Fusió de tradicions

Marta Ramon 07-03-2011

Txala

C.A.T, 18 de febrer de 2011

Festival Tradicionàrius

-La proposta del grup del Camp de Tarragona és força peculiar per la inclusió de l'instrument tradicional basc, la txalaparta, com a element principal dins del seu repertori, tot fusionant la música tradicional catalana amb la del País Basc.

Aquesta novetat posa en escena un grup arriscat i innovador que surt dels estereotips dins l'escena tradicional catalana i aposta per una fusió de cultures i músiques d'una forma desenfadada i creativa.

A l'escenari, el protagonistes son el duet de txalaparta, sense els quals la gràcia i idiosincràsia del grup perdria en gran mesura la seva essència. Tot repartint-se les melodies entre els dos intèrprets, com es característic en aquest instrument, en Nando Taló, cervell del grup i el Siscu Aguilera creen un joc visual i melòdic entre les dues txalapartes que presenten, una de fusta i l'altra de pedra, extraient la gamma de sonoritats que donen els diversos materials amb el que es pot fer aquest instrument.

La trajectòria del grup es consolida amb aquest seu segon treball, El brot (2009) que ens han presentat al Festival Tradicionàrius, deu temes de creació pròpia on experimenten sobretot des del punt de vista rítmic donant importància a les diferents percussions. S'hi afegeixen altres sonoritats com el violí, de la mà d'Albert Carbonell i l'acordió diatònic amb Guillem Anguera, que amplien el component rítmic de la txalaparta i la resta d'instruments rítmics, aportant un to de color i harmonia, també amb el guitarrista Héctor Berberide. Damunt l'escenari, encara més instruments que envien una profusió de sons i ritmes pròpies d'un gran escenari, i que la petita sala del C.A.T. no pot acollir, doncs el so ens arriba de forma atapeïda, potser per problemes en la sonorització de l'espai, ja que encara s'hi afegeixen baix, amb Isidre Sans i les percussions de David Rincón i Pepo Busquets.

Txala innova i crea un estil propi, sorprenent-nos amb temes tan populars com El xotis de l'Arboç en versió amb txalaparta, que ens crida l'atenció i ens fa pensar que la música tradicional està a la nostra disposició per a reelaborar-la i recrear-la des de totes les perspectives possibles i imaginables.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!