LPC3

Joseph Haydn
Quartet en mi bemoll major, op. 33 nún. 2
Quartet en si bemoll major, op. 33 núm. 4

Ludwig van Beethoven
Quartet núm. 8 en mi menor, op. 59

Anar a un concert on els intèrprets son el Quartet Casals és sempre garantia d’assistir a un gran concert. En aquesta ocasió va ser així, i superant les expectatives.

Varem poder sentir el segon concert dedicat als quartets de Haydn, que varen estar publicats durant la primavera del 1782. Interpretats durant la visita del Gran Duc Pau de Rússia al palau de Nicolaus Esterházy, és per això que han rebut el sobrenom de " Quartets russos". I també, els quartets de Beethoven que pertanyen a una sèrie de tres quartets compostos el 1806 i dedicats al comte Rasumovski, que era l’ambaixador rus a Viena des de 1792.

La interpretació del Quartet Casals va ser magistral en tots sentits: a la primera part els dos quartets de Haydn, varen estar interpretats amb una maestria total de l’estil clàssic, amb tot el carisme i força interpretativa que posseeixen aquets joves musics. Els musics del quartet a la primera part varen utilitzar uns arcs de construcció classica dotant a la seva interpretació d’un so i articulació mes adient a l'estil. Els tempos eren els ideals amb una conjunció d’expressió musical viva, penetrant i amb una gran força molt expressiva.

Musicalment els Casals son excepcionals sense deixar que l’oient desconnecti del seu discurs en cap moment, i afegint a tot això que tots quatre posseeixen mes que un domini total dels seus respectius instruments.

A la primera part el primer violi va ser interpretat per Abel Tomàs, i a la segona part per Vera Martínez, ja que es una combinació que fan servir últimament segons el que interpreten.

A la segona part es va interpretar Beethoven d’una manera fantàstica, amb uns arcs de construcció moderna d’un so molt dens, potent i d’una gran qualitat sonora, amb una extensa gama de colors diferents segons el moment precís de la partitura.

Va ser un Beethoven amb una gran força i amb uns moments de total lirisme, ja que aquesta partitura posseeix una àmplia gama d’estats anímics, innovacions formals, d’intensitat expressiva i un llenguatge compositiu revolucionari per l’època.

Tot això ho varen plasmar en la seva interpretació, anant mes enllà amb la gran comunicació que desprèn el Quartet Casals, ja que es degut a que quan estan l’escenari, la comunicació entre ells es tant forta que traspassa a tots els espectadors.

L’èxit del concert va ser tal que ens varen obsequiar amb dos bisos de la mateixa obra; el tercer i segon moviment del tercer divertimento de W.A. Mozar,t i deixant ben clar que al Quartet Casals, qualsevol estil del seu repertori, el converteixen amb una interpretació magistral.