Homenatge a Josep Carreras en commemoració del 50é aniversari del seu debut al Liceu

Ofèlia Roca 17-06-2008

Gran Teatre del Liceu, 17 de juny de 2008

Josep Carreras – Tenor
Lorenzo Bavaj – Piano

Programa

I

Alessandro Scarlatti
– Già il sole dal Gange
– O cessate di piagarmi
Pasquale Mario Costa
– Era de maggio
Francesco Paolo Tosti
– Segreto
– Sogno
– O dolce meraviglia!
Giacomo Puccini
– Terra e mare
– Menti all'avviso

II

Eduard Toldrà
– Festeig
– Cançó del grumet
Carlos Gustavino
– La rosa y el sauce
Carlos Gardel
– Lejana tierra mía
Salvatore Gambardella
– O Marenariello
Nicola Valente
– Passione
Gaetano Lama
– Silenzio cantatore
Furio Rendine
– Vurria



El que es va poder viure la nit del 17 de juny va ser un gran esdeveniment, la celebració del 50è aniversari del debut de l’estimadíssim tenor català, Josep Carreras, al Gran Teatre del Liceu.

Va ser un gran esdeveniment per diverses raons: evidentment, pel 50è aniversari del debut de Carreras al Liceu i per la seva trajectòria dintre la història de l’òpera –ja que és un cantant que ha deixat una gran emprenta com a artista–, però també per la gran personalitat que ha demostrat en crear la Fundació Internacional Josep Carreras per a la lluita contra la leucèmia, fundació que tant ha fet pels afectats per aquesta malaltia. Gran esdeveniment, també, pel fet que aquest tipus de celebració només es pot viure una vegada a la vida, i la del 17 de juny ja forma part de la nostra història recent. Podem dir que hem tingut la sort de tornar a sentir aquest gran cantant al Gran Teatre del Liceu.

Tot l’ambient era propici per a l’ocasió: hi havia amics i promotors asseguts a l’escenari, circumstància que el va fer més acollidor; els llums de la sala de butaques no es varen apagar i tothom va poder gaudir de les cares i sensacions de tot el públic assistent. Això va crear un ambient totalment càlid i acollidor que Josep Carreras va saber aprofitar per sentir més a prop el seu públic i fer que la comunicació entre els artistes i els oients fos d’una compenetració total i absoluta. Cal afegir a això la gran proposta del Liceu de retransmetre el concert en directe per la televisió i, paral·lelament, a través d’una pantalla gegant a la platja de Sant Salvador de Barcelona. La retransmissió a la platja va ser en diferit, amb un marge d’una hora i quaranta-cinc minuts, amb l’objectiu que Josep Carreras i el seu pianista posessin punt i final a la seva actuació a la platja mateix interpretant la cançó Rosor.

El programa del concert va estar format per petites cançons de diversos estils i compositors diferents.

Josep Carreras va estar realment magnífic durant tota la vetllada, i va cantar sempre amb una veu càlida, ampul·losa i molt ben col·locada.

Una cosa que hem de destacar del tenor català és la seva gran entrega i passió al cantar, qualitats que li han facilitat, ara i sempre, una gran comunicació amb el públic. La seva manera tant particular de dir les coses, amb passió, senzillesa i calidesa, fan que els seu missatge arribi a qualsevol persona que l’escolti.

També s’ha de mencionar la gran elegància i presencia escènica que posseeix Josep Carreras, i aquest saber estar a l’escenari amb una gran dignitat que fa que quan hi apareix provoqui amb el seu magnetisme que tots els assistents no puguin deixar de estar pendents de la seva persona.

La interpretació de totes les cançons va ser, com ja he comentat, molt sentida i càlida, i el tenor els va donar en tot moment la intensitat que necessitava la música, amb passatges d’una gran sensibilitat, interpretats amb una veu dolça, que contrastaven amb altres moments apassionats, interpretats amb una veu potent i intensa.

El pianista Lorenzo Bavaj va fer un acompanyament fantàstic. Ell i Carreras tenen una compenetració absoluta, i fan música junts amb una gran simpatia i feeling musical. Bavaj és un pianista molt segur, capaç d’extreure un so molt notable del seu instrument.

L’èxit va ser tant espectacular, tal com ja es preveia, que els artistes ens varen obsequiar amb vuit propines, entre les quals cal destacar diverses cançons napolitanes ("A vuchell'a", "Core ingrato"...) i "T’estimo" de E. Grieg, totes interpretades amb la mateixa intensitat del principi del concert. Hi hem d’afegir, a més, la gran emoció que suposava l’esdeveniment amb tocs d’una gran simpatia per part dels dos intèrprets.

Haig de dir que per a mi va ser un gran privilegi i una grandíssima emoció poder assistir a una commemoració com aquesta.

Per molts anys!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!