LPC3

Joyce DiDonato és una cantant que posseeix una gràcia i un magnetisme especial, ja que només amb la seva presència omple tot l'escenari i tot el teatre. A més, el seu timbre de mezzosoprano lleugera té un color de veu carnós, brillant, ampul·lós i fresc que la fa molt comunicativa i expressiva. També haig de ressaltar l'exquisidesa interpretativa i la profunditat emotiva que va captivar a tot el públic assistent. La seva tècnica vocal és impecable en tots els sentits. Domina la veu d'una manera molt elegant i nítida on es poden sentir totes les coloratures una a una, amb un fraseig ric i un legato homogeni.

El programa va constar de repertori barroc amb obres de Duarte, Pergolesi, Caccini, Rossi, Paisiello i Rontani on la mezzosoprano va lluïr la seva vessant més sensible i delicada. El seu Amarilli mia bella de Caccini va ser exquisit. La primera part va seguir amb cançons de Beethoven i de Rossini. En l'ària del seu Otello Assisa a'pie d'un salice, Joyce DiDonato va estar esplèndida.

La segona part va estar integrada per un repertori de cançons italianes passionals i fervoroses de finals del segle XIX molt poc conegudes on la cantant va estar totalment entregada i va mostrar la seva veu més lírica.

L'èxit va ser tal, que ens va obsequiar amb el seu Cherubino i la fantàstica ària Tanti afetti de La dona del Lago. El pianista David Zobel va ser un acompanyant discret però eficient en la seva interpretació i que va arropar a la cantant en tot moment.

Fotografia d'Antoni Bofill