Homenatge al professor Wolfram Rieger

Jorge Arena 28-07-2010

Gran Teatre del Liceu, 21 de juliol de 2010

-

Dimecres 21 de juliol del 2010. La xafogor amenaça amb mantenir-me tota la tarda adherit a la butaca mentre intento amenitzar amb una mica de lectura la letargia a la qual les temperatures estiuenques em sotmeten. Aleshores ve a la meva memòria una invitació per assistir a un esdeveniment sorpresa, quasi secret, que tindria lloc al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu. Motiu perfecte per abandonar aquest forn mal anomenat sala d'estar, però no sense abans haver-li  plantat cara  a l'ensopiment que sembla haver-me encadenat a la posició horitzontal.

Vaig cap allà i voilà el misteriós concert: Es tracta d'un homenatge sorpresa al professor Wolfram Rieger, pianista especialitzat en lied que porta força temps acompanyant  als més cèlebres cantants del gènere, a més d'impartir cursos i classes de lied arreu d'Europa i amb regularitat a la Hochschule de Berlin des de fa molts anys. El curs de lied ofert pel mestre i organitzat per Juventuts Musicals d'Espanya a Sant Cugat del Vallès, arriba aquest any a la seva quinzena edició. Així, l'organització i els alumnes del curs (duets de lied, cantants i pianistes) van voler sorprendre el mestre oferint-li un recital de lied sense previ avís. I tant que se'n van sortir.

Després de la presentació de l'esdeveniment a càrrec del Dr. Jordi Roch, director del curs, tres de les més destacades alumnes del curs de lied van ser les encarregades d'oferir el concert que ens ocupa. Es tracta de joves cantants que ja han donat alguns passos importants en el món professional i que a poc a poc s'estan obrint camí en el dur món de la lírica. L'una rere l'altra van anar interpretant diverses joies de la literatura liederística, acompanyades al piano per un professional: Carles Budó.

Va començar la soprano Susanna Puig, que va omplir la sala amb un so rodó i a la vegada brillant. Va jugar amb gran subtilesa amb els aguts, i sens dubte es tracta d'una jove veu amb un gran potencial. Tot seguit, la mezzosoprano Anna Alàs i Jové ens va oferir una interpretació carregada de força com és propi en ella, sense deixar que ni una sola paraula, ni un sol silenci perdessin ni una mica d'intensitat. Tot plegat il·luminat pel seu timbre de veu, d'un color intens, desbordant d'harmònics. Tant de bo més gent interpretés lied així en aquest país. I per finalitzar la soprano Marta Mathéu, sens dubte l'instrument més madur del recital, es va recrear en els diferents matisos de la seva veu per donar vida a les cançons de Schubert i Strauss. Com a apreciació  personal, la presència de la partitura al faristol li robava certa força escènica.

Un emocionat Wolfram Rieger va oferir unes paraules d'agraïment, i l'amable vetllada va ser clausurada amb una refrescant copa de cava molt fred. Un final grat per a la que feia unes hores es proposava de ser poc més que una transpirant i tediosa tarda.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!