Hammerklavier 2008. Valoració d'un cicle

Glòria Soler 15-03-2008

Cicle Internacional de Piano
Ateneu Barcelonès, del 25 de gener a l’1 de març de 2008

El Cicle Internacional de Piano Hammerklavier d’enguany que havia de constar de sis concerts es va veure prematurament interromput per l’anul·lació de l’últim recital que havia d’anar a càrrec de Ratimir Martinovic i que no es va poder celebrar per motius de salut de l’intèrpret. Quedar orfe de l’últim concert dificulta poder jutjar el cicle amb totes les eines, però no fa impossible algunes pinzellades d’una valoració general.

Voldria destacar-ne tres qüestions totes elles relacionades amb la programació del repertori. La primera és sobre aquesta elecció per part dels artistes. No és de compliment obligat la premissa que diu que qui millor sap quines són les peces més adequades per lluir-se és el mateix intèrpret. Sovint passa tot el contrari, que una oïda externa té molts més elements per destriar en quin repertori es mou millor cadascú. Per exemple, Sergio Marchegiani no va estar encertat en escollir la integral dels Nocturns de Chopin. La interpretació va ser exageradament romàntica i els qui el coneixen asseguren que excel·leix molt més en altres contextos estilístics. Tals tries van principalment en detriment de l’artista perquè el situa per sota de les seves capacitats i la imatge que ofereix n’empobreix la qualitat musical. A més, aquest lliure albir provoca que cada programa es decideixi independentment dels concerts que el precedeixen i el segueixen. Així, ens hem trobat que Chopin constava a tres dels sis programes a més de sonar en dues propines. Peces com el seu Nocturn op. Pòstum es van sentir almenys en tres ocasions.

El segon aspecte a recalcar és el dels concerts monogràfics. N’hi havia tres dedicats respectivament a les Variacions Goldberg de Bach per Antoni Besses, els Nocturns de Chopin per Sergio Marchegiani i els op. 117, 118 i 119 de Brahms per Boris Kraljevic. I tot i no ser-ho en propietat, inclouria en aquesta sèrie el primer de tots protagonitzat per Joanna Trzeciak amb una primera part dedicada a les Poloneses de Chopin i una segona als Études-Tableaux de Rachmaninoff, per la uniformitat estètica. Així, hi van haver quatre concerts monogràfics seguits (o tres si som estrictes) només interromputs pel d’Agathe Leimoni. Potser quatre de sis és una proporció massa elevada per un cicle tan breu. Especialment si tenim en compte que en els concerts dedicats a més d’un autor s’hi incloïen obres de, també, Bach, Chopin i Brahms.

Finalment, i lligat amb tot el que he exposat abans, es va trobar a faltar un fil conductor que donés un sentit unitari a tot el cicle, una coordinació al conjunt. Dit d’una altra manera, la mà del programador (que instiga, promou i deixa la seva empremta com a actor i no només com a espectador) no es va fer patent en quan al repertori. Que el gestor es converteixi també en creador no significa que l’intèrpret perdi poder de decisió, al contrari. No es tracta d’imposició sinó d’enriquiment mutu. De vegades, convèncer un pianista perquè s’atreveixi amb un repertori que interpreta poc pot ser un gran encert. No hagués sigut original proposar a Antoni Besses un altre concert en comptes de les Variacions Goldberg que fa quaranta anys que porta pels escenaris?

Dites totes aquestes qüestions referents als programes en si, el cicle té altres qualitats entre les quals cal no deixar d’esmentar el fet de ser un dels primers (i fins fa poc, únics) cicles musicals dedicats exclusivament al piano i que permeten gaudir d’un repertori conegut a preus molt assequibles al centre mateix de Barcelona. La bona acollida que ha tingut per part del públic, força fidel especialment entre els socis de l’Ateneu, amb un parell de dies amb les entrades exhaurides i la resta amb una assistència notable ajuden a consolidar-lo. Tot i que és difícil trobar una altra sala tan ben situada, de cara a properes edicions no estaria de més buscar-ne alguna amb una acústica més apropiada per al piano i que no sigui tan seca com l’actual, cosa que aniria en benefici de la qualitat dels recitals.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!