havíem advertit durant el concert va arribar aquí a la seva apoteosi. Un versió gairebé de referència que va deixar al públic amb ganes de més. Bon senyal.

Esperem que la Gewandhaus, en Kavakos i el mestre Chailly tornin ben aviat per aquestes terres.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!